Models pedagògics en EF i esport base
Durant la classe de l'últim dia vam treballar els models pedagògics en EF, atesa la seua gran rellevància en la nostra matèria. Com hem comentat moltes vegades a classe, l'EF no consisteix en fer activitats i jocs diversos de forma aleatòria, sinó que cal orientar de forma coherent el procés d'ensenyament-aprenentatge en funció de les nostres finalitats educatives. Els models pedagògics són especialment útils en aquest sentit. A més a més, també poden resultar-nos de molta ajuda en el marc de l'esport base. A classe vau treballar per grups i vau exposar a la resta de companys i companyes les característiques del model que havíeu escollit. En aquesta entrada podeu comentar qualsevol cosa relacionada amb els models que vam treballar, destacar aspectes rellevants sobre aquests, reflexionar sobre la seua utilitat en EF i en l'esport base o altres elements que considereu convenients.
Una vegada llegida la revisió dels models pedagògics en EF, pense que hi ha molta informació que assimilar. M’explique.
ResponderEliminarEn primer lloc, portem durant el transcurs de tota l’assignatura parlant dels models educatius de l’educació (física), posteriorment de les ideologies dins d’aquests models i dins del propi currículum de l’assignatura, també estimat currículum ocult i la inexistent educació neutra, i el meu punt de vista no ha canviat, el currículum de l’EF està obsolet i l’aplicació dels models pedagògics s’implanten segons el tipus de professor/a que et toque, ho veig com un caos atzarós.
L’aplicació d’un model pedagògic o un altre pense que deuria estar o formar part del propi currículum de l’assignatura i en específic de cada unitat didàctica, és a dir, explicar cada unitat didàctica amb el model pedagògic o amb els principis de procediment que més acord li vinguen per tal de que tant l’alumnat com el professorat tinga una sensació de que les coses s’estan fent bé.
Però no, cada professor/a tria el principi de procediment o el model pedagògic que més a gust li bé per a explicar la seua assignatura (parlant no sols de l’EF), fet que pot provocar que si t’agrada la seua forma d’explicar en conseqüència, t’agrade l’assignatura o pot fer que l’avorreixes per complet. Per tant, pense que el professorat deuria estar informat sobre els tipus de models pedagògics que existeixen per tal de voler o de intentar proporcionar una educació (física) de qualitat per a l’alumnat.
Pel que fa als models pedagògics, puc parlar amb més profunditat del model ludotecnic i del comprensiu d’iniciació esportiva, ja que, el passat quadrimestre a l’assignatura d’atletisme i joc educatiu respectivament les professores varen utilitzar aquests dos models.
Respecte al model ludotecnic, considere la seua utilització òptima en l’àmbit universitari, fora d’aquest àmbit aplicar aquest model pot portar a una comprensió i desenvolupament insuficient d’aquest i, per tant pot empitjorar que l’alumnat no aconsegueixi assimilar bé els conceptes. I, per altra banda, amb l’aplicació del model comprensiu si que pot tenir cabuda en altres àmbits educatius més primerencs, ja que, el fet de produir-se una iniciació de cada habilitat/disciplina esportiva pot afavorir que l’alumnat es vegi atret per l’esport i el practiquen de forma extraescolar.
Amb relació amb la pràctica esportiva a nivell extraescolar, hem veig atret, una vegada més, per el model d’educació per a la salut, al cap i a la fi, l’esport és medicina i l’esport és salut, per tant, poder demostrar i ensenyar a l’alumnat que hi ha pràctica esportiva més enllà de les classes d’EF, pense que és promoure una generació més activa i en definitiva més saludable.
Per a finalitzar, considere de gran importància el fet de que la docència es done mitjançant models pedagògics híbrids, no hi ha que centrar-se en un o altre i no eixir d’eixe enfocament, per tant, sota el meu punt de vista poder ensenyar a l’alumnat les diferents unitats didàctiques amb els models pedagògics més òptims per a fer-ho estaria dins dels meus plans per a desenvolupar una educació (física) de qualitat.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarUna vegada llegida la revisió sobre els models pedagògics en l’EF, procedisc a donar la meua opinió al respecte. Com molt bé ha dit el meu company Juanlu, açò és el que estem tractant durant tot el curs. Quina és la millor forma per impartir la docència d’EF, quin model utilizar, per què… També he de dir que, tot i haver llegit nous models d’EF, la meua opinió no ha canviat al respecte de com s’hauria d’enssenyar l’EF en l’escola.
ResponderEliminarNo podria estar més d’acord amb Juanlu amb tot el que ha dit, però vaig a exposar-ho des del meu punt de vista. A aquestes altures, és ben sabut que el model que s’empra en Espanya en l’educació en general està antiquat. Aquest model premia el resultat i no el camí recorregut per l’alumne, la qual cosa provoca que si un alumne no és bó per a “X” assignatura, es senta inútil. Respecte a l’EF, podriem dir que en l’escola o institut s’enssenya des d’una perspectiva tècnica. És a dir, jo tinc una disciplina esportiva o gest esportiu que enssenyar i vaig a fer-ho de la manera més analítica i menys contextualitzada possible. I per què dic menys contextualitzada? Perquè no es té en compte el context de cada alumne. No tots els alumnes realitzen activitat física fora de l’escola ni tots tenen les mateixes capacitats físiques, per la qual cosa no és just evaluar a una persona que li coste més i a una que li coste menys de la mateixa manera. Si forem capaços d’atendre més a les diferències individuals i, sobretot, tindre molt més en compte el camí que la meta, igual les coses canviarien i la gent s’interessaria i aprendria molt més de l’EF.
