Els principis de procediment en la perspectiva pràctica
Durant la classe del dimecres vam seguir parlant de la perspectiva docent pràctica-deliberativa i vam definir un dels elements més importants que la caracteritzen: els principis de procediment. A continuació vos deixe un article molt interessant que fa una proposta de principis de procediment per a l'Educació Física.
Després de llegir l’article que presenten Pere Molina i col•laboradors anomenat “Innovar en Educación Física: recuperando los principios de procedimiento”, la informació que jo retinc en un primer moment és que en primer lloc menciona el sistema educatiu espanyol, quins canvis a patit en els últims anys i com es troba degut al efectes d’aquestos canvis. Anomena algunes modificacions apreciables, en primer lloc els nous elements presents al currículum, les competències que proporciona aquest sistema educatiu i els mètodes d’avaluació, així com que és el que s’avalua.
ResponderEliminarDiferència dos tipus de educació, una educació a partir de la consecució de paràmetres preestablerts i una altra educació de models que a diferència de la primera centra la seua atenció en el procés de ensenyança-aprenentatge, donant valor com diu el seu nom en el procés de l’individu durant el temps en que s’està dins d’aquesta ensenyança-aprenentatge i no simplement avaluant la consecució d’uns paràmetres preestablerts prèviament, sense tenir en compte a l’individu i el procés que hi ha en aquest.
Es diu que el procés de educació deu ser una situació incerta, és dir, més oberta i més flexible, o el que és el mateix, que la educació estiga determinada pel context. En altres paraules, que no siga un cercle tancat i que puga haver diferents actuacions en funció del context. Per a poder dur a terme aquest tipus d’educació es porta a terme una alternativa per al procés educatiu, basada en els principis de procediment per al desenvolupament en la assignatura d’Educació Física. Aquests principis son la ferramenta per a innovar en Educació Física, com diu el títol de l’article.
En aquest cas, la proposta que mostren els autors son els següents sis principis de procediments: primer, preservar la integritat física de l’alumnat i no realitzar tasques perjudicials per a la seua salut; segon, reconstruir el coneixement y experiències sobre el cos y l’activitat fisicoesportiva que l’alumnat te en la seva vida prèvia i paral•lelament amb l’assignatura d’Educació Física; tercer, partir dels interessos i perspectives de l’alumnat menys favorit en l’assignatura; quart, participació en comú a les activitats de classe; quint, producció continua d’igualtat durant el curs; i sext, atendre i apreciar les dimensions estètiques i afectivoemocionals del cos i el moviment.
En síntesi, proporcionar principis que estiguen presents en el procés educatiu, els quals tenen com a finalitat la millor qualitat possible d’educació a partir de la involucració per part de tots, tant alumnes com docents, i en la mateixa mesura, encara que cadascú siga diferent a la resta.
No puc començar la reflexió de l’article sense abans destacar la informació que es perd a les classes d’EF. Després de llegir aquest article, els principis de procediment actuals, lligats directament al currículum de l’assignatura, completament obsolet, expressen una sensació d’impotència alhora de voler actuar i no poder. De moment. M’explique.
ResponderEliminarEn primer lloc, esmentar els teòricament principis “innovadors” que existeixen: són, com bé s’han nomenat a l’article, les competències clau o bàsiques i els estàndards d’aprenentatge avaluables. Per què es consideren falses postures innovadores? Sota el meu punt de vista, simplement perquè poden arribar a aplicar una ideologia en el seu desenvolupament. Es centren el que l’EF s’han de desenvolupar aspectes com el component motriu, la justícia curricular (inexistent) i una dimensió estètica del moviment.
Però totes aquestes postures o objectius presents en el currículum tendeixen a la homogeneïtzació i a la uniformització de l’assignatura, obviant i descartant tots els tipus de contextos que hi poden haver tant dins com fora de les aules. Per tant, no hi ha igualtat curricular.
En segon lloc, voldria destacar l’aparició del model processual, una metodologia innovadora (ara sense les cometes iròniques) que es basa en el desenvolupament dels continguts valuosos per a la pràctica educativa. Una pràctica d’ensenyança-aprenentatge més liberal i àgil, al meu parèixer. El professor/a adopta unes solucions per als problemes existents i es centra més en l’arribada a eixos objectius establerts que no en els propis objectius, és a dir, el camí per a arribar a la meta sí que importa, mentre que en l’anterior perspectiva, una més tècnica, es centrava més en el triomf i si no s’aconsegueix es repeteix fins a complir-los. Exemple observable en les característiques de la professora en la pel·lícula “Diarios de la calle”.
Per tant, com es podria avaluar en EF? O es podria avaluar d’alguna altra forma? Jo pense que si, però partint des d’una perspectiva més lliure, com és la perspectiva crítica-deliberativa. Recolzant-me una vegada més en el model processual, pense que seria d’interès comú (tant per al professorat, com per a l’alumnat) impartir aquest tipus de metodologia, però en unes condicions, ja que si es sobrepassen es podria catalogar d’ideologia i per consegüent, tenir critiques i riscos laborals.
