Ken Robinson i el canvi de paradigma en educació
Com a introducció al Tema 2, en el qual abordarem diferents aspectes sobre l'educació, l'escolarització i els processos d'ensenyament-aprenentatge, hem vist a classe el següent vídeo de Ken Robinson, expert de reconegut prestigi internacional en qüestions relacionades amb la qualitat de l'ensenyament, la creativitat o la innovació educativa. En aquesta entrada podeu fer els comentaris que considereu i reflexionar al voltant del contingut del vídeo.
En este vídeo se trata el modelo educativo que hay hoy en día, el cual, no ha cambiado desde la ilustración pese a que la sociedad y el estilo de vida han sufrido una gran evolución desde entonces.
ResponderEliminarEs una realidad que la gran mayoría de los estudiantes a medida que van creciendo y aumentando la cantidad de información que deben estudiar así como su complejidad, van perdiendo interés. Como, cuando eres niño, disfrutas del aprendizaje y posteriormente ese deseo se apaga.
Hoy en día, se intenta llenar de numerosos contenidos a los estudiantes y se deja a un lado que estos experimenten o hagan uso de su razonamiento para dar lugar a puntos de vista propios, con ello hago referencia a dar alas al pensamiento divergente comentado en el vídeo, siendo la capacidad de liberar la mente ante una cuestión y lograr encontrar multitud de opciones/respuestas.
Es interesante y una prueba de lo que comentábamos anteriormente como en el estudio que realiza Ken Robinson los niños más pequeños sacan mejores notas en los test que les realizan y a medida que aumenta su edad esta nota cae en picado. Como bien se comenta en el vídeo esto puede ser debido a que la educación esta estandarizada, como a medida que van creciendo se les enseña a que en la mayoría de los casos hay solamente una respuesta correcta. Personalmente, es una evidencia que esto es una error pues los datos lo demuestran, en lugar de dar la oportunidad de ir desarrollando su conocimiento con el tiempo, sucede todo lo contrario.
Aquest vídeo m’ha resultat molt interessant perquè explica d’una manera molt clara com és el nostre sistema educatiu i quins problemes té.
ResponderEliminarAquest sistema va ser creat a la Il·lustració i va ser creat especialment per a les característiques d’aquell moment. Sols aquest motiu, ja és suficient per a que aquest sistema patisca una remodelació ja que actualment no ens trobem ni en les mateixes condicions econòmiques, ni culturals ni socials. En aquell moment l’economia girava al voltant de la revolució industrial, avui en dia es pot dir que la nostra economia està terciaritzada i el sector dels serveis compleix un paper important. Pel que fa a la cultura i a la societat, també ha hagut canvis. L’aparició i l’auge de la tecnologia, així com l’evolució cultural i social que ha hagut des de eixe moment fan que siga un model antiquat.
Un altre factor interessant que s’anomena en el vídeo és el fet que s’haja diferenciat entre “gent acadèmica”, gent intel·ligent, i “gent no acadèmica”, gent no intel·ligent. Açò ha provocat que gent, que tal volta no és “apta” per a aquest sistema educatiu convergent, però si per a altres tasques com les arts, s’haja fet malbé i no haja exprimit el seu potencial en altres àrees. Açò em porta a diferenciar entre l’anomenat pensament convergent en el qual s’utilitza la raó i la lògica i el pensament divergent en el qual s’impulsa la creativitat a l’hora de pensar.
Aquest sistema no impulsa eixe pensament divergent i el que s’aconsegueix és a que tots pensen igual i que no vegen més enllà del que han après durant la seua educació. L’autor parla d’un estudi fet a 1500 subjectes en diferents etapes de la seua vida i com a conclusió, veu que el pensament divergent es va perdent a mesura que avancen els seus estudis.
En conclusió, m’ha paregut molt interessant aquesta visió sobre el sistema educatiu. Pense que és necessari tindre una formació mínima bàsica, però que hauria d’impulsar aquest pensament divergent per tal que tots impulsaren allò en el que es donen millor. Junt a aquest canvi, també estaria l’eliminació dels termes gent acadèmica i gent no acadèmica que tant de mal ha fet.