Quant als models pedagògics, he viscut de primera mà el model ludotècnic i el comprensiu d’iniciació esportiva. El model ludotècnic es basa principalment en l’enssenyament d’una disciplina esportiva, concretament d’atletisme, mitjançant jocs. Açò té clares ventajes per a xiquets i persones que lis resulta aburrida una disciplina esportiva “X”. Si basem l’aprenentatge d’un gest o disciplina, que per lo general són molt tècnics i poden resultar avorrits, amb jocs, aconseguim que eixa persona faça esport, aprenga el gest o la disciplina i damunt no s’avorrisca. D’una altra banda, és un model que ens limita molt si el nostre objectiu és millorar el rendiment esportiu en eixa disciplina. Al contrari, el model comprensiu d’iniciació esportiva es basa en l’iniciació d’un gest esportiu o modalitat esportiva d’una manera analítica. La ventaja d’aquest model és que no cal ser tan ingeniós per crear els exercicis que enssenyen eixa modalitat esportiva, el problema és que pot resultar avorrit per a certes persones.
Tan sols havent vist dos models pedagògics de tots els que hi ha, ja es pot veure quin és el principal problema. El principal problema és que en una classe de primària o ESO hi haurà alumnes amb capacitats físiques i motivacions molt diferents, per la qual cosa el model que s’adapte a uns no s’adaptarà als altres. Per tant no hi ha cap model millor que altre, tots tenen coses positives i coses negatives en funció de la persona a la que s’aplique. El que s’hauria de fer és intentar adaptar un model d’enssenyament que no es cenyira tan sols a un model pedagògic i fer les modificacions pertinents en funció de les diferents característiques de l’alumnat o el tipus de modalitat esportiva que es vullga impartir.
En conclusió, tindre diferents models pedagògics és bó si intentem traure el millor d’ell. Per tant, aprendre que gastar, com i quan i ser capaç de combinar diferents models si és precís, en llocs de cenyir-se a un, serà clau per a millorar la relació dels alumnes amb l’EF.
En referència al tema a tractar en aquesta entrada del blog, “Models pedagògics en EF i esport base”, després de revisar informació sobre els models pedagògics a l’EF i també, d’assistir a les sessions en les quals hem tractat coses sobre aquest tema, no deixant de costat les dues entrades prèvies dels meus companys, sobre les quals compartisc gran part del contingut em dispose a comentar la meua idea sobre el tema que ens ocupa.
ResponderEliminarEn la línia dels meus companys, comentar que, és clar que hem estat durant el transcurs de l’assignatura treballant sobre diferents temes, entre ells models educatius a l’EF, ideologies relacionades amb els models, el concepte de currículum ocult o el propi currículum. Hem parlat de la important figura que és el professor, el qual fa que els models, ideologies o el propi currículum ocult puguen variar. És a dir, l’ensenyança de l’EF i també en general, te uns punts de referència a seguir, però que poden ser molt distants en una mateixa matèria en funció d’una figura com és la del professor. Seguint la opinió dels companys, jo també pense que el professor no deuria tindre tanta importància, el currículum deuria ser més clar i no deixar tant de marge a diferències entre docències en una mateixa matèria.
Dels diferents exemples que hem revisat de models pedagògics, també pense que no tots valen en totes les situacions. Aquests han de variar i adaptar-se en funció, d’entre altres coses, dels àmbits d’aplicació i de les característiques del diferent alumnat. Un error visible del sistema és precisament no fer-ho així, concretament en el cas d’adaptar la docència a les diferents característiques de l’alumnat, en el sistema es premia el resultat, no el camí recorregut.
Per a finalitzar, confluïsc amb la meua opinió. Els models pedagògics no deurien de dependre tant del professor, ja que cada professor pot tenir una visió molt diferent, on surt el currículum ocult. El currículum deuria marcar quins són els millors models per a cada àmbit, i per últim, també adaptar els models que s’empren a cada alumne, en funció de les seues característiques, perquè igual que cada àmbit és diferent, i s’apliquen uns models diferents, també ho són així els alumnes.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarUna vez leído el artículo " Modelos pedagógicos en educación física" y conocido algunos de los distintos modelos pedagógicos que existen, diría que es necesario conocer cada modelo para tratar de mejorar en el ámbito educativo.
ResponderEliminarAl finalizar la lectura del artículo, he leído los comentarios de mis compañeros y he de decir que no podría coincidir más con ellos. Ha sido bastante comentado a lo largo de las diferentes entradas de este blog el malestar que existe con el actual modelo educativo, pero en este comentario me toca una vez más lo que se viene afirmando. El actual modelo educativo está anticuado, pienso que esto es debido a que no se ha tratado de avanzar e ir evolucionando las bases de la educación española junto al desarrollo de la sociedad y las nuevas necesidades que esta necesita.
Otro aspecto que se ha comentado ya en esta entrada es sobre los diferentes modelos que hemos conocido y tratado, lo que no se puede negar es que solo hemos trabajado dos modelos y con haberlo trabajado un poco ya se conocen cuales son sus ventajas y sus posibles inconvenientes, por lo que seguir conociendo nuevos modelos pedagógicos nuevos nos permitirá seleccionar el que más nos convenga a la hora de tener que impartir clase.
Mientras que el modelo ludotécnico tiene un gran componente lúdico y puede servir para buscar un interés sobre la materia en el alumnado, en cambio, el modelo comprensivo de iniciación deportiva, busca tratar e instruir en los comienzos de una nueva práctica deportiva, por lo que podría servir para iniciar a alumnos de baja edad en un deporte.