Aquesta metodologia anteposa la pràctica a la teoria, on defenso que sense pràctica no hi ha aprenentatge, s’intenta generar experiències educatives plenes (igualtat curricular i escolar). I més aspectes que es podrien incloure per tal de tenir una millor formació
Per a finalitzar, deixo clarament el meu punt de vista quin és, però sempre des de certa distància, ja que, tal i com vam llegir en la passada classe, la catalogació d’ideologista a l’educació està a l’ordre del dia (possiblement per ignorància) però optar per aquesta perspectiva i principis de procediments i no per altres amb tendència més conservadora pot afavorir el procés d’ensenyança-aprenentatge de l’alumnat.
Aquest article tracta sobre els principis de procediment en la perspectiva pràctica. Gràcies a aquest article m’he adonat que els principis de procediment que s’empren per a impartir EF estan antiquats, per la qual cosa procediré a donar la meua opinió al respecte. Abans considere que és important parlar de conceptes com el model processual i el model tècnic.
ResponderEliminarPel que fa al model processual, destacar que prioritza la pràctica front a la teoria i al model curricular, per la qual cosa aquestos dos últims nomenats dependran del context i particularitats de la pràctica. També afirma que si volem millorar el procés d’enssenyança-aprenentatge, hem d’incidir directament sobre ell, no sobre els seus resultats. En definitiva, és un model que es centra en més en el camí que s’ha de recorrer per arribar a la meta que en la pròpia meta. Un avantatge que pot tindre aquest model és l’anomenat context. El que vull dir amb açò és que quan nosaltres com a docents ens plantejem uns objectius, donem per fet certes coses de l’alumnat que no han de ser així necessàriament o ignorem el context en el que es troben eixes persones. Com molt bé ha dit el meu company Juanlu, açò heu podem veure a la pel·lícula “Diarios de la calle” on la professora ha de canviar el camí per arribar a la meta degut al context en que es troba.
Pel que fa al model tècnic de la pedagogia per objectius trobem que la finalitat de la enssenyança es concreta mitjançant objectius d’aprenentatge centrats en els resultats que s’espera que obtinguen els alumnes. A diferència del model processual, ací no es té en compte el context. Per desgràcia aquest model és el que predomina en l’enssenyança actual en general, però vaig a matissar en l’EF. Pel que fa a l’assignatura d’EF, veiem que el que sembla important és aconseguir una marca “X” en un test “Y”, sense tindre en compte el context de la persona que ho realitza ni el camí que s’empra per arribar a eixa meta. Si agafem açò al peu de la lletra és un error perquè no suposa el mateix la nota mínima per a aprovar per a una persona esportista que per a una persona que no practica esport. Estem deixant de banda el fet que eixa segona persona s’ha d’esforçar molt més i, per tant, el seu camí és diferent al de l’altra persona.
Continuant amb açò están els anomenats principis de procediment. Aquestos serien un conjunt d’idees formulades per un professor amb la intenció de que servisquen de referència en la docència i les seues intervencions en el procès d’enssenyança. Aquestos principis de procediment s’haurien de redactar des d’una perspectiva pràctica, ja que com he dit abans aquest entén més de context, la qual cosa és molt necessària en l’educació, i a banda es centra més en el camí que en la meta, la qual cosa assegura un millor aprenentatge. Tot i això, açò és un poc idíl·lic perquè tal i com es mostra en la pel·lícula “Diarios de la calle” no és viable adaptar la docència al 100% per al context de cada classe, però estaría bé fer un intent d’anar un poc més encaminats a la perspectiva pràctica.
En conclusió, amb uns principis de procediment més aplicats a la teoria pràctica conseguiriem adoptar la docència un poc més al context i tal volta es milloraria l’assignatura d’EF.
Existeixen tres perspectives docents: la tècnica, la pràctica i la perspectiva intel·lectual crítica. Totes elles tenen conceptes en comú i també idees molt diferents. En qualsevols cas, ara vaig a centrar-me en explicar i mostrar en que consisteixen els principis de procediment i per qué són tan importants dins de la perspectiva docent pràctica deliberativa. El docent pràctic li dona molta importància al context socio-cultural dels seus alumnes. També és molt important el caràcter ètic de la seua ensenyança i dels seus mètodes que du a terme per a l’educació, per tal d’educar als seus alumnes en la direcció d’uns valors molt valuosos per a la societat. Per això, els principis de procediment són un component tan important per al desenvolupament de les classes des d’una perspectiva pràctica deliberativa.
ResponderEliminarEls principis de procediments són pautes que ajuden al professor/a que ho ha creat a dur pel camí que aquest docent vol portar a la classe. És a dir, són normes o regles creades pel docent, aquestes guies de comportament el poden ajudar a actuar en diverses ocasions seguint els paràmetres que ell mateix ha creat i, per lo tant, que creu que són la millor manera de guiar a la classe amb els valors més adequats per formar persones civilitzades i educades per a la societat.
