Les justificacions educatives del moviment
En la classe de dimecres vam començar a parlar sobre les justificacions educatives del moviment i vam establir un debat sobre les raons per les quals l'Educació Física ha d'estar en el currículum escolar. Després, vam llegir l'article de José Devís i Carme Peiró titulat "Sobre el valor educativo de los contenidos de la Educación Física" (el teniu a l'Aula Virtual).
En aquesta entrada podeu continuar el debat sobre aquest tema i comentar els aspectes que vos hagen semblat més rellevants de l'article per tal d'anar construint la vostra justificació del valor de l'Educació Física a l'escola.
L’educació física a l’igual que altres assignatures com la plástica o la música, sempre han estat en debat sobre si realmente són necessàries en el currículum escolar perquè per a la gent són assignatures que van molt enfocades en una direcció. És a dir, com si el fet de realizar educació física a l’escola només fòra cosa de gent que realitza esport o que no es pot traure un aprenentatge més enllà de l’esport, de la mateixa manera amb la plástica o la música que sembla que sols poden ser útils per als músics i per als artistas. Com bé vam parlar en clase, l’educació física no és tan sols salut i realizar esport, hi ha una sèrie de valors i coneixements que es poden adquirir de manera transversal.
ResponderEliminarTal i com narra l’article, en un principi l’educació física s’utilitzava com una manera d’entrenar al cos i a la vegada com un instrument d’adoctrinament. Mitjançant l’educació física s’exatlava la patria, la defensa d’aquesta…per tant va ser una eina molt important per als règims dictatorials que la utilitzaren. En canvi, avui en día sembla que l’únic motiu pel qual és vàlida la inclusión d’aquesta asignatura en el currículum escolar és la salut. I si bé, és veritat que amb la práctica d’educació física hi ha una millora de salut, hi ha més que podem traure d’ella.
Primerament, amb l’educació física no es treballa tan sols el cos, lo físic, també es treballa la ment, ja que totes les accions que es puguen realizar amb el cos depenen del nostre cervell. És més, tant en els esports col·lectius com en els individuals hi ha una sèrie de tècniques i tàctiques que aprendre o tindre en compte per a obtindre millors resultats. Per tant, queda clar que amb l’educació física es treballa tant el cos com la ment.
Després, també es important destacar l’adquisició dels valors mitjançant l’educació física. Amb la pràctica esportiva es poden adquirir valors com la constància, el companyerisme, la col·laboració, el compromís…que després es poden traslladar a qualsevol àmbit de la vida quotidiana.
Després, l’article senyala una cosa que em resulta molt interessant, quan no podem parlar de valor educatiu. I en definitiva, diu que no podem parlar de valor educatiu quan realitzem alguna activitat física sense una finalitat educativa. Per exemple, realizar jocs col·lectius deixant que cadascú faça el que li parega en lloc de fomentar valors com el companyerisme o la col·loboració entre companys. La veritat que respecte a aquest punt estic d’acord, perquè si el nostre objectiu com a docents és transmetre una sèrie de valors als alumnes haurem d’organitzar les diferents activitats físiques de manera que els alumnes puguen traure un aprenentatge.
En conclusió, és prou evident que l’educació física és necessària en el curríclum escolar. En primer lloc, per la millora de la salut que comporta la seua pràctica i perquè pot fer que gent que no practica esport en faça i en conseqüència millore la seua salut. I en segon lloc, però no menys important, per l’adquisició d’uns valors que després s’utilitzaran en altres àmbits de la vida quotidiana.
L’educació física (a partir d’ara EF) ha estat molt focalitzada en el marc de crítiques al igual que altres assignatures com bé ha comentat el meu company Héctor en la seua reflexió.
ResponderEliminarEl currículum propi de l’EF està organitzat i estructurat sota uns ideal que bé els podríem relacionar amb els beneficis de l’esport o de la pròpia pràctica esportiva: tenim una millora de la salut, millora del benestar, augment de relacions socials i com un no augment de la freqüència en quant a la pràctica d’AF es tracta, però són suficients les hores d’EF que estan presents al CV?
Sempre he pensat que hi ha poques hores lectives d’EF, per exemple en un 1r de BAT sols tenen 2 hores a la setmana que no són dos hores com a tal, sempre és un temps menor al establert la qual cosa limita la pràctica i el desenvolupament dels objectius d’aquesta però com bé assenyala l’article: “Sense la intencionalitat de aconseguir algun benefici, pot haver aprenentatge però no educació”. I estic totalment d’acord, sense pràctica no hi ha aprenentatge però i educació? Aconseguim l’objectiu d’educar als alumnes a través de l’AF? Pense que en aquesta insuficiència d’hores, no s’aconsegueix o al menys no de la forma més òptima.