Para finalizar mi intervención, me gustaría añadir que los modelos híbridos también son una opción más que valida, ya que nos permiten favorecernos de las ventajas de dos modelos diferentes y contrarrestar los inconvenientes que tenga cada modelo por separado, todo esto siempre se deberá analizar e individualizar en la medida de lo posible, ya que cada grupo de alumnos tiene unas características y necesidades diferentes, por lo que meditar detenidamente que modelo pedagógico nos conviene nos brindará la oportunidad de buscar la máxima cohesión posible entre las clases y el alumnado.
El presente artículo viene a comentar los modelos pedagógicos en la educación física, como el titulo viene indicando. Nos comenta que desde los años 60 se vio una necesidad de cambiar el modo de enseñar en Educación Física, y por ello, fueron apareciendo distintos modelos a lo largo del tiempo. A lo que después, irá desarrollando y poniendo ejemplos de los modelos pedagógicos.
ResponderEliminarDe todos los modelos, yo creo que el aprendizaje cooperativo es actualmente el que más está siendo usado. Es un modelo que no solo se utiliza en la asignatura de educación física, sino que ahora mismo, se utiliza en prácticamente todas las asignaturas junto con proyectos. Lo bueno de este aprendizaje es que un alumno o cualquier persona, cuando más aprende es cuando realiza la actividad con sus propias manos y cuando ve e interactúa con otros compañeros, además se interrelacionaría con el modelo de “responsabilidad personal y social”, ya el aprendizaje cooperativo va de la mano con los deportes de equipo, me explico, por ejemplo el baloncesto es un muy buen deporte para trabajar con aprendizaje cooperativo, debido a que, para poder encestar o defender es necesaria la colaboración de todos, y además desarrollas valores como la solidaridad, compañerismo… y otros valores sociales.
Además, la educación aventura me parece muy interesante ya que puede ser una forma de impartir clases y enseñar conocimientos directamente ligados con la vida, es decir, es un modelo en el cual se pretende plantear un escenario donde con cooperación, pensamiento crítico y a la vez, diversión, consigan solucionar los problemas que les plantee la sesión. También destacar el estilo actitudinal, muy entrelazado con el aprendizaje cooperativo nombrado antes, y el modelo ludotécnico es mucho más atractivo que el mero hecho de realizar una salida de atletismo solo, sino que aprendan este concepto de una forma más lúdica y entretenida para ellos. A este modelo o a cualquier otro se puede añadir el autoconstrucción de materiales, una forma lúdica de aprender conceptos, y que, además, podremos utilizar en nuestras clases de Educación Física.
Para finalizar, creo que a lo largo de la historia va evolucionando la educación y los modelos o metodologías que se emplean en ella, y así debería seguir. Porque en muchas clases te das cuenta que la modelo de enseñanza tradicional no vale nada, porque no atrae nada a los alumnos. Por eso todos estos modelos deberían emplearse en las aulas, para que los alumnos puedan aprender con una mayor ilusión y no solo eso, que aprendan bien. Por eso, como comenta al final con la hibridación de modelos, no solo hay un modelo valido, con lo cual, vamos a utilizar todos los que podamos y vamos a investigar y aprender a utilizar todos, para poder combinarlos y así poder llevar una clase con tú propio modelo.
Aquest article , que vam veure a classe,- on per grups, anavem exposant les idees principals sobre els diversos continguts- ens parla sobre els models pedagògics en l'educació fisica. Com podem vore, ens mostren diversos models i ens explica de que tracta cadascún.
ResponderEliminarClarament els models tradicionals o ensenyança tradicional, com bé diu el meu company Guillermo, no són de bon gust per a l'alumnat-ja que no són atractius per a ells-, el que significa que no els produeix motivació o els inhibeix d'una major disposició a l'hora d'aprendre continguts
Per a mi, després de revisar tots els models ( tant els emergents com els bàsics ) pense que de cadascún d'ells es poden traure aspectes positius per una ensenyança òptima. Ara sí , com ha nombrat el meu company Juanlu en la seua aportació al blog, la utilització o no d'aquests dependrà dels trets curriculars que tinga a l'alcanç el professor, i aquest escollirà un tipus de model o un altre depenent del context en el qual es puga trobar
També afegixc, com diu el meu company Eloy, que el professor s'ha d'adaptar a les caracteristiques ja siguen grupals o individuals que es puguen trobar a una classe, i a partir d'ahi, ser capaç d'escollir un model o un altre atenent als continguts curriculars.
A banda de tot el que he nombrat, en la meua opinió respecte als models pedagògics, l'utilització d'un model hibrid seria bastant vàlida, on es barretgen els diversos tipus de models pedagògics i s'extrau el necessari de cadascún d'ells per a un tipus de context educatiu determinat en el qual es trobe
Después de leer el artículo sobre los modelos pedagógicos en la Educación física y el deporte y después de haberlos hablado en clase he podido comprobar que son una herramienta educativa muy interesante con muchas aspectos que comentar.
ResponderEliminarLos modelos pedagógicos gozan de ser una herramienta para adquirir o aprender una serie de conceptos y que se pueden aplicar a prácticamente cualquier área educativa si se lleva a cabo una correcta puesta en práctica. Es por eso que considero que todos los docentes deberían estar al tanto de estos tipos de modelos para poder ejecutarlos en sus clases (no digo que los docentes deban de aplicar los modelos pedagógicos como tal, sino que al menos tengan consciencia de su existencia y los valoren a la hora de preparar la guía docente y a la hora de preparar su asignatura). Evidentemente depende de la asignatura, del profesor y de los alumnos a la que va dirigida la clase se considerarán ciertos modelos pedagógicos más apropiados que otros, no obstante creo que pueden ser de gran ayuda y proporcionar unos beneficios educativos muy grandes.