Per tant, com ja he dit abans, el docent pràctic no sols vol ensenyar conceptes teòrics de la seua assignatura, sinó que també té la intenció de mostrar valors i coneixements no tècnics de conceptes propis de l’assignatura per a que els seus alumnes tinguen les ferramentes adequades per canviar els seus propis contextos socials o, inclús la societat que els envolta. Els principis de procediment ajuden i guien al docent en el camí en el que vol actuar en relació als seus estudiants per a transmetre les idees i els valors que ell pensa que són els idonis.
Per això, aquests principis de procediment són tan importants per al docent pràctic, pel fet d’ajudar-lo a actuar com ell vol i també, per lo que ell pensa que és la millor forma d’ajudar als seus alumnes èticament per a la societat que els espera.
Realment estic molt d'acord amb la idea i amb el que planteja i descriu l'article. La llei d'educació no està encertada perquè realment no s'aprén, es trauen notes que no serveixen per a res més a continuar avançant cursos.
ResponderEliminarHi ha un gran problema que es descriu, que no cal donar tot fet al professor perquè amb això es veu que no s'aprén. Jo ho comentava en l'anterior comentari, que hi ha molts professors que si no tingueren aquesta guia de material, no sabrien què fer en les seues classes. Quan un professor es treballa les classes, se les prepara, li les emmotla al grup, perquè no totes les classes són iguals, i dins de tot aqueix treball es compleixen els principis de procediments, el treball i l'aprenentatge de cada alumne serà major que una simple nota que no aporta res a l'alumne.
En quants als principis que proposen els autors de l'article per a l'Educació Física la veritat que em semblen bastants correctes. A nivell general són una bona base per a construir bones classes i procediments a treballar sempre de manera pràctica i aprendre. Perquè una altra de les claus és fer, fins a la part més teòrica, el més pràctica i entretingut possible per a l'alumne, perquè viva experiències i aprenga les coses, sense llegir un text assegut en un pupitre.
Cal posar-se seriosos perquè el sistema educatiu actual no crec que funcione tot el bé que podria funcionar, pel tema tractat en l'article i per molts més en els quals no esmentaré perquè no acabaria. Cal reinventar-se, com tot en aquesta vida, com actualment estan fent totes les empreses per la situació actual, i la llei educativa no se salva d'això. Ha d'adaptar-se a les noves necessitats de la societat, als nous criteris del mercat laboral actual i futur i no podem perdre molt de temps esperant que canvie.
Aquest article continua mostrant com hem dit en anteriors entrades que l'educació necessita ser canviada, ja que, es veu com no és la correcta per a la major part dels estudiants.
ResponderEliminarUn dels problemes que ens mostra de l'educació que s'ha dut a terme i que continua és l'enfocada en el resultat no en el procediment per a obtindre'l. Ja que, si volem millorar l'ensenyança- aprenentatge cal incidir en el procés no solament en els seus resultats donant peu a què done igual com s'obtenen aquests resultats o a costa de què si arriben ací, tot açò es pot extrapolar a altres àmbits de la vida, ja que, és també un aprenentatge per a tots els àmbits.
Amb el model processual a través de treballar amb els principis de procediment el que intenta és limitar l'enfocament al resultat i, més al procés i al context, establint solament unes bases que seran els criteris per actuar. A l'article podem veure uns principis de procediment que s'estableixen per a una classe d'Educació física els quals són bastants correctes, ja que es basen en temes generals de tracte amb els alumnats i dona peu a tindre uns límits establits on recolzar-te però també la capacitat d'anar desenvolupant l'aprenentatge més guiat als alumnes que tenim sense tindre un lligam com passa a la tècnica.
Per tant, pense que és una bona manera de desenvolupar un aprenentatge, ja que, aquests principis dona peu a establir-ne també de forma conjunta amb els alumnes i que donen la seua opinió i sentir-se més participatius de la seua pròpia educació.
El sistema educativo español ha tenido diferentes cambios en los últimos años estableciendo numerosas variaciones que lo han ido transformando. Pero, la mayoría de ellas, se centran en las competencias y en los estándares de aprendizaje evaluables dándole gran atención a la eficacia y la eficiencia ajustada a la práctica educativa y a los criterios establecidos por las propias leyes, donde el profesor es el que tiene que ajustarse a esto de una forma homogénea y uniforme.
ResponderEliminarDesde mi punto de vista, esta no es la forma más correcta de dar los contenidos principalmente en las clases de EF, ya que solo se centra en cumplir y ajustar las programaciones establecidas, en dar las unidades didácticas obligatorias y como bien he dicho antes, le dan una gran importancia a las competencias y estándares de aprendizaje evaluables donde se centran en los objetivos que el alumno tiene que cumplir, ignorando así los problemas prácticos que suceden constantemente en clase.
Es por esto, que estoy totalmente de acuerdo con el modelo procesual, ya que se ocupa de desarrollar los contenidos más importantes y valiosos de una forma más abierta y flexible, atendiendo a las particularidades de cada contexto educativo donde el profesor consta como profesional implicado en la práctica.