Seguint un poc el fil de les reflexions extretes en classe la passada sessió, en quant a la pràctica esportiva a nivell extraescolar, l’EF promou una posterior activitat extraescolar o es a la inversa?
El fet de tindre una educació sobre, a través i en el propi moviment provoca uns valors tant extrínsecs com intrínsecs propis d’aquesta disciplina, que si es compleixen tindrien que donar lloc a una posterior pràctica, és a dir, l’EF correcta implicaria una posterior activitat extraescolar pel simple fet de poder continuar eixa formació fora de l’àmbit escolar.
Per últim, remarcar el concepte del joc, d’acord amb la filosofia i metodologia d’Arnold, el joc és fonamental per una pràctica amb aprenentatge, per tant, el fet de jugar ens pot permetre aconseguir eixos objectius tant marcats que presenta el CV de l’EF, jugar és essencial i posar-ho en pràctica quant abans podrà portar eixa educació mitjançant el moviment.
Com a futur professional de l'Activitat Física i l'Esport, està clar que per a mí al curriculum escolar hi han poques hores d'Educació Física, i cada vegada podem veure que amb tot el que es vol treballar és així i que moltes vegades es té que donar prioritat a altres aspectes i deixar molts conceptes importants per veure relacionada amb l'esport, la salud, el benestar, l'entrenament, el rendiment esportiu, i molts més aspectes que ni tan sols es poden veure a una unitat didàctica d'un curs d'Educació Física.
ResponderEliminarPer una banda, estic molt d'acord amb el que han comentat els meus companys Héctor i Juanlu i amb l'article que hem llegit i es que no podem parlar de valor educatiu quan realitzem activitat física sense una finalitat educativa. Tenim que tindre uns objectius clars definits abans de cada sessió, tant d'Educació Física com a qualsevol entrenament fora de l'escola o l'institut, per a saber que volem treballar, que volem que aprenguen els alumnes i com anem a fer-ho, així com possibles problemes que ens poden sorgir per a saber com solucionar-los en la pràctica.
Per altra banda, l'Educació Física tindria que tindre més hores al curriculum escolar perque és l'única assignatura on es pot treballar tot el que hem dit anteriorment de forma conjunta i com una sola cosa, al mateix temps que s'adquereixen uns valors importants per al dia a dia i mitjançant l'experència personal es pot experimentar sentiments molt variats com la felicitat, impotència, rabia, alegria, tranquilitat, i tots els que sen's puguen ocórrer.
També m'agradaria comentar un aspecte que ha sorgit a classe i es que Joan ens ha dit que tenim que pensar que es pot aconseguir a l'Educació Física que no es pot aconseguir en una activitat extraescolar d'esport. A banda de tot el que hem comentat a classe, jo crec que és molt important el fet de que a una classe d'Educació Física cada alumne és d'una manera, hi hauran que practiquen esport, hi hauran que no, hi hauran que els agrade, hi haura que no se'ls done massa be, i lo important és que tots treballaran per igual, amb les llimitacions personals que cadascú tinga, però tots aconseguiran obtenir els mateixos coneiximents i podran practicar el mateix, creant bon ambient de grup i possant a tots els alumnes en una igualtat molt interessant per a poder treballar també problemes amb alumnes, que són molt freqüènts.
Com a conclusió final sols afegir que espere que canvie la manera de considerar l'Educació Física al curriculum escolar, així com la gran importància que té l'esport en general en tota la població i donar-li-la quan siga necessari.
L’educació física és una assignatura més dins del currículum escolar al nostre país. Per tant, es tindrà en compte un conjunt de raonaments i justificacions per les quals l’educació física es cursa a les escoles i instituts. En la meua opinió, això és així ja que l’educació física ofereix uns objectius i també uns beneficis que no es troben d’igual manera en altres assignatures. Crec que l’educació física té una gran importància per als alumnes, més de la que moltes persones poden pensar. L’educació física aporta una gran sèrie de valors educatius, socials i personals com el companyerisme, la cultura de l’esforç i molts més, els quals crec que són molt rellevants en el procés d’educació dels nostres alumnes. L’educació física també té un gran component relacionat amb la salut, pot ser útil per combatre l’obesitat infantil a la nostra societat i també incentiva la pràctica esportiva dels xiquets i xiquetes, factor molt important ja que cada vegada més infants no practiquen ninguna activitat física. En la meua opinió, l’educació física també pot ser d’utilitat per als alumnes de forma que es puguen relaxar i menejar-se després de classes on estan molta estona asseguts i amb tensió. Per aquests factors i molts més, crec que l’assignatura de l’educació física es tan important en el nostre sistema educatiu. A més he d’afegir que l’educació física, en la meua opinió té un valor propi que no tenen les demés assignatures i és valuosa per si mateixa, és a dir, crec que no fa tanta falta adjudicar-li unes idees extrínseques ja que l’educació física com a tal ja les porta incorporades per si mateixa.