“Ken Robinson: Cambios de paradigmas en la educación” es un vídeo que habla sobre la educación mundial actual y que pone en duda su eficacia como método idóneo de aprendizaje. Podemos observar una crítica en varios aspectos de la educación, primeramente podemos observar como refleja una apreciación negativa sobre los objetivos de la educación como puede ser la “creación” de individuos para entrar en el mercado económico tratando de controlar un aspecto sin llegar siquiera a conocerlo plenamente. Hace un balance también sobre los métodos seguidos durante la educación infantil afirmando el seguimiento de procedimientos dignos de la era de la ilustración y evaluando de una manera donde se marginan a sujetos con grandes capacidades. Asimismo, se crea una comparación del estilo educativo con los métodos de seguimiento empleados durante la era industrial relacionando las escuelas con fábricas y dividiendo o clasificando los alumnos en bloques con “fecha de fabricación”.
ResponderEliminarMe gustaría destacar el test comentado sobre el pensamiento divergente, un estudio que realizó varias veces a los mismos sujetos y que, como podemos comprobar en los resultados obtenidos, se lleva a cabo una reducción considerable mediante el paso de los años debido a la influencia de la educación académica, un aspecto que te hace reflexionar de hasta que punto se esta logrando estimular las capacidades de las personas y que condiciones debería mejorar o cambiar para dar solución a este problema.
En conclusión, me ha parecido un vídeo muy interesante que te hace pensar y reflexionar sobre la disposición de la educación actual y de todas las posibilidades que se están perdiendo con este tipo de sistema académico.
En aquest interessant vídeo de Ken Robinson es representa molt bé l'actual paradigma que hi ha entorn de l'educació. Comença amb la conseqüència de tot el que després explica, aquesta conseqüència és la reforma entorn de l'educació pública que és causada per dos raons especialment, una econòmica i una cultural. Es vol educar a les persones perquè puguen formar part del futur pròxim pel que fa a termes econòmics i d'altra banda, donar-los un sentit d'identitat cultural.
ResponderEliminarAquesta reforma ve donada per causes que es veuen al dia a dia, els xiquets no veuen una utilitat clara d'anar a l'escola. Està clar que una titulació et pot donar més possibilitats, però no hi ha una clara garantia. És així perquè el sistema educatiu actual està dissenyat durant i per a una era diferent, no la que vivim als nostres dies. Aquest sistema el que fa és que molta gent brillant crega que no ho és i es perga pel camí, bàsicament per les metodologies educatives emprades en aquest sistema. Uns pocs es beneficien, però és la majoria qui es veu perjudicat.
Es posa un exemple per a poder veure més bé aquest problema, el dèficit d'atenció. Els especialistes sí que ho veuen com una síndrome diagnosticable a algunes persones, però Ken Robinson posa en dubte si realment és així o si realment aquestes circumstàncies no són causades per un problema de l'individu i és realment un problema fruit del sistema educatiu. El que li dóna a ell per a pensar en aquest tema, és que actualment resulta molt complicat centrar l'atenció en una cosa concretament, ja que hi ha moltes distraccions que ens dificulten aquesta tasca, com poden ser la televisió, els mòbils o moltes més coses.
Tots aquests defectes del sistema educatiu fa que ens trobem una epidèmia fictícia, és la pèrdua d'interés que a poc a poc es va donant en algunes persones. El sistema educatiu tindria que ser un sistema que active a l'individu i que l'incite al descobriment de nous coneixements, no que anestesie a les persones com passa actualment.
Aquest sistema globalitza l'ensenyança i no te en compte alguns casos individuals, per exemple, hi ha gent que treballa millor de forma individual, altres persones treballen millor en grups menuts, o altres que treballen millor en grups grans. Però tot açò no es te en compte i s'estandarditza l'ensenyança.