Después de leer y comprender los diferentes modelos pedagógicos que nos muestra en el articulo me gustaría resaltar unos cuantos que me resultan familiares ya que se han visto aplicados en algunas de las clases que he tenido a lo largo de mi experiencia educativa, se trata de los modelos ludotécnico, comprensivo de iniciación deportiva y de aprendizaje cooperativo. Como bien han comentado mis compañeros los dos primeros han sido experimentado durante este último año en las asignaturas de juego educativo y atletismo, a pesar de considerar que son dos modelos bastante interesantes creo que enfocándolos en clases de instituto o menor edad se hubiera sacado mayor provecho de ellos, aún así me parecieron muy atractivos y eficaces. Pasando ahora a hablar sobre el modelo pedagógico de aprendizaje cooperativo debo decir que fue una experiencia muy innovadora en una clase que se desarrolló en primero de bachillerato en una asignatura optativa y que personalmente creo dio sus frutos ya que fue una asignatura donde aprendí todos los conceptos que se pretendía mediante la constante interacción con mis compañeros fortaleciendo además las relaciones educativas con algunos de ellos.
Finalmente me gustaría acabar diciendo que pese a que resultó muy eficaz este último modelo pedagógico no creo que se pueda aplicar a todas las asignaturas que se suelen impartir y más especialmente en el actual sistema educativo donde la evaluación final requiere un examen escrito individual. Aún así y como he comentado anteriormente, veo muy necesario que todos los docentes tengan idea de todos los modelos pedagógicos para que los tengan presentes y puedan ponerlos en práctica en algunas de sus clases para experimentar con ellos y comparar resultados frente a la enseñanza habitual.
L'educació física, com qualsevol altra asignatura ha d'anar evolucionant amb el temps, com be diu Joan a l'entrada, l'educació fisica no sols es fer jocs i fer que els alumnes s'ho passen bé.
ResponderEliminarDes de fa temps aquesta assignatura ha tingut una imatge equivocada per part de la societat, ja que era tractada com un simple passatemps on per a aquells alumnes que tenien una certa capacitat motriu era hora de relaxar-se jugant i practicant esport i per a altres alumnes que no tenien eixa capacitat era passar una mala estona.
Com ja he dit, l'educació física ha d'anar evolucionant amb el temps i en part la mala percepció de l'assignatura era degut a l'ensenyança per part dels professors, ara bé, si hi ha alguna manera de canviar-ho es amb els models pedagògics i com diu a l'article "Modelos pedagógicos en educación fisica" ja s'implementen a les aules.
En aquesta asignatura, els alumnes han d'aprendre a saber utilitzar els beneficis que ens aporta l'esport i l'educació física i per a això els professors han de saber transmitir-ho tant als alumnes que ja disfruten practicant esport com als alumnes que no ho fan. Els models pedagògics son ferramentes a les quals els professors es poden atendre per a planificar els continguts durant el curs. Ara be, dins dels models pedagògics hi tribem diferents tipus, els bàsics i els emenrgents i si bé fer ús d'ells és important, encara més important és saber quin model aplicar ja que depen de quins continguts s'hi donen, els models pedagògics poden ser beneficiosos o perjudicials per a l'aprenentatge dels alumnes s'ha de ser conscient del nivell dels alumnes i del nivell d'exigència dels continguts. Desde l'experiència pròpia, podria parlar sobre tot del model ludotècnic impartit a l'assignatura d'atletisme i en la meua opinió es va quedar curt, es a dir, el nivell d'exigència motora era insuficient fins arribar al punt de poder resultar avorrit i jo personalment ho veig un model per a primària o nivells d'estudis inferiors als que els fa falta eixe component lúdic per captar l'atenció de l'alumne.
Amb tot açò i per a concloure, crec que ha quedat clara la meva opinió i es que els models pedagògics son una molt bona solució per a canviar i millorar la manera d'ensenyar encara que s'ha de saber utilitzar de manera correcta per a cada situació, per això s'ha de formar als professors i preparar-los per a que puguen fer un correcte ús d'aquestes.
El articulo se basa en una revisión de los modelos pedagógicos, sobre su conceptualización, investigaciones y destacando sus consideraciones prácticas que son utilizados en educación física, divididos en dos grupos, por un lado, los básicos como el aprendizaje cooperativo, la educación deportiva, la comprensión de iniciación deportiva y la responsabilidad personal y social. Y, por otro lado, los emergentes como la educación aventurera, la alfabetización motora, el estilo actitudinal, el modelo ludotécnico, la autoconstrucción de materiales y la educación para la salud.
ResponderEliminarTodos estos modelos han estado presentes durante nuestra formación a través de las practicas que hemos realizado, e incluso las hemos aplicado fuera del contexto educativo, en nuestras extraescolares, llegando a aplicar la autoconstrucción del material en la que también se les enseña la importancia de cuidar el material, de hacer un buen uso de las instalaciones, de su mantenimiento.
En mi caso, en el mundo del atletismo donde las modalidades son muy técnicas, es importante en las etapas de iniciación, ya sea bien dentro del colegio o fuera de él, el uso del modelo ludotecnico, a través del cual se les puede enseñar de forma lúdica y global el aprendizaje técnico de las disciplinas, con materiales que no presentan ningún peligro para el alumnado.