ResponderEliminarEn quant a l’article, pense que l’educació física ha evolucionat molt des de el segle XIX fins a l’actualitat. Abans es percebia l’educació física com a una pràctica merament esportiva on s’ensenyaven conceptes molt tècnics de anatomia i fisiologia, i com una persona devia de menejar-se de forma correcta, idea molt relacionada a la teoria darwinista de Spencer on deia que primerament, les persones devien de ser bons “animals” i a partir d’ací evolucionar cap a millor. Aquesta idea crec que concorda molt bé amb la dimensió suggerida per Peter Arnold de l’educació sobre el moviment. Posteriorment, aparegué una nova font de pensament sobre la concepció de l’educació física, se li donava un caràcter molt utilitarista a l’educació física de forma que la seua pràctica tenia uns beneficis extrínsecs com la salut, la socialització o la consecució d’ocupar el temps lliure. Aquesta idea encaixa perfectament dins de la dimensió de l’educació a través del moviment. Per últim està la dimensió de l’educació en moviment, on Arnold li dona una gran importància pròpia a l’educació física dient que aquesta assignatura és única en l’àmbit educatiu i intrínsecament valuosa amb uns valors propis i únics. En la meua opinió, aquesta dimensió és la més important, ja que li dona una gran importància a l’educació física com a una assignatura essencial.
Des del meu punt de vista, avui en dia no puc parlar d'educació sense anomenar l'Educació Física. Moltes vegades he sentit el típic comentari de: l'Educació Física no seveix per a res, per a què vull practicar-la si no vaig a ser professor ni sóc esportista professional? Aquesta concepció de l'assignatura és cada vegada menys habitual, per sort, degut a estudis que han demostrat que l'activitat física té una gran quantitat de beneficis, tant per a la salut com socials. No obstant, no estem parlant de l'activitat física, sinó de l'Educació Física.
ResponderEliminarA les escoles i instituts, l'Educació Física no ha tingut mai la mateixa importància que les altres assignatures. Si ens fixem, podrem comprovar que les hores de pràctica a la setmana són majoritàriament 2, mentre que les altres assignatures es reparteixen en 4 hores a la setmana. A dia de hui, encara no entenc perquè trobem aquesta desigualtat. Pot ser és, degut a que no es té en compte la importància que té per als alumnes. Sempre, com bé ha dit Pau, hem de tenir un objectiu educatiu per a poder parlar d'educació, i aquest pot ser molt divers. Des d'una millora de la coordinació motriu i el coneixement de la lateralitat de cada alumnes, fins aprendre a socialitzar amb els companys, a no discriminar, els valors positius que transmet, i el més important, el coneixement propi.
Tot açò no es pot assolir sols amb dos hores de pràctica a la setmana. L'Educació Física és una assignatura com qualsevol altra, i per tant, ha de tenir les mateixes condicions que la resta. Es necessita treballar amb el temps adequat per a no sobrecarregar als alumnes. En moltes ocasions, els xiquets/es s'avorreixen, es senten discriminats, o no participen a les classes, degut a que hi ha molts continguts que donar i tractar, però poc temps per a fer-ho. Açò implica un ritme de classe que no és apropiat per a que puguen aprendre i educar-se amb l'activitat física.
Per tant, crec que s'ha de donar un paper més important a l'Educació Física i mentalitzar a la societat, han de respectar el treball dels docents per a que els alumnes siguen capaços d'educar-se i formar-se amb els valors que es poden transmetre, els quals a banda d'ajudar-los a ser millors estudiants, també els ajudarà a ser millors persones.
Estic d’acord en lo que comentà el meu company Iván, les classes d’educació física als col·legis i instituts són escasses i desiguals respecte a la resta d’assignatures, en quant al nombre d’hores que s’imparteixen, ja que es tracta d’una assignatura com qualsevol altra. L’educació física és tan important com aprendre matemàtiques, a més a més és una assignatura beneficiosa tan en l’aspecte físic com en el psicològic, intel·lectual i social dels alumnes.
ResponderEliminarCom hem pogut veure en l’article, durant molt de temps l’educació es dividia en educació intel·lectual, moral i física, en aquesta última estaria l’educació física (educació de alló físic o corporal), però, hem vist com la pràctica esportiva tracta també relacions socials i culturals, l’educació física per tant, s’ha de preocupar per les respostes emocionals, relacions personals, comportament al treballar en grup, etc. Per tant, aquests aspectes estan presents en l’educació física, a més a més, el desenvolupament intel·lectual, moral i estètic es troba present en qualsevol pràctica física.