Per últim mencionar l'experiment que menciona, que m'ha paregut molt interessant, perquè mostra de forma molt clara l'efecte del sistema en les ments de les persones. L'autor fa l'experiment preguntant a xiquets d'entre 3 i 5 anys les utilitats que li podrien donar a un clip, després repeteix el mateix procés amb les mateixes persones quan tenen entre 8 i 10 anys i per últim quan tenen entre 13 i 15 anys. Doncs el resultat és molt sorprenent i pense que a la volta, preocupant. La primera volta tenen un pensament divergent excel·lent, i en cada una de les altres dues mesures, als 8/10 anys i als 13/15 anys es veu com es disminueix aquesta capacitat. El pensament divergent anava en deteriore en lloc de en desenvolupament.
La meua conclusió personal és que hi ha que plantejar-se algunes coses entorn de la forma de dur a lloc l'educació. Pense que actualment, al final del procés no sempre es tenen persones amb una educació realment correcta, pense que un error fonamental és que es dóna molta importància a un número que és la nota que has tret a uns exàmens, que de vegades no mostra els coneixements reals o les capacitats adquirides realment per una persona. I el que es necessita realment després de tot, són coneixements, però molt important és saber dur-los a terme i saber com, en altres paraules, el que es necessita és saber pensar. Està clar que d'una forma o altra s'ha d'avaluar l'aprenentatge dels conceptes que s'imparteixen, però crec que la forma més bona de fer-ho no és la que actualment s'utilitza.
En primer lugar, el vídeo de Ken Robinson nos vuelve a mostrar una vez más el funcionamiento de nuestro sistema educativo, que se encuentra muy lejos de lo que realmente se considera "funcional" o aplicable. Des de un primer momento somos programados para realizar todas las tareas propuestas con el fin de obtener una titulación o un certificado, es decir, nos encontramos en un mundo donde predomina el fenómeno "titulitis" donde antes será contratado alguien con estudios que alguien que no conste de ninguna formación académica, con esto no digo que me parezca mal, puesto que está claro que cuantas más formaciones tengas será mejor; pero lo que no me parece justo es que por culpa de este sistema educativo y su estructuración, mucha gente con potencial se quede atrás y no pueda llegar a conseguir tan valioso título.
ResponderEliminar¿ Cuántos son aquellos que se quedan en el camino? ¿Cuántos se ven perjudicados? Gente con creatividad y con gran capacidad de razonamiento que no puede atender a las clases por " x " factores y que finalmente terminen dejando el instituto o universidad por motivos culturales o económicos.
Por todo esto podemos plantear la siguiente pregunta con sus correspondientes respuestas:
¿Por qué hay pocas horas de filosofía en las escuelas?
Porque la filosofía es emancipadora.
Porque si la filosofía se enseña bien, cambia la vida de muchos de los estudiantes.
Porque el pensamiento libre es un peligro para el poder.
En cuanto al estudio mencionado, nuestra capacidad de pensamiento presenta una involución en el paso del tiempo debido a que en las escuelas e institutos faltan asignaturas que abarquen aspectos de creatividad, expresión y lenguaje corporal.
Al final, por muchos títulos que tengas, si no sabes como desenvolverte en una situación real, de nada te servirán todos esos títulos.
Por todo esto, mi conclusión consta de un cambio radical en el sistema educativo, con la introducción de asignaturas de oratoria, marketing personal, psicología, entre otras más... y quitar peso a parte del contenido teórico y substituirlo con situaciones que se pueden dar en un momento determinado y tenemos que saber como actuar, como por ejemplo en el caso de primeros auxilios.
Després d'haver visualitzat el vídeo creat per Ken Robinson ens fa la veritat pensar com hauria de desenvolupar-se una bona educació. Tenim clar que l'educació necessita un canvi, ja que el món ha canviat i està en continu canvi, no podem tindre la mateixa educació que en èpoques més antigues.