Por otro lado, en nuestra practica nos centramos en que fuera una practica global, en la que existiera cooperación entre los alumnos, en la que se modificaron las reglas, las medidas del campo, el número de jugadores, facilitando así el juego y lo más importante conseguir una mayor implicación por parte de todos los alumnos.
Esta estructura es común a todos los deportes de invasión, y como modelo de iniciación deportiva ayuda a que el alumno comprenda la estructura de juego en la que aprenden a cooperar para defender y atacar.
Como conclusión creo que los modelos pedagógicos y los modelos metodológicos de Mosston se complementan perfectamente, todo va a depender del contenido que se quiera enseñar y elegir el modelo mas apropiado para que su aprendizaje sea lo más significativo posible para todo el alumnado.
Los diferentes modelos pedagógicos llevan a que cada profesor decida cual utilizar en sus clases, y este hecho debería acoplarse a cada clase. Pienso que para cada grupo de edad le sienta mejor un modelo que otro, como por ejemplo el modelo ludotécnico acompañará muy bien a el aprendizaje de los más pequeños, pero en el alto rendimiento o en personas más adultas no resultará muy eficaz. Para este último caso, el modelo de comprensión de iniciación deportiva seria mas acorde con el grupo y su edad. Y con esto no quiero decir que los adultos no se diviertan y que en ocasiones los más jóvenes necesiten instrucciones no tan divertidas, por lo que llego a la conclusión que un modelo híbrido sería la mejor solución. En el grupo de jóvenes predominaría el ludotécnico en caso contrario con edades más avanzadas.
ResponderEliminarOtro factor es la visión del profesor, si ve que su clase no funciona con el modelo utilizado, puede servirse de otro, aunque no sea el mas concorde a simple vista. Por ello es necesario que conozcan los profesores todos los modelos existentes, para poder hacer uso de ellos y así conseguir llevar la clase con una docencia correcta para sus alumnos.
Para finalizar, me gustaría añadir que el modelo de educación para la salud debería estar siempre presente, en toda franja de edades y niveles. Si se consigue explicar lo importante que es el deporte para la salud es muy posible que muchos alumnos y alumnas se planteen el seguir practicando deporte, extraescolarmente, como hobbie o a nivel de alto rendimiento.
Després d'haver llegit la “revisió sobre els models pedagògics”, vaig a donar la meua opinió sobre ells.
ResponderEliminarTot docent, deu saber com impartir aquests models, quin model s'utilitza depenent del context, per lo tant, estic molt d’acord amb el que diuen els meus companys, amb el fet de que l’educació no pot ser neutra, per sort, la manera d’impartit l’educació fisica a evolucionat i ha canviat en els últims anys, ara passaré a comentar, com son aquests nous models i la meua opinió respecte a ells.
Primerament, vaig a parlar de l'educació cooperativa, amb aquest model s’elimina l'avaluació independent, deixem d'avaluar les habilitats d’un alumne en concret i passem a evaluar a un grup de d’alumnes que cooperen entre ells, millorant les relacions personals entre ells, amb aquest model fomentem la cooperació i deixem de costat la competitivitat en l’escola.
Uns alumnes depenen d’altres, amb l’intenció d’aconseguir un objectiu comú. Així poden aprendre uns d’altres, sentir-se tots importants i aportar coneixements de manera global per al grup, i no per un benefici individualista, el resultat és del grup i no individual, amb aportacions de cada membre del grup.
El model ludotècnic em pareix molt útil i interessant, dissenyat generalment per l'ensenyança de l’atletisme. Consisteix en presentar a l’alumnat conceptes tècnics d’una disciplina concreta, amb una exemplificació i posteriors preguntes-repte, seguidament ensenyarem la disciplina d’una manera lùdica i amb feedback, donant informació amb jocs, per assolir els coneixements d’una manera pràctica i divertida. Finalment, pasem a la técnica d’una manera global i una reflexió final. Amb aquest model fem pensar al alumnat amb les preguntes, després de forma pràctica els ensenyem la disciplina, i finalment deixem que responen la pregunta per ells mateixa o amb la nostra ajuda, fomentem l’interacció alumne-profesor, de manera que no sols és el professor el que explica i l’alumne escolta, en tot moment interactua, reflexiona i participa.
Pensé que és important canviar l'educació, amb el temps tot evoluciona i l’educació no deu ser menys, experimentar noves formes d’ensenyar será beneficios. No podem pensar que un model és millor que altre, un professor deu conèixer els diferents models i aplicar-los depenent del context, a major nombre de models major possibilitat d’adaptació per al professorat, l’educació no pot seguir neutra.
Una vez leído el artículo sobre los modelos pedagógicos en la educación física, y después de comentarlo en clase, voy a dar mi punto de vista respecto a este tema.
ResponderEliminarComo se puede observar en el artículo, existen una gran cantidad de modelos pedagógicos distintos para la enseñanza de educación física. A la hora de impartir clases, pienso que es muy importante que el docente sea capaz de elegir el modelo pedagógico que más se adapte a la situación de su clase y los objetivos que quiere conseguir.
Como han comentado algunos de mis compañeros, este mismo año ya hemos podido conocer algunos de estos modelos pedagógicos. Sin duda, el que más hemos trabajado ha sido el ludotécnico. En cuanto a este modelo, pienso que es extremadamente útil para iniciar al alumnado en el atletismo, independientemente de la edad. El hecho de que se utilicen los juegos como medio para aprender la técnica de las distintas modalidades atléticas, hace que el ambiente que se genera sea más divertido y entretenido para el alumnado.