Tanmateix, l’educació física per a que sigui considerada educativa té que seguir uns criteris que siguin moralment aceptables, i que per tant, la responsabilitat d’aquest aspecte cau totalment sobre el docent, en la manera d’enfocar els coneixement i les pràctiques a impartir, un dels exemples que ens dona l’article és que si defenem que la pràctica esportiva és beneficiosa per a la salut i en canvi no ho és, no és positiu, ja no podem dir que fer esport és saludable, per tan, si volem que la pràctica esportiva sigui educativa els docents tenen que crear un context educatiu, que sigui beneficiós per a l’alumnat i que no produïsca situacions desfavorables per al seu desenvolupament físic, intel·lectual, moral i estètic.
En conclusió, l’educació física és una assignatura necessària i beneficiosa per al desenvolupament de l’alumnat, no es tracta soles de fer esport, sinó d’aprendre a pensar, reaccionar, superar situacions adverses, desenvolupar les habilitats motrius, relacionar-se en els demés i conèixer aspectes culturals, entre altres cosses. L’educació física és tan completa i necessària com qualsevol altra.
El valor educatiu de l'educació física ara per ara, ningú hauria de posar-lo en dubte, ja que mitjançant estudis, està més que comprovat tots els beneficis que aporta, com bé han dit ja els meus companys tant en l'àmbit físic, social i psicològic.
ResponderEliminarI és que la reflexió que fa el meu company Ivan, de la qual estic molt d'acord, pel que fa a que sols tenen dues hores a la setmana, i els professors han de donar el que pensen que és més important i en molts casos hi ha alumnes que no es senten motivats durant tot l'any, per les activitats proposades o pel nivell d'exigència d'aquestes, ja que un alumne/a que no tinga activitat física extraescolar o no li haja trobat un esport que li agrade, des de la meua opinió és perquè no ha començat des de la base o no a trobat un esport que el/la motive.
I pense que això és una missió que haurien de tindre tots els professors, trobar la manera de què quan acaben una programació, tots i cada u dels alumnes troben algun esport, o activitat, que els motive fer fora d'horari escolar, per tal que obtinguen en més mesura tots els beneficis d'aquesta.
La Educación Física, para muchos, es una asignatura poco importante en educación. Si te fijas en los horarios y horas semanales que se imparten, siempre está por detrás de las demás. A mí personalmente siempre me ha dado la sensación que cuando se habla de Educación Física en los colegios se hace de una forma más vulgar, como que no tiene la credibilidad que tienen las otras asignaturas, se trata como hacer gimnasia y que ahí se va a desahogarse y a correr buena cosa para despejarse un poco de estar tanto tiempo sentado haciendo lecturas u operaciones matemáticas.
ResponderEliminarEn otras asignaturas que no son la Educación Física también se aprende y se educa sino no formarían parte del currículum, pero creo que lo que puede generar la Educación Física no te lo puede generar otras asignaturas. La Educación Física te puede abarcar muchos más objetivos para que se genere educación junto al aprendizaje e incluso se pueden trabajar conjuntamente varios de ellos mientras haces diferentes actividades, creo que está ahí la diferencia en otras asignaturas, por ejemplo, en matemáticas o lengua puede que no se consigan valores extrínsecos que sí que te puede dar la Educación Física, y que a su vez es la única asignatura que puedes experimentar, mediante el movimiento, para poder entender el saber cómo se hacen las cosas. Es una asignatura que de forma conjunta puedes estar educando diferentes aspectos. Entonces, si puedes conseguir tratar muchos aspectos, ¿por qué se priva él derecho a tener más horas?, es contraproducente, no se puede realizar la asignatura sin unos contenidos preparados y claros, y tampoco se pueden adquirir por si solos de forma mágica mientras se esté practicando, eso no sale por sí solo.
Se limita al docente de poder educar más a los niños y niñas. La causa de esa limitación es la falta de horas, se tiene que recortar y bajar la calidad de los contenidos para que por lo menos lo que se pueda educar se eduque bien, pero también se está dejando de lado, por falta de horas, muchos otros aspectos que favorecerían más a cada alumno.
En conclusión creo que no se valora lo que se debería a la Educación Física. Un claro ejemplo es cuando los niños y niñas llegan con las notas y valoraciones de los profesores a casa, si los padres ven que la nota más alta y el que mejor valora a su hijo es el profesor de Educación Física siempre dicen que esa no cuenta, que hacer gimnasia no tiene tanta importancia en la escuela y que en lo que hay que esforzarse es en las otras asignaturas que si son más importantes. Ese habitus que se ha generado en torno a la Educación Física se debe de eliminar, hay que hacer más visible su importancia, y que cuando se hable de educar a través, sobre o con la Educación Física se haga con unas ideas y unos contenidos aceptables para su ejecución, ya que las cosas no se adquieren por el simple motivo de practicar la Educación Física sin más, haciéndolo así lo que se puede conseguir es el efecto contrario.