El objetivo de este modelo es establecer una serie de principios de procedimiento para la asignatura de educación física centrados en el desarrollo motriz, la justicia curricular y la dimensión estética del movimiento.
Con estos principios de procedimiento se puede afirmar que los alumnos aprenderán de una forma más sencilla sin anticipar lo que pasara en la práctica, ya que esto condiciona el proceso de enseñanza instrumentalizándolo.
En conclusión, los principios de procedimientos son beneficiosos para todos los profesores, ja que ayudan a reflexionar sobre el trabajo como docente, estableciendo un conocimiento y una maestría valida desde la práctica hacia la teoría.
Para comenzar, me gustaría destacar que este artículo ya lo había leído antes, ya que en otra asignatura del grado tenía que hablar sobre los principios de procedimiento que me gustaría aplicar en el caso de que en un futuro fuera docente de educación física.
ResponderEliminarDespués de releer el artículo, me gustaría comentar un poco los dos modelos pedagógicos que se presentan: el modelo por objetivos y el modelo procesual.
El modelo por objetivos es un modelo que se centra en la eficiencia y eficacia del alumno, es decir, la principal finalidad de este modelo es que se cumpla el objetivo que se busca. Desde mi punto de vista, este modelo, puede llegar a ser contraproducente en cuanto al proceso de aprendizaje del alumnado, es decir, la educación se centra únicamente en llegar a un objetivo y no en el camino para llegar a ese objetivo, lo que en mi opinión es lo realmente importante. Por ello, pienso que el modelo procesual es el más correcto al centrarse más en el proceso del aprendizaje y no tanto en el objetivo de este. Además, este modelo también permite más flexibilidad a la práctica docente, por lo que el profesorado tiene que poner más de su parte y no centrarse solo en orientar sus prácticas a criterios establecidos por las propias leyes.
En conclusión, pienso que los principios de procedimiento para la educación física propuestos por los autores de este artículo son realmente buenos, ya que como he dicho anteriormente se centran más en el proceso de aprendizaje y no tanto en el objetivo de este, lo que desde mi punto de vista es mucho más enriquecedor en cuanto al aprendizaje.
Los principios de procedimiento son una buena herramienta para plasmar criterios de actuación que no vienen preestablecidos. Esos principios se utilizan para que el docente establezca unas orientaciones que ayuden a que todos los alumnos/as puedan aprender de una forma eficiente sin necesidad de conseguir específicamente el objetivo que viene marcado. Eso ayudará al profesor a centrarse más en el día a día de cada alumno, si ha tenido una evolución, si ha sido constante y que si en las limitaciones que tenga, pueda ser capaz de mejorar y de superarse en aspectos que al principio da la impresión de ser inalcanzables.
ResponderEliminarComo bien he dicho en otras ocasiones, todas las personas no son iguales, por eso no hay que exigirles el mismo nivel a todos. Los principios de procedimiento hacen que de forma oculta se haga justicia, por así decirlo, en el alumnado, premia al esfuerzo y a la constancia mediante la subjetividad del profesor y no con la objetividad de una marca preestablecida.
Cabe decir que los principios de procedimientos deben ser la prioridad a la hora de impartir las clases, esos procedimientos hacen mejor el trabajo del docente y hacen que el alumno pueda mejorar y aprender más, eso junto al modelo procesual permite esa flexibilidad en la ejecución, centrarse más en el proceso y en el trabajo diario y no solo en el resultado final.
L'article ens parla majoritàriament sobre els principis de procediments , definint-los com a criteris d'actuació que comprometeixen al professorat, i que d'una manera el guien en allò que ha de fer o no dintre del procés d'ensenyament. En altres paraules, són principis que el professor ha de seguir per una educació més pràctica de cara a l'alumnat, i que es base més en fixar-se en el treball i esforç que l'alumnat vaja demostrant al llarg del curs i, a més a més, integrant a tot l'alumnat mitjançant una docència enfocada a la pràctica
ResponderEliminarEn l'article, es presenten sis principis de procediment, cadascún d'ells serveix per arribar a implementar les classes d'una manera diferent, suposant, com ja he nombrat abans,una alternativa per conectar la teoria en la pràctica a l'hora d'ensenyar.