Por otro lado, después de haber leído los numerosos modelos que nos presenta el artículo, pienso que lo más útil para una educación de calidad es la hibridación de modelos, es decir, usar varios de estos modelos o partes de ellos. De esta forma, es más fácil adaptarse a las necesidades educativas del alumnado.
En conclusión, pienso que es necesario que el profesorado conozca bien los distintos modelos pedagógicos que se pueden adoptar para la enseñanza de la educación física. No solo es necesario el conocimiento teórico de los mismos y sus características, sino también que sepan llevarlos a la práctica. Solo de esta forma podrán realizar una adecuada selección del modelo que quieren seguir y que este se adapte tanto a las características del contexto como del alumnado y sus necesidades.
Marc Climent
ResponderEliminarAquest article , que vam veure a classe,- on per grups, anavem exposant les idees principals sobre els diversos continguts- ens parla sobre els models pedagògics en l'educació fisica. Com podem vore, ens mostren diversos models i ens explica de que tracta cadascún.
Clarament els models tradicionals o ensenyança tradicional, com bé diu el meu company Guillermo, no són de bon gust per a l'alumnat-ja que no són atractius per a ells-, el que significa que no els produeix motivació o els inhibeix d'una major disposició a l'hora d'aprendre continguts
Per a mi, després de revisar tots els models ( tant els emergents com els bàsics ) pense que de cadascún d'ells es poden traure aspectes positius per una ensenyança òptima. Ara sí , com ha nombrat el meu company Juanlu en la seua aportació al blog, la utilització o no d'aquests dependrà dels trets curriculars que tinga a l'alcanç el professor, i aquest escollirà un tipus de model o un altre depenent del context en el qual es puga trobar
També afegixc, com diu el meu company Eloy, que el professor s'ha d'adaptar a les caracteristiques ja siguen grupals o individuals que es puguen trobar a una classe, i a partir d'ahi, ser capaç d'escollir un model o un altre atenent als continguts curriculars.
A banda de tot el que he nombrat, en la meua opinió respecte als models pedagògics, l'utilització d'un model hibrid seria bastant vàlida, on es barretgen els diversos tipus de models pedagògics i s'extrau el necessari de cadascún d'ells per a un tipus de context educatiu determinat en el qual es trobe
Qualsevol persona que es trobe en una situació com la nostra, estudiant una carrera d'Educació física, o realitze alguna tasca o feina relacionada amb aquesta assignatura, és conscient de que hi ha un gran àmbit d'aspectes i mètodes per a aprendre i facilitar l'aprenentatge d'aquesta. És per aquest motiu que els models pedagògics ens faciliten una mica la manera en què podem impartir una assignatura com la ja anomenada, o relacionada amb aquesta disciplina.
ResponderEliminarEn el meu cas, jo vaig exposar l'autoconstrucció de materials, i he de dir que va se un model que em va cridar l'atenció. Es tracta d'un model emergent, que cada vegada va cobrant més importància, on la clau de l'aprenentatge és que els propis alumnes fabriquen el material que s'emprarà a la sessió, fomentant així la originalitat, la creativitat, i les ganes d'aprendre. A més a més, els alumnes es mostren més interessats degut a que la classe es realitza amb els materials que ells han construït.
Segons la meua experència, poca, però ahí està, l'únic model que he practicat és el ludotècnic, a l'assignatura d'atletisme. Personalment he de dir que fou un model que a tots ens va ajudar a aprendre més ràpidament i de forma pràctica els conceptes bàsics de l'atletisme, així com després vam incidir en els més complexes. Fomentar la implicació de l'alumnat i la cooperació entre alumnes i professor, és una tècnica fonamental per al bon funcionament d'una sessió en un clima i context positiu.
Hem de tenir en compte que cada model conté coses positives i que són favorables per a dur a terme sessions relacionades amb l'Educacció Física, i que és cert que pot ser el model híbrid és un dels millors, ja que agrupa una mica de tots els models pedagògics. No obstant, crec que hem de ser cautelosos amb aquests models, ja que cal tenir clar quin és el nostre objectiu, donat que una barreja de tots els models ens pot confondre, i com a conseqüència, afectar a la nostra ensenyament i a l'alumnat.
En mi opinión creo que los modelos pedagógicos son una gran herramienta para utilizar en cualquier asignatura, siempre con el objetivo de mejorar el proceso de aprendizaje y en consecuencia hacer mejor al alumnado.
ResponderEliminarAlgunos de mis compañeros han mencionado que los modelos pedagógicos deben aparecer en el currículum marcando cuál sería el mejor para cada contenido y así ayudar a que el aprendizaje mejore. Yo por mi parte no estoy de acuerdo en eso, me parece correcto que se tenga más presente la figura de los modelos pedagógicos en el currículum, pero no deberían ir preestablecidos, creo que lo mejor es que los docentes tuvieran grandes conocimientos acerca de ellos y aplicarlos según el contexto de la clase, utilizando si es necesario más de uno a la vez, todos los alumnos no son iguales y no a todos les va a funcionar igual de bien un modelo en concreto, así que contando con el contexto de la clase en general y las características individuales, utilizar aquellos más eficientes y que consigan mejores resultados.