Els valors educatius en l’esport o l’educció en l’esport és un assumpte recurrent en l’àmbit de l’educació física des de principis de segle XIX. Actualment, se li dona més importància al valor educatiu, però encara així, tot just té rellevància. Dit valor pareix que estiga en fora de dubte, al menys per al professorat, ja que forma part del continguts oficials de l’educació física escolar, recollida pel Bolletí Oficial de l’Estat.
ResponderEliminarNo obstant, com posa en l’article, la justificació juga un paper fonamental en l’educació i en el currículum, ja que amb els seus raonaments i explicacions donen sentit a l’ensenyament, pretenen influir sobre el comportament, les creences, el coneixement, i per últim, busquen millorar la practica docent.
Les justificacions instrumentals conten amb l’idea que l’esport és molt útil e important per a solucionar diversos problemes socials. Avui en dia, aquesta vinculació educativa de l’esport seguix estant present en diferents àmbits amb expressions com “l’esport es una escola de valors”.
Per un altra banda, trobem les justificacions autotètiques, ja que s’entén com que és valuós en si mateix o intrínsecament valuós, el valor de alguna cosa que no es troba en la seua utilitat. Les contribucions de filòsofs de l’educació física i l’esport, tals com Peter Arnold, David Car i David Aspin, justificaren que el coneixement pràctic i no sols el teòric devia considerar-se intrínsecament valuós. En quest concepte estic totalment d’acord, ja que saber com realitzar una activitat esportiva és part de la racionalitat humana al igual que el coneixement teòric, per lo tant, deu formar part de l’educació de les persones. En particular, Peter Arnold (1991) va elaborar tota una conceptualització del moviment en tres dimensions: a) l’educació ‘sobre’ el moviment, b) l’educació ‘a través’ del moviment; i c) l’educació ‘en’ moviment’. Aquestos tres conceptes m’han cridat l’atenció, ja que engloben els conceptes d’ aquesta assignatura.
La Intenció en l’educació és molt importat, perquè si els esports influeixen d’una forma positiva en la socialització de l’alumnat és perquè els ensenyem amb la intenció de que efectivament siguen positius per a la socialització.
Pel contrari, si no tenim dita intenció i deixem la practica dels jocs “al libre albedrio”, no sabem influirà de forma positiva, negativa o neutre, i per tant, no sabem si tindran valor eductiu o no.
Per finalitzar m’agradaria senyalar que l’assignatura d’educació física deuria realitzar-se més hores entre setmana tan en l’institut com en l’escola , ja que si des de l’escola estructurem l’educació física com un procés pedagògic i permanent, ens permetrà construir les bases solides per a la integració i la socialització dels alumnes.
A través de l’educació física els alumnes aniran adquirint les seues habilitats i destreses motrius que influiran de manera directa en l’adquisició dels aprenentatges bàsics i a més, podran aprendre molts valors i virtuts que ens faran, al cap i a la fi, ser millors persones.
Es verdad que la asignatura de “Educación Física” siempre ha generado debate respecto a si se considera asignatura, o por ejemplo cuando daban las notas del colegio y del instituto, se escuchaba mucho frases tipo “Educación Física no cuenta”, porque es una asignatura que muy poca gente suspende (ya que se evalúa más el contenido práctico y participar en clase que lo teórico) y se da por hecho que se va a aprobar. De esta manera estamos infravalorando esta asignatura aunque sea verdad que existan grandes diferencias comparado con muchas de las otras asignaturas, como son la cantidad de contenido teórico, la cantidad de trabajo de la asignatura que se manda para casa o el número de horas lectivas.
ResponderEliminarAlgunos de los rasgos que he nombrado los han citado ya mis compañeros, pero me gustaría hablar un poco de las pocas horas lectivas que tiene esta asignatura. Creo que todos estamos de acuerdo en que “Educación Física” tiene pocas horas y pienso que esto se tendría que equilibrar. Desde mi experiencia personal, yo recuerdo que aparte de que la “Educación Física” siempre me ha gustado, muchas veces me servía para desconectar del resto de asignaturas y liberar estrés, y esto está bien, pero tampoco veo bien haber tenido muchas horas seguidas de estar sentado atendiendo en clase que al final se acaba haciendo pesado y luego una hora de “Educación Física” suelta, o tener dos días a la semana y que uno fuera el lunes y otro el viernes. En resumen, creo que tendrían que estar más equilibrados los horarios lectivos y dar más o menos la misma importancia a todas las asignaturas.