ResponderEliminarA través, del test divergent realitzat als xiquets de 3-5 anys primerament i després a diverses edats més majors es pot observar com quan els xiquets van rebent l'educació i van adquirint els coneixements de l'escola la seua capacitat creadora disminueix. Açò es pel fet que no els incita al pensament i no els deixa ser lliures sinó que els classifica i els clava tots al mateix lloc obligant a què han de passar per ací. Aleshores, provoca una disminució d'atenció d'aquells que això que li estan ensenyant no és el que més li agrada que sol anar a la par al que més se li dona bé. Està clar que cal haver-hi unes bases comunes i tots han de saber-les, ja que es conviu en societat i dintre d'ella no es pot fer el que "ens dona la gana" a tots perquè pots ser un caos. Però també pense que la forma d'ensenyar-la no és la més creativa que dintre del canvi curricular que solen ser lents, com podem veure que perdura des de l'època de la il·lustració, dintre cada professor té també protestat de com ensenyar-ho i adaptar les seves classes al tipus de persones que es troba e intentar que tots tinguen curiositat i vulguen aprendre que devia ser la base per millorar com a persones i ser crítics amb el que ens envolta. I malgrat que tampoc està ocorrent.
Hem de tindre en compte que ser professor és molt important, ja que, influeix d'ençà que es naix en les persones, la forma de transmetre el coneixement als alumnes també farà que ho capten d'una forma o altra i pense que per a ser-ho t'ha d'agradar fer créixer a les persones perquè puguen fer-li front al món que hi ha fora.
A més, hem viscut una època on per tindre una qualitat de vida és necessari tindre estudis per a optar a uns llocs de treballs els quals "estan millor remunerats" i això és el que ha fet d'incentiu a la major part de la gent en continuar els estudis per poder arribar a tindre X carreres, més que si els agrada o no aquesta titulació donant lloc a després gent més o menys capacitada. També apareix al vídeo donant entendre com abans se suposava que tenies un grau i tenies treball mentre que ara això ja no es pot garantir pel cúmul de població que estudia i que estudia les mateixes coses, ja que se'ls ha educat a què tindre estudis sobre X titulacions és millor que altres. D'aquesta manera titulacions d'educació són les que més mentre que les titulacions més creatives com les arts està més buides. Una raó potser perquè no han tingut aquest enfocament d'oferta de treball clar a l'acabar, ja que no s'accepta la diferència sinó que es vol que tots siguen el grup d'ovelletes que segueixen al pastor però sense sobreeixir massa d'ací. I al final, sempre ve des de dalt que no es permeten fer massa canvis perquè es té por a les ments lliures.
Per finalitzar, també com ha dit el meu company Hugo, es deuria plantejar-se quines assignatures són necessàries en aquest moment i que ens serà útil en el futur ja tingues un nivell d'estudis o un altre.
Una vegada visualitzat aquest vídeo a classe, he tingut que tornar-lo a veure perque dona molta informació en un temps reduït, però a part d'açò ho he fet perquè m'ha paregut genial. Tots els conceptes que explica m'han paregut molt interessants i d'una importància vital al mon de l'educació, que és el nostre futur, encara que no siga a un col·legi o institut, a l'Activitat Física i l'Esport continuament està educant-se.
ResponderEliminarM'agradaria començar reflexionant per quin comenta el vídeo que és un dels pilars de l'educació, que són els diners. Crec que el que menys tindria que importar-nos a l'hora d'educar és aquest aspecte econòmic. D'altra banda, estic totalment d'acord amb tot el que diu, com per exemple quan comenta que l'educació està industrialitzada, i compara un col·legi amb una fàbrica. Estic d'acord en que si volem de deberes traure partit a l'educació, tenim que fugir totalment de la classificació segons edat i que tots tinguen que ser iguals, cada alumne és d'una manera i pot ser algun xiquet siga més intel·ligent que altre que siga major d'edat, o com be ha dit Ken Robinson, pot ser que un alumne rendixca millor a unes hores del dia o a altres, o treballe millor en grups grans o reduïts o fins i tot soles. Per tot açò tindríem que fugir d'aquest sistema educatiu.