Seguint l'ordre dels principis establits, primerament trobem el de perservar l'integritat fisica dels alumnes i no realitzar activitats que puguen ser perjudicials per a la seua sàlut, evitant aixi jocs o activitats que siguen massa ''bruscs'' per als alumnes. A continuació, trobem el de reconstruir el coneixement i experiències sobre el cos i la pràctica fisico-esportiva que l'alumnat té en la seua vida prèvia i paral.lelament a l'assignatura d'educació fisica. En tercer lloc, partir dels interessos i perspectives de l'alumnat menys afavorit en l'assignatura, promovent els problemes desde el punt de vista de l'alumne que pijor bagatge motriu tinga, per no desfavorir-lo o deixar-lo ''apartat''. Seguidament, el nombre quatre, que hi haja una participació comú en les activitats de clase, sense des-atendre a cap alumne. En cinqué lloc, una producció continua d'igualtat durant el curs i per sext i últim, atendre i apreciar les dimensions estètiques i afectives-emocionals del cos i el moviment, prestant atenció i apreciant tots els aspectes estètics i afectius-emocionals en qualsevol activitat d'educació fisica
En la meua opinió, aplicar els sis principis que hem vist a l'article és una gran idea i que pot servir per enfocar d'una manera més dinàmica l'educació i així fer que l'alumnat puga aprendre més i no tan sòls enfocar-se en memoritzar la teoria i a a mateix temps, que tots els alumnes es senten intregrats en la classe. Per lo tant, podria valorar-se seriament el fet d'implementar-los a l'educació
Los principios de procedimiento son muy útiles para los profesores, puesto que gracias a ellos van a poder dar soluciones a los problemas que se pueden generan en clase y que no tienen nada que ver con la práctica de clase.
ResponderEliminarDesde una perspectiva práctica cuando un docente crea una sesión intenta favorecer el desarrollo de todos los alumnos sin la intención de excluir a aquellos que no tienen un gran desarrollo motor. Realmente, aunque la practica este bien diseñada, nunca saldrá al 100%, siempre habrá que realizar algunas modificaciones para conseguir implicar a toda la clase. También ayuda mucho conocer al alumnado al que va dirigida la sesión, para poder ajustar los contenidos con la intención de conseguir la inclusión de todos los alumnos.
Pero, de cualquier manera, cada profesor ha de tener claro de antemano sus principios de procedimiento que quiere utilizar cuando ocurren situaciones en clase que no están previstas, ha de saber dar solución, ayudando así al alumnado en su desarrollo como persona y que muchas veces no tiene que ver con el desarrollo motor, sino a nivel cognitivo o social.
En primer lugar decir que estoy muy de acuerdo con los principios de procedimiento que plantean estos autores.
ResponderEliminarTambién me gustaría destacar el comentario de mi compañero Javi, en el cual tenemos el mismo pensamiento ya que los dos estamos de acuerdo en que el modelo procesual es más correcto ya que se centra más en lo que es el proceso de aprendizaje que en el objetivo final.
En mi opinión, pienso que todo docente debería de utilizar este modelo ya que los docentes tendrían que implicarse más a la hora de dar clase y no ser siempre lo mismo. De esta forma conseguiríamos un mayor aprendizaje por parte de los alumnos y por lo tanto una mejora a nivel académico.
En conclusión decir que los principios de procedimientos son muy importantes, tanto para los docentes porque les permitiría esa flexibilidad a la hora de impartir clases como para los alumnos ya que se vería una gran mejora y por lo tanto un mayor aprendizaje a lo largo del curso.
El sistema educativo cada 4 años cambia sus leyes y en los últimos años ha establecido diferentes transformaciones. Las competencias y la forma de evaluar son las que más se transforman.
ResponderEliminarEn mi opinión, la forma correcta no es la que se presenta, ya que sólo se cumple el programa establecido. Hay que dar importancia a las competencias de aprendizaje, pero también, tener un poco de autocrítica y centrar los objetivos a la enseñanza que tiene el profesor, ya que, cada profesor tiene una manera de enseñar, si que es verdad que se tiene que ceñir al material que tiene, pero también puede utilizar el/ella su método.
Desde mi punto de vista estoy de acuerdo con el modelo procesual. En este modelo se desarrollan los contenidos más importantes de forma flexible, el profesor enseña a sus alumnos desde el contexto educativo y pone en práctica.
Este modelo, su principal objetivo es establecer principios de procedimiento para la asignatura de educación física, centrándose en el desarrollo motriz, la justicia curricular y la dimensión como profesional implicado a la práctica.
Los alumnos aprenderán de forma más rápida y sencilla.
En conclusión, para los profesores son beneficiosos los principios de procedimiento , ya que ayudan a la reflexión del alumno estableciendo conocimientos desde la enseñanza práctica hasta en la enseñanza teórica.
Después de haber leído el artículo de nuestro profesor de Teoría e Historia de la educación física, Pere Molina, y sus acompañantes, he de comentar que me ha parecido un artículo muy interesante, que trata temas de reciente actualidad.
ResponderEliminarActualmente y cómo bien se refleja en el artículo, la ley educativa es cambiada cada 4 años más o menos, siempre dependiendo del partido político que gobierne que buscará sus propios intereses. Esto es absolutamente perjudicial para la educación, ya que cambian las leyes, cambian los objetivos, cambian las maneras de evaluar y son los profesores los que se tienen que ir adaptando a los objetivos que se piden (al producto), en vez de poder adaptarse a la relación enseñanza-aprendizaje de los alumnos.