Como ha comentado algún compañero y también se comenta en el artículo, estoy de acuerdo en que la “Educación Física” no solo les sirve a los que se quieren dedicar en un futuro a ese ámbito, está demostrado que la actividad física, el deporte y todo lo relacionado con ello es bueno para la salud, para aprender valores, para socializar, crear vínculos, crecer como persona. Aunque no siempre es todo positivo, pueden darse ocasiones en las que tengas una mala experiencia, como por ejemplo estar jugando a un juego contra otro equipo que sean claramente superiores y sientas impotencia, rabia frustración, etc. Recalcar que hay que planear las clases, saber darlas, expresarse correctamente, transmitir lo que se desea transmitir para que en la medida de lo posible siempre sean experiencias positivas las que vivan los alumnos o participantes.
Finalmente, quería comentar que estoy de acuerdo con la nota que hay al final del artículo, en la que P.J. Arnold dice que prefiere hablar de “movimiento” y no de educación física, porque el término educación física al contener la palabra educación da a entender que existe otra educación mental. Por esta regla de tres, en mi opinión, el resto de asignaturas podrían llevar perfectamente la palabra educación también (educación de las matemáticas, educación del lenguaje, etc.).
La educación física ha sido cuestionada durante muchos años por aquellos que pensaban que no tiene una utilidad, que simplemente servía para exigir un cierto nivel físico a los alumnos o para aquellos que ya lo practicaban fuera del horario escolar.
ResponderEliminarPues bien, no solo es salud y actividad física, también se dan a conocer valores y conocimientos vitales para el día a día de cualquier persona. Un ejemplo básico sería trabajar en equipo o cooperar. El “fair play” que va en contra de cualquier tipo de trampa o amaño y más valores esenciales.
En este artículo y como bien explica Peter Arnold, existen tres dimensiones: la educación en movimiento, la educación a través del movimiento y la educación sobre el movimiento. Estos valores intrínsecos y extrínsecos no servirán de nada sin una correcta valoración. Si los alumnos fueran a su aire aprenderían cosas, pero dejaría de existir ese proceso educativo. Hay que dejar clara la intención sobre los ejercicios, para guiar a los alumnos a que interiorizen unos determinados valores.
En resumen, hay que dejar claros las metas de los ejercicios para que exista ese proceso de aprendizaje, para que exista ese proceso educativo. Hay que transmitir a los alumnos las ventajas de la asignatura y de la práctica de deporte en general, y así podrán cambiar los pensamientos de otras personas que opinan negativamente sobre la asignatura.
Para finalizar, me gustaría hablar sobre el horario de Educación Física en los institutos. Primero que todo, me parece exageradamente poco tiempo semanal el tener dos clases de 50 minutos, que se acaban quedando en una media hora ya que hay que montar y desmontar material, explicar los ejercicios, organizar grupos y dejar tiempo para que los alumnos se aseen antes de cambiar de clase y asignatura. Los profesores llevan tiempo pidiendo que se aumente mínimo a un día a la semana más, que me sigue pareciendo poco. Pienso que mínimo debería ser una vez al día o aumentar horas en diferentes horas, para evitar las pérdidas de tiempo entre clase y clase. Y lo segundo y último, el hecho de que en segundo de bachiller sea una optativa y que, en diferentes institutos, no se llegue ni a proponer. Pienso que debería ser una asignatura troncal, igual de importante que muchas otras. Los alumnos están agobiados con tantas cosas que hacer en bachiller que agradecerían unas horas de Educación Física, y no solo para despistarse de los folios y bolis, sino porque acaba siéndoles de mucha ayuda al final de la jornada. Les ayuda a concentrarse mejor y a estar más felices, a evadirse de esos problemas que les afectan y les resulta mejor para su salud.
Como han comentado algunos de mis compañeros y hemos escuchado y visto nosotros mismos, siempre se ha cuestionado y dicho que la asignatura de Educación física no sirve para nada o incluso que no cuenta como asignatura. Pero con el paso del tiempo esta visión sobre la Educación Física ha ido cambiando gracias a estudios que demuestran todos los beneficios que conlleva realizar Educación Física.
ResponderEliminarTambién destacar tanto los aspectos que hemos comentado en clase como mis compañeros, es una asignatura la cual nos aporta mucho tanto en el ámbito físico como social y psicológico. Es por este motivo por el cual la asignatura de Educación Física se le deberían dedicar más hora a la semana, ya que con tan solo dos horas a la semana los profesores se ven muy limitados y tienen que seleccionar lo que ellos consideran que es más importante dar en la materia. Pero este problema conlleva a que muchos alumnos pierdan el interés o directamente no consigan ese interés o motivación en realizar esta asignatura y por lo tanto muchos de ellos no tendrán la suficiente motivación para practicar deporte fueras de las horas escolares.