Un altre aspecte que m'ha cridat molt l'atenció és l'anomenat per Ken Robinson com pensament divergent, que fa referència a que un problema, pregunta, dubte, etc. no tenen una sola resposta, sinó que poden haver moltes respostes i que hi ha que buscar la major cantitat de respostes possibles. Açò hem pareix molt interessant, ja que a l'educació actual no s'ensenya a pensar, sols es creen les solucions correctes als problemes plantejats, no hi ha lloc per a la imacionació o la creativitat i crec que aquets aspectes son molt importants per al futur, quan sorgixquen problemes reals a la vida qüotidiana. I pensant en açò, hem pregunte perquè pot ser que no ens enssnyen a pensar o ens donen llibertat per a pensar el que vullgam? Doncs potser per moltes raons, però la més probable és que no interesse eixe tipus d'educació.
Per a finalitzar m'agradaria fer una reflexió final sobre el comentat al comentari i aportat d'idees del video. En la meua opinió mai hem tingut una educació totalment plena, crec que estem molt lluny d'aquest punt quan podem veure i està clar observant les dades, que cada vegada hi ha més abandonament escolar, i cada vegada hi ha més joves que opten per posar-se a treballar en compte de seguir estudiant, a causa de passar-ho mal durant el temps que han estat anant a classe, per aborriment, mètodes no vàlids i de més. L'ùnic que espere sincerament es que es replantetge tot el sistema educatiu, per a poder traure un màxim partit a totes les hores que un xiquet passa estudiant i poder formar persones, amb pensaments propis, valors, imaginació i creativitat, i no ser uns robots quadriculats tots amb les mateixes idees i la mateixa manera de pensar.
Canvi de paradigmes en l’educació:
ResponderEliminarLa perspectiva de que el sistema educatiu actual està obsolet, la compartisc des de que vaig fer el batxillerat, eixes classes totalment vanes amb la “intenció d’ensenyar” mitjançant dictats i fer apunts del suposat temari que si preguntaves et deien que: “això és així perquè sí” I res, tu t’ho memoritzaves i ho abocaves al examen i a per un altre tema o assignatura.
En primer lloc, després de compartir eixe punt de vista, sí que vull destacar diversos aspectes del vídeo. Recolze la ideologia de que més val tindre que no tindre, però de vegades val la pena assegurar el tir, hem vull referir en quant a títols universitaris o altres titulacions, ja que, el fet de tindre, no dona un futur segur i d’ahi a que l’autor es pregunte si seria bona opció pujar els estàndards de l’educació.
En l’actualitat succeeix una situació semblant, els xiquets i xiquetes viuen en un continu estat de sobre estimulació, els quals, són assetjats amb moltíssima informació i es reclama la seva atenció des de tots els mitjans (mòbils, pc, televisió...) I a més a més, els pares i mares encara penalitzen aquestes “distraccions”. Per tant, com es pot solucionar açò?
Un dels punts de vista que ens dona l’autor és el canvi i modificació de l’actual sistema educatiu, els processos d’ensenyament-aprenentatge no són per a res favorables i la creativitat és limita i es menysprea. No obstant, un sistema educatiu basat amb el pensament divergent amb relació amb la creativitat, pot semblar atractiu i innovador, sota el meu punt de vista.
També, voldria afegir una possible solució, que no es separa de l’anterior, el canvi del sistema educatiu. I és que, aquest sistema moderat, basat en interessos socials i econòmics és el propi factor limitant de les capacitats de l’alumnat. L’alumnat es veu limitat per el sistema. Solució: Fomentar un aprenentatge amb la col·laboració, de manera que augmente el creixement de l’alumnat, tant personal com intel·lectual.
Per a finalitzar, vull donar a entendre que aquesta modificació tardarà molt de temps en arribar, perquè encara no tenim eixa mentalitat en el cap, encara ens semblen estranys els mètodes d’ensenyança dels països nòrdics, per tant, on volem anar a parar? Però, canvi rere canvi, s’arribarà lluny.