Una anécdota personal que me sucedió a mí tiene que ver con el modelo ludotécnico. Antes de hacer atletismo este año, yo ya impartí la asignatura en el tafad, allí tuve muy malas experiencias, ya que la forma en que el profesor daba las clases era basada mucho en la técnica para realizarla lo más perfecta posible cuando la gran mayoría de clase no había hecho nunca esta disciplina, también eran muy monótonas y aburridas, no dieron nunca ganas de ir con optimismo a la clase. En cambio, este año antes de empezar con atletismo, yo tenía pocas expectativas porque venía de malas experiencias, esas experiencias este año cambiaron radicalmente, ya que gracias a la utilización del modelo ludotécnico, aprendí y conocí todo lo que no tuve la oportunidad de hacer antes, además iba a clase con el optimismo que ese mismo modelo me creo, porque no era lo mismo aprender la técnica en ejercicios repetitivos y aburridos que aprenderla con unos juegos lúdicos que hacían menos pesada la ejecución constante de la técnica.
En conclusión, pienso que los modelos pedagógicos se deberían utilizar más así como tener más conocimientos sobre ellos, ayudan en el desarrollo de una clase, favoreciendo que los alumnos consigan los objetivos que el profesor les ha marcado, siempre teniendo en cuenta las características individuales de cada uno de ellos.
Después de haber leído el artículo sobre los modelos pedagógicos en la educación física y haberlo comentado con el grupo y el resto de los compañeros, voy a opinar al respecto.
ResponderEliminarComo menciona el artículo, hay muchos tipos de modelos pedagógicos para la enseñanza de dicha asignatura (EF). Desde mi punto de vista, el docente ha de conocer cada tipo de modelo y escoger uno en el que puede desenvolverse mejor y tenga el control de cada situación, pero pienso que no solamente se ha de centrar en un modelo específico, es decir, pienso que ha de tener la capacidad de adaptarse a los alumnos. Ha de partir de un modelo, pero debe tener la capacidad para cambiarlo o adaptarlo según las características de la clase y los objetivos que pretenda conseguir.
Como ya se ha comentado, el modelo ludotécnico ha sido el modelo con el que más hemos trabajado. Es un modelo que para iniciar en algún deporte o enseñar alguna cosa a una persona que parte de 0 es de gran utilidad debido a la capacidad que tiene este modelo para enseñar a través del entretenimiento y diversión. También pienso que este modelo deja de tener importancia y utilidad cuando los participantes ya son más avanzados o el nivel competitivo es alto.
Para finalizar mi comentario, he de decir que desde mi punto de vista lo mejor es no centrarse únicamente en un modelo, pienso que se han de mezclar y conseguir los mayores beneficios de cada uno, siempre adaptándose a las características y objetivos de la clase. Cada docente ha de conocer los diferentes modelos per también ha de saber cómo llevarlos a la práctica y saber encontrar una solución a los inconvenientes sin cambiar el rumbo de la enseñanza. Pienso que es muy importante escuchar al alumnado y saber elegir correctamente que tipo de enseñanza es la más adecuada.
Les classes de EF, com ja hem comentat moltes vegades a classe, no deurien tractar de plantejar jocs i activitats de forma aleatòria per a que els alumnes realitzen activitat física i es divertisquen i desconnecten de les anteriors classes teòriques. L’EF té molts més valors que aquests, valors extrínsecs i també intrínsecs, és a dir, l’EF és valuosa per si mateixa. Aquesta assignatura ja porta en si mateix uns valors socials per als alumnes que moltes altres assignatures no són capaces de transmetre. No obstant, com ja he dit abans, les classes d’EF han de plantejar-se amb un sentit i un objectiu clar i allunyar-se dels plantejaments d’activitats aleatòries per mostrar als alumnes la intencionalitat de les sessions.
ResponderEliminarPer a aconseguir tot açò, els docents experts de l’educació física tenim una ferramenta molt útil que són els models pedagògics. Aquests models pedagògics posen en context les sessions i crea unes relacions socials molt positives entre els diferents alumnes i també entre els alumnes i els docents. Depenent del context que hi haja a la classe (situacions socials dels alumnes, relació entre els alumnes, etc.) i de l’objectiu que vulgui aconseguir el docent en les seues sessions, s’escollirà un model pedagògic o un altre. Ací és on recau la importància de tots aquests models pedagògics, en la meua opinió, és una gran ferramenta d’ajuda al docent, en un major component al docent pràctic i crític, per a preparar les sessions d’activitat física per a arribar a un objectiu i mostrar als alumnes uns valors socials que són de gran importància per al progrés de la societat. En conclusió, l’EF té aquest gran avantatge respecte a moltes altres assignatures, l’EF pot produir comportaments i aprenentatges en els alumnes que altres assignatures no poden.
Después de leer el artículo y detenidamente analizar todos los comentarios de mis compañeros, me he dado cuenta de que la gran mayoría partimos desde el mismo punto de vista.
ResponderEliminarEn especial, me quedo con algunos fragmentos de los comentarios de Juanlu, Héctor García y Dani Magraner, los cuales comentaré a continuación y daré mi opinión.
En primer lugar, pienso que al igual que el mundo va avanzando en muchos aspectos, no tenemos que estancarse en lo antiguo y tradicional y debemos dar un paso más allá en busca de la evolución de aquellos modelos pedagógicos y nuevas concepciones educativas que pueden marcar diferentes puntos de inflexión respecto a las metodologías clásicas. No por ser lo que se ha hecho siempre es mejor o la mítica frase de "es así porque así se ha hecho toda la vida", y es aquí donde yo me pregunto.. ¿Y las personas y el mundo no evolucionan no?..