En mi opinión decir que en la asignatura de Educación Física se deberían de dedicar las mismas horas que a las demás asignaturas ya que esta asignatura aporta ciertos valores que no aportan ninguna de las demás asignaturas, como he comentado antes que ya no es tanto la física sino la capacidad de los alumnos en socializar y relacionarse con los compañeros y la capacidad psicológica. Por último decir que si esto se diera, con el paso del tiempo veríamos una mejora en los alumnos y en la motivación que tendrían ya no solo en clase sino fuera de ellas para realizar cualquier tipo de deporte.
Héctor Hernández Ruiz
ResponderEliminarHoy en día es innegable el aporte que la educación física da a los niños y al aprendizaje de cualquier persona, estoy totalmente de acuerdo con todo lo que han postulado mis compañeros en sus comentarios, pero claro, realmente nosotros vemos la importancia de la educación física porque estamos dentro de su burbuja, pero realmente a qué asignatura le deberíamos restar horas para repartirlas con la educación física.
Fijar la importancia que tiene cada asignatura en el desarrollo cognitivo de un niño es difícil, incluso diría que sólo se puede relativizar. No sé si realmente la educación física como asignatura es tan importante como para aumentar sus horas lectivas porque, desde mi experiencia, tengo claro que el enfoque general de la asignatura es muy banal y se aleja de, a mi parecer, el objetivo importante que sería el de enseñar la importancia del ejercicio físico y hacer que los niños lo interioricen en su vida privada. Realmente este tema me parece muy ambiguo.
Estic completament d’acord en els comentaris dels meus companys, l’educació física per a mi es una assignatura mes que necessària per a la vida educativa de qualsevol alumne, a molts alumnes els ajuda a evadir-se dels problemes durant les sessions d’ef a mes d’aprendre en major grau que en altres ja que disfruten fent esport.
ResponderEliminarPerò com a dit Hèctor es difícil seleccionar una assignatura a la que llevar hores per a donar mes hores a l’ef. Per a cada alumne es important un tipus d’assignatura i hem de ser coherents a l’hora de pensar si l’ef es tant important com assignatures com matemàtiques o les llengües.
El que jo pensi es que totes les assignatures tindrien que tindre el mateix nombre d’hores al llarg del curs i pensi que totes deurien de considerar-se igual d’importants.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarComo ya comente en el relato de la educación física y yo, lo que no puede ser es que en una clase de primaria donde lo principal es que se desarrollen los niños como personas e interactúen entre ellos solo hayan dos horas en el horario a la semana. Cuando esto debería ser al revés en esas edades, además que ya sabiendo todos los beneficios que nos aporta y el gran valor educativo que representa en el desarrollo de un niño, me parece incomprensible como no restan horas a las demás asignaturas.
ResponderEliminarSe que no es fácil la cuestión de qué asignatura es más o menos importante y cual se va a quitar horas para dárselas a la educación física, pero lo que si se es que esto debe cambiar y no puede seguir así.
Poniendo la educación física desde mi punto personal, podríamos decir que me ha ayudado siempre un montón a evolucionar y mejorar como persona, por tanto, si yo he podido conseguir ese cambio creo que acercar a las generaciones más pequeñas hacia un ámbito más deportivo en vez de estar sentados mirando la tele, el ordenador o el móvil, creo que puede ser muy beneficioso para ellos y pueden descubrir emociones y sensaciones que antes desconocían.
La Educación Física (EF), así como prácticamente todo en el mundo, ha evolucionado de acuerdo a los progresos sociales según ha habido avances y/o modificaciones, por lo que, encontramos distintas perspectivas durante la historia respecto a esta, como explica el artículo.
ResponderEliminarEn primer lugar, cabe resaltar la importancia de justificar todo aquello que deseamos defender respecto a su importancia, en este caso la EF, ya que sin esta argumentación no tiene sentido la enseñanza, así como tampoco lo tienen los posibles beneficios y sentido educacional que esta comprenda.
Así pues, bajo mi punto de vista no nos debemos encerrar en la idea de que la EF "solo" aporta valores morales, salud o capacidad de socialización, sino que tenemos que ir más allá.
Ahora bien, ¿cuál ha sido el proceso ideológico por el cual han pasado los autores para llegar a la conclusión de que la EF es más importante que eso?
Primeramente, encontramos el mensaje de "la educación sobre el movimiento", que asocia los beneficios anteriores a la práctica de EF para resaltar su importancia.
En segundo, a principios y mitad del siglo XX se desarrolla la teoría de "la educación a través del movimiento" pero el problema es que se sigue vinculando la EF a utilidades sociales de su propia práctica, como son la salud, la defensa de la patria, la socialización o el desarrollo del carácter.