Me gustaría destacar la propuesta de trabajar con la ayuda de principios de procedimientos, ya que sería una manera mixta de poder concentrarnos en los objetivos que nos piden las leyes, pero a su vez, poder centrarnos en el aprendizaje del alumno y de su evolución.
Concentrándonos en nuestra materia, la educación física, me parecería muy acertado el centrarse en el desarrollo motriz, la justicia curricular, la dimensión como profesional implicado a la practica y muchas otras materias como base de la educación. Sin duda creo que sería tanto beneficioso para alumnos como para los profesores.
Por último, mi conclusión va dirigida hacia el profesorado, ya que a pesar de algunas muchas excepciones, la gran mayoría tiene una enorme vocación y motivación, para adaptarse a las leyes y a las evaluaciones y a pesar de ello siempre intenta que lo principal sea la enseñanza y la evolución del alumno. Creo que las leyes deberían de ayudarles más de lo que lo están haciendo, ya que actualmente les ponen más trabas que inconvenientes.
Al llarg d'aquest comentari/reflexió vaig a expressar la meua opinió sobre els ítems que es comenten a l'article i que a més, estan apareixent al llarg de les classes teòriques. Hi ha uns estereotips que sobreviuen amb els anys, i acaben sent mites ja que realment no es compleixen o no aconsegueixen els vertaders objectius.
ResponderEliminarRespecte al sistema educatiu, podem dir que està estructurat d'una forma errònia. Ho hem vist amb els resultats obtinguts a les PAU, unes notes molt bones però el que realment no es veu és el mètode que s'utilitza per a estudiar i com a conseqüència el que si que podem destacar és que l'alumnat una vegada "ho ha vomitat" tot a l'examen es desentén del temari i acaba per no recordar res. Realment cregueu que un bon sistema educatiu tracta de determinar únicament unes notes o també interioritzar uns conceptes per s que no s'obliden, és a dir intentar modificar el mètode d'estudi?
Jo, com a estudiant ho puc corroborar, Moltes vegades busquem únicament una nota , ens dona igual com aprenem el temari, simplement volem arribar a l'examen i soltar-ho tot. Ens sentim un pressionats perquè ens van a valorar amb una nota i pense, que no es preocupen pel que realment és important. Fins al moment, està funcionant aquest sistema però arribarà un moment que la societat estudiantil no suportarà aquesta pressió i acabe per abandonar els estudis, en aquest moment quan tot comence a fracassar potser es planteje un canvi...
D'altra banda, tot aquesta incògnita la podem relacionar amb els principis del procediment que cada docent marca en el seu àmbit i la relacionem perquè molts dels docent han decidit quedar-se en la zona de confort i seguir amb el que ha estat passant tots aquest anys, es limiten a avaluar un examen/uns continguts que no saben com han estat apresos sense importar el mètode i l'estat de l'alumne. També, és cert que altres docents s'impliquen en millorar aquest sistema educatiu i basen els seus principis del procediment recolzant a l'alumnat i ja després a elles.
Com a conclusió, podem dir que els principis del procediment realment si que tenen importància respecte al sistema educatiu, ja que marquen unes barreres o línies que es poden o no creuer depenent del docent i depenent de quins principis marquen aniran més amb l'alumnat o amb el seu propi benefici.
Una vegada llegit l'article, el primer que vull fer és reiterar el que han dit els meus companys. La llei educativa varia les seues condicions i regulacions cada cert període de temps, generalment als 4 anys, i això provoca desjuastos. Desajustos que, tant a l'alumnat com al professorat, ens tornen bojos, i passem més temps intentant adapar-nos al nou model que aprenent i assimilant la matèria i informació de les assignatures. Aquesta llei estableix unes pautes a seguir, les quals limiten als professors la seua tasca, ja que han de seguir al peu de la lletra els objectius que s'estableixen. D'aquesta forma, un professor mai pot desenvolupar les sessions amb un estil completament lliure, sempre adaptant-se a les característiques de l'alumnat, i això genera una monotonia i rigidesa educativa que acaba reflectint-se als alumnes.
ResponderEliminarPer tots aquests aspectes, el model processual és el més indicat, des del meu punt de vista, per a afavorir especialment l'educació i l'aprenentatge. A través dels principis de procediment, el professor té marcades unes pautes universals, que no limiten cap idea o pensament a l'hora d'impartir una classe, i que a més a més, transmeten valors positius que ajudaran als alumnes a ser millors persones. Cal fomentar la lliure creativitat i originalitat dels professors que imparteixen una assignatura, i en concret la d'Educació Física, pel fet de ser una de les més pràctiques.
Així, com a resum del meu comentari, vull tornar a resaltar que no em sembla òptim que la llei educativa varie tant cada pocs anys, i que és molt important ajudar als professors que realment treballen per als alumnes a que puguen facilitar el procés d'aprenentatge dels alumnes, centrant-se més en aquest que en qualsevol objectiu o norma establida.
En un sistema educativo que no deja tiempo a la adaptación por su constante cambio, no puedo estar más de acuerdo con el modelo procesual.