Tenemos que ser conscientes de que cada vez tenemos más información, más estudios, más gente profesional en todos los campos existentes, de forma que lo que pensamos que ahora "está bien hecho" lo mismo en cosa de 10-15 años se cambia por otra mejor o se encuentran estudios de que no era tan óptimo como pensábamos; y es por ello que pienso que no hay que ceñirse simplemente a un modelo u otro, sino que todo esto va a depender de un contexto y de una individualización para cada grupo de edad o para cada alumno, ya que cada una de estas cosas tiene sus características previas y dependiendo del método utilizado van a responder de un modo o de otro.
Tengo que decir que estoy de acuerdo con Juanlu y Héctor además de muchos otros compañeros que han afirmado o piensan que la mejor opción es un modelo híbrido, ya que a partir de este se puede ir modificando según las necesidades y no solamente partimos hacia una dirección en concreto.
Por otra parte, como dice Héctor en su comentario, por lo menos aquí en España, el sistema educativo esta basado en "llegar a meta", es decir, la orientación pedagógica está orientada al logro y no a la tarea, lo que es lo mismo que decir que nuestra educación parte de un sistema donde evalúan un resultado final y no un proceso de aprendizaje realizado durante todo ese camino. Por una parte, pienso que claramente tienen que evaluarnos de alguna forma pero hay muchas otras posibilidades que serían más justas y coherentes, ya que si desde un primer momento orientamos a la gente al logro, el día que "no lleguen a meta" se van a frustrar y simplemente van a dedicarse a estudiar para sacar buena notas y no para enriquecerse de ese conocimiento ni aprender más a cerca de un tema.
Esto que estoy comentando es lo mismo que un ejemplo que puso nuestro profesor Joan un día en clase respecto al carnet de conducir. (En las prácticas nos enseñan a aprobar el examen de forma que nos orientan directamente a ese objetivo).
Respecto al fragmento de Dani, me quedo con lo de que mucha gente incluido profesores piensan que la asignatura de Educación Física solamente sirve para despejarse, liberar estrés, desconectar de tantas horas lectivas de "las asignaturas importantes".... cuando para mi debería de ser la asignatura reina en los centros escolares ya que es capaz de aportar unas experiencias motrices y una serie de valores y relaciones sociales que ninguna otra te va a aportar, entre ellas podemos destacar autoconfianza, compañerismo, poder de grupo, motivación, toma de decisiones, autosuperación, autoconfianza, etc... además de ser una herramienta para combatir muchos problemas, enfermedades y mejorar nuestro sistema inmunitario y mejorar ciertos aspectos cognitivos que después nos ayudarían en otras asignaturas (agilidad mental, poder de convicción, etc..).
Finalmente, pienso que la manera de impartir clases y saber priorizar el modelo a seguir dependiendo de la situación van a ser clave para una correcta relación entre el alumnado y el profesor así como un buen método de enseñanza-aprendizaje.
En principi dir que és de molta utilitat la revisió d’aquest article, ja que parla de temes que estan a l’orde del dia i que generen un debat molt gran del qual no s’extrauen conclusions clares hui en dia.
ResponderEliminarEn la meua humil opinió pense com molts dels meus companys els quals he llegit un poc dels seus comentaris, l’educació a Espanya està molt obsoleta, perquè a pesar dels canvis que hi poden fer en ella, no canvia en el seu global, seguim produint persones per a treballar per a una cosa o per altra.
Discrepe un poc en el meu company Eloy, ja que jo pense que cada professor ha de tindre certa llibertat per triar el model pedagògic que més s’adequa al context de cada classe, ja que totes són diferents i no podem tancar-se a una sola manera d’ensenyar, sí que és veritat que els poden marcar alguns ítems per a seguir, però no d'una manera estricta.
Per altra banda crec que cada unitat didàctica hauria de tindre el mètode que millor s'adapte a les necessitats de cadascuna, i altre dels punts que veig és que també va molt relacionat amb l’edat de l’alumne, ja que això va dintre del seu procés evolutiu.
Per últim dir que és bo aquest debat, ja que no hi ha un model que siga el millor i l'únic a utilitzar i que potser caldria fixar-se en altres països on els sistemes educatius són totalment diferents i estan funcionant bastant bé, com per exemple el Finlandés, crec que hi ha por des dels polítics a fer un canvi de tal magnitud i que no isca bé.
DANIEL NADAL SORIANO
ResponderEliminarTothom sap i és conscient que tot en aquesta vida segueix un ordre i un manifest en particular, i en aquest cas, l´educació física no anava a ser l'excepció. La matèria en si, com totes, segueix uns mètodes que serveixen per a facilitar la mateixa, en concret uns models pedagògics que imparteixen uns aspectes que ajuden en l'aprenentatge.
Un exemple com l´autoconstrucció de materials que nomena Iván, és un model on l'alumne guanya protagonisme, a l'hora d´impartir-se la creativitat. És pionari en la creació de materials nous, fabricats pels propis alumnes on són ells mateixos els que originen i produeixen les seues propies creacions modelades pel conjunt de tots on també hi té lloc la cooperació entre el grup.
Pense que la col·laboració i el feedback en un ambient acadèmic ha de ser molt bo i fluït, així com les ganes de fer i d´aprendre coses noves. Tot açò provocarà un clima molt positiu i resultarà tot molt més fàcil i es progressarà molt més.
Personalment crec que cada professor deu impartir el seu propi model entre tots els existents, és a dir, crear i adaptar-se a un model propi tenint en compte els alumnes que tens, ja que aquest aspecte influeix molt a l´hora de la toma de decisions i té gran impacte en la dinàmica de les classes. Aquest acte si seria digne d'un autèntic professional.