Entonces, ¿por qué con esto no nos sirve? Básicamente, porque estos aspectos no son exclusivos de la EF en sí misma, sino que los encontramos en otras asignaturas del currículo escolar, por lo que, a la larga puede ser la condena a que esta asignatura desaparezca del mismo, dado su nula justificación que la haga estrictamente necesaria. Por esto, en torno a los años 60 diversos autores desarrollan la idea de exclusividad, es decir, le dan un sentido a la asignatura en sí misma, más allá de conceptos sociales de dudosa justificación (atribuimos la capacidad de transmitir valores morales al deporte cuando este, por si mismo, no los tiene, sino que se consiguen mediante su docencia y si esta es correcta). ¿Cómo? Otorgan a la EF la idea de que promueven el conocimiento y la comprensión y, también, la capacidad de autorrealizarse y autoconocerse a través de su práctica mediante el movimiento, lo que la hacen una asignatura imprescindible.
Así mismo, cabe destacar la importancia de predicar con el ejemplo, es decir, ¿por qué son necesarios los profesionales de la AF y el deporte en el ámbito escolar? Básicamente porque sabemos (SABEMOS, otra cosa es que haya "profesionales" que, aún sabiéndolo, les de exactamente igual) cómo realizar prácticas que no incidan miedo en el alumno (como ya vimos en el anterior artículo, lo cual permitirá autoconocerse y autorrealizarse verdaderamente) o prediquen con el ejemplo de que la AF y el deporte son saludables, es decir, que realmente lo sean (no experimentando actividades de "alto riesgo" o dudosa validez educativa).
En conclusión, que debemos de reivindicar la importancia de la EF más allá de lo típico que decimos de que promueve valores y salud porque esto hay otras áreas que también lo tienen (aunque no en una medida tan grande y siendo que esta justificación no carece tampoco de sentido lógico), es decir, centrándonos en capacidades que exijan a la propia persona a ver cómo verdaderamente marca su etapa escolar con el objetivo final de que los alumnos salgan de las clases y en un futuro, sin la obligación escolar, sientan la AF y el deporte como algo con lo que disfrutan y ven necesarios en sus vidas porque les hace sentir autorrealizados y satisfechos consigo mismos, mediante el cumplimiento de aquellas metas y objetivos que se marquen.
Estic d’acord amb tots els comentaris dels companys que mencionaven que dos hores setmanals no són suficients per a l’assignatura d’Educació Física.
ResponderEliminarLa gent pensa que els objectius de l’assignatura són bàsicament que els alumnes realitzen activitats físiques diverses per tal d’exercitar el cos, però no són conscients de la importància que té l’assignatura en la certs aspectes motrius i cognitius.
Com diu a l’article pot haver aprenentatge sense haver educació, i pel que veiem en els continguts de l’educació física a les escoles i instituts estaven aprenent sense ser educats.
El sistema educatiu va evolucionant i els continguts de les assignatures ho fan al mateix ritme, contínuament s’estudien els diferents beneficis de l’EF no només a nivell de salut, sinó els intel·lectuals.
Hem de defendre i justificar la importància d’aquesta assignatura com a professionals per a corregir la incorrecta creença de la gent sobre aquesta per a que siga reconeguda i valorada pel que realment és, una assignatura necessària i tant o més important que les demés.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarDesprés de llegir l'article i alguns dels comentaris dels meus companys, compartixc que l'educació fisica és l'assignatura més infravalorada, ja que és la que menys hores li se dedica curricularment. Però, en contraposició, pense que és una assignatura que com a contigut teóric, no va a tenir el mateix contingut que unes matemàtiques o ciències socials, per lo tant, desde ixe punt de vista ''a priori'' podem pensar que no ha de tindre les mateixes hores que una d'aquestes dos que he ficat com a exemple. Molts demanem pel bé de l'educació, que l'educació fisica acapare les mateixes hores que un altra assignatura, però en el fons, no ha de ser aixi, ja que com he nombrat abans, com a contingut teoric no té la mateixa fortalesa que matemàtiques o ciències socials i com bé sabem, totes les classes o la majoria son práctiques i tampoc pot es pot acaparar un fum d'hores, realitzant activitat fisica i llevant hores a altres assignatures que teóricament tenen més suc. El que si pense clarament es que hi hauria que buscar una fórmula perquè estiga més present, encara que no com altres assignatures teòriques, però si que guanye algo més de pes, ja que tots sabem els beneficis que comporta per als xiquets i adolescents el fet de fer activitat fisica i més en horari escolar, quan estan tots cansats d'estar hores i hores asseguts en una cadira.
ResponderEliminar