ResponderEliminarEl actual sistema restringe claramente la libertad de los docentes y hace que un tema tan interesante como es la educación, se vuelva monótono y aburrido. Sin embargo, mediante el modelo procesual, se establecen unos principios de procedimiento en EF que:
- Permiten un clima de mayor "relax" tanto en los alumnos como, fundamentalmente, en los profesores.
- Se hace mayor justicia al no tener solo en cuenta la marca establecida.
- Además, promueve la integridad de todos los alumnos.
- Se tiene en cuenta a aquellos con menor facilidad.
- Se promueve la participación común sin desatenciones.
- También, se consideran los aspectos afectivos-emocionales.
En definitiva, se tiene una mayor consideración individual al alumno, es decir, se individualiza en mayor medida la educación. Además, si no se anticipa el contenido, los alumnos van más motivados.
Sin embargo, pienso que todos estos se podrían llevar a cabo siempre que el grupo no fuera demasiado extenso, ya que a mayor número de alumnos, el control sobre la clase tiende a disminuir, así como su participación individual. No obstante, estos principios de procedimiento son muy interesantes y pienso que todos los decentes deberían tenerlos en cuenta.
Podemos observar los cambios que ha sufrido el sistema educativo en los últimos años. Como por ejemplo la introducción de nuevos elementos, las competencias claves y los estándares de aprendizaje evaluables en el currículum.
ResponderEliminarEncontramos dos modelos diferentes; por un lado está el modelo por competencias, que consiste en ajustar la práctica educativa a criterios ya establecidos a través de una homogenización del currículum. Por otro lado, está el modelo procesual donde se pretende educar según las necesidades del contexto donde se desarrolla esta enseñanza.
Los principios de procedimiento son una serie de ideas creadas por el profesorado, con la finalidad de que les sirva de guía durante el proceso de enseñanza.
En mi opinión, los principios creados para la Educación Física son una gran idea, pues me parecen los correctos para poder realizar una clase sin que ningún alumno se sienta excluido o inferior a los demás.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEn primer lugar, me gustaría comentar que me ha gustado mucho el artículo, esto posiblemente se deba a qua aparte de ser un tema que se trata con bastante frecuencia, coincido totalmente con la idea y postura de los autores del artículo.
ResponderEliminarComo ya se ha hablado en otras entradas de este blog, el sistema educativo actual posiblemente se haya quedado anticuado para las necesidades que se tienen en la actualidad. Esto se debe en mayor parte a que la forma en la que se imparte clase y en como posteriormente se califica, ya que en muchas ocasiones las clases son impartidas con el único propósito de hablar y dar a conocer el temario, pero en pocas clases se preguntan los profesores si sus alumnos lo han terminado de entender y posteriormente preocuparse de ver la manera en que puedan entender dicha teoría.
Por otra parte, también habría que hablar del sistema de calificaciones, que bajo mi punto de vista, es el que retroalimenta a la forma errónea de impartir clase. Esto es debido a que se califica de forma numérica por un número que supuestamente representa los conocimientos del alumno en la asignatura, pero que todo el mundo que hemos sido alumnos sabemos perfectamente que esto no es así. Por todo lo comentado anteriormente, hay que tratar de buscar la forma de impartir y calificar a los alumnos para buscar el mayor conocimiento posible.
Héctor Hernández Ruiz
ResponderEliminarTras leer el artículo me gustaría comentar que me parece buena la propuesta que se expone al final del mismo, aunque estoy muy en desacuerdo en el tercer principio de procedimiento e incluso diría que es incompatible con el quinto. En el tercer principio habla sobre partir de los intereses del alumnado menos favorecido en clase y no lo discuto, es algo que existe y que se debería cambiar, pero lo discuto al menos, como lo exponen en este principio. Si como docentes creamos una programación orientada a las necesidades e intereses de los alumnos menos favorecidos por la asignatura, que indirectamente lo considero una falta de respeto hacia esos alumnos, estamos limitando el desarrollo de los alumnos que se vean favorecidos por la asignatura. Un ejemplo claro es si una persona consigue llegar saltando a los 2 metros de altura, y otra persona, dadas unas características menos deportivas, no consigue llegar al metro y medio, nuestra tarea si seguimos ese principio sería plantear una programación con la que consigamos que la segunda persona mejore y consiga una mejor marca, pero estaremos dejando de incentivar el desarrollo de la primera persona que conseguía una mayor marca desde el principio. No creo que nadie deba en ningún caso tratar de favorecer a las personas menos ‘favorecidas’ por la asignatura de educación física en caso de perjudicar a las que sí lo están, hay soluciones muchísimo más convenientes que se pueden tomar. Realmente me parece un principio inadecuado que puede perjudicar a muchas personas y dañar desarrollos cognitivos en niveles primarios de educación.
Aquest article és prou interessant i ens mostra un poc el perquè de la mala educació que ens estan donant i quins són els motius, també afegir que es nota bastant que Pere Molina és un dels autors, ja que té un poc el seu estil, criticar i denunciar el que creu que no està bé.
ResponderEliminarParla de què volen innovar en l’educació, però el que realment estan fent és crear paraules noves per a denominar models educatius o maneres d'ensenyament que no són tan innovadors, és més son antic.
Que aquest nou llenguatge és utilitzat pels alts càrrecs per a aparentar que estan fent coses noves, que en la realitat són les que ja estaven implantades i no els interessa que es canvien. (Gimeno, 2008b, p. 9)
Aquest model porta al fet que els professors hagen de fer el que estipula en el model de la legislació educativa, sense tindre l'oportunitat d'innovar pel seu compte i sense poder adaptar-se a les diferents circumstàncies de cada classe.
També és un model basat en els resultats, sense fixar-se en el procés d’ensenyament-aprenentatge que és el que realment dóna valor al camí que seguix l'alumne.
Finalment parla de l’alternativa per als professors que no estan conforme del tot amb el model de resultats, els principis de procediment, que ens mostra 6,els quals són els que diuen diversos autors.
Aquests són:
1) Preservar la integritat física de l'alumnat i no fer tasques perjudicials per a la seua
salut.
2) Reconstruir el coneixement i experiències sobre el cos i l'activitat fisicoesportiva que l'alumnat té en la seua vida prèvia i paral·lelament a l'assignatura d'Educació
Física.
3) Partir dels interessos i perspectives de l'alumnat menys afavorit en l'assignatura.
4) Participació en comú en les activitats de classe.
5) Producció contínua d'igualtat durant el curs.
6) Atendre les dimensions estètiques i afectiu-emocional del cos i el moviment.
En conclusió aquests principis de procediment són per als professors que creuen en model d'ensenyament-aprenentatge perquè puguen de manera legal desenvolupar-se i sentir-se realitzats com a professors, sentint que servixen per a alguna cosa més del que els volen fer creure i que en realitat són una part important per al desenvolupament dels alumnes.
En primer lloc, dir el gran treball realitzat per part de Pere Molina, Alejandro Martínez i Fernando Gómez per proposar i analitzar aquest mètode d'ensenyança, els principis de procediment, com a alternativa al mètode per objectius.
ResponderEliminarEn l'educació actual hi trobem certes carencies, com expliquen en l'article no s'ensenya correctament als alumnes ja que el model per objectius només es centra en quins son els resultats que obtenen els alumnes sense atendre a quines son les necesitats que te l'alumne per a poder aconseguir-ho.
Els autors proposen els principis de procediment com a solució a eixes carències del sistema educatiu. Aquest mètode es centra en sis principis que serviràn per a atendre a les necesitats individuals de cada alumne per a que tinga un millor i més valuós proccés d'aprenentatge, es a dir un model més flexible, més obert que li done més llibertat d'actuació al professorat. Els professors han de conèixer les necessitats i característiques de cada alumne i adaptar la forma d'ensenyament que se li dona ja que cadascú tenim unes virtuts i uns defectes.
Estic totalment d'acord amb aquesta proposta, per a mi ha de cambiar l'ensenyança actual i trobe que els principis de procediment son una bona solució par a millorar l'educació dels alumnes i millorar el sistema md'educació de hui dia.
Després d’haver llegit l’article, he pogut observar en més claredat els beneficis de incloure els principis de procediment a l’hora de plantejar les sessions educatives com a professor. Aquests principis de procediment es basen en una sèrie de normes relacionades amb la forma en la que m’agradaria donar la classe, hem vist exemples com: “Preservar la integridad física del alumnado”, “Partir de los intereses y perspectivas del alumnado menos favorecido en la asignatura”, “participación en común en las actividades de clase”, etc.
ResponderEliminarAquests principis de procediments son adaptables a qualsevol tipus d’assignatura, no soles en l’educació física, qualsevol professor pot crear els seus principis de procediment de les seues classes. D’aquesta manera, amb la utilització dels principis de procediments, el professor pot connectar la teoria i la pràctica educativa.
Com es diu al final de l’article, la utilització del principis de procediment permet al professorat respectar les demandes de la legislació educativa, i a la vegada, està obert al canvi. Plantejar els principis de procediment és beneficiós per al professorat perquè el fa pensar com vol enfocar la seua pràctica docent, fincant-se uns límits dels quals si els sobrepassem poden ser perjudicials per als alumnes i per a la realització de la sessió, a més a més conèixer que hi ha necessitats contextuals o situacions que necessiten canviar la pràctica d0alguna manera.
Per acabar, l’utilització dels principis de procediment en l’educació física són clau per poder realitzar les sessions en un context educacional acceptable i poder observar una millor formació de l’alumnat tant en aspectes físics com a socials i culturals; sense deixar a banda l’aspecte de improvisació a l’hora de veure un context desfavorable en la sessió per poder adaptar-lo ràpidament i solucionar els problemes que es claven en la sessió, i no soles valorar de forma objectiva el rendiment de l’alumnat en uns resultats predeterminats sense saber com són les condicions del alumnat.