En primer lloc, m’agradaria dir que aquest vídeo crec que és molt útil per fer-nos pensar sobre el sistema educatiu en el qual visquem i tracta temes molt interessants. Com bé s’anomena en el vídeo, el nostre sistema educatiu està basat en la il·lustració i en la revolució industria del segle XIX, per tant crec que no està del tot adaptat a l’època en que vivim i no ha evolucionat cap als principis que deguem inculcar i ensenyar als nostres estudiants. En la meua opinió, deuríem de canviar aquests conceptes per tal de que el sistema educatiu evolucione en la bona direcció.
ResponderEliminarUn altre assumpte que es tracta al vídeo és com el síndrome de dèficit d’atenció va en augment a mesura que passen els anys. I com ho soluciona la societat? Doncs medicant i drogant a aquests xiquets/es per a que presten la màxima atenció en classe. Des de el meu punt de vista, crec que açò és un error perquè pense que en totes les distraccions que hi ha hui en dia és quasi impossible mantenir als xiquets totalment concentrats tot el temps. Videoconsoles, televisió, ordinador o tablets són alguns dels instruments que estan a l’abast de tots per entretenir-se. Per això crec que deuríem disminuir la medicació que incorporem als nostres menors i augmentar i innovar en noves tècniques d’educació i ensenyança per a que els xiquets s’interesen en les classes i aprenguen els continguts d’una manera més dinàmica que com es du a terme actualment.
En conclusió, crec que la societat deuria de plantejar-se molt seriosament la manera en la qual estem educant als nostres alumnes i reflexionar sobre si aquesta forma és la millor o la més idònia per evolucionar cap al futur. Actualment, i perdó per l’expressió, estem creant robots que tots saben fer el mateix i automatizant els processos. Deuríem d’anar en la direcció contrària a aquesta, és a dir, deuríem de assumir que cada xiquet és un món i no hi ha dos alumnes iguals. Deuríem de deixar de costat l’estadarització que es realitza a les escoles i formar un sistema on premiara la divergència de cada alumne i la creativitat i espontaneïtat de cada persona per poder crear persones més hàbils i útils per al futur.
Primer dir, que hem pareix un vídeo molt interesant i que tracta molt be el tema del paradigma del sistema educatiu. Es util per a que observem el sistema educatiu que existeix actualment.
ResponderEliminarKen Robinson, parla de que a tots els països estan fet una reforma de l’educació publica, per, la raó econòmica , com educar als xiquets per a que ocupen un lloc e la economia del segle XXI. Ken diu al vídeo que es impossible, perquè no es pot anticipar el que va a ocórrer en l’àmbit econòmic la pròxima setmana. L’altra raó es la cultural, crear en els estudiants el sentit d’identitat cultural, intentat que la cultura pròpia de cada lloc del mon no es desaparegui amb el pas del temps. El que estem veient ara mateixa es que molts xiquets no tenen il•lusió per saber i no veuen necessari anar a l’escola per a créixer i millorar la seva vida en un futur.
Ken Robinson afirma que s’està practicant un model educatiu que ha sigut concebut en el marc de la revolució industrial i la cultura intel•lectual de la il•lustració. En aquesta situació apareix l’educació publica gratuïta, pagada amb impostos, idea que sosté que els xiquets mes desfavorits deuen tenir accés a aquesta educació. Cosa que trobi molt lògica ja que hi ha persones que no tenen les mateixes possibilitats per a l’ensenyança i pensi que deuen ser ajudats per aquells que si que tenen aquestes possibilitats.
Després, Ken Robinson añadeix que es segueix la idea que la il•lustració tenia sobre la intel•ligència, que consisteix en la capacitat acadèmica per a tindre un coneixement ampli de la cultura.
En la meua opinió aquest paradigma que critica Robinson, es antiquat i obsolet, ja que apareix fa prou de temps, una època que poc te que veure amb l’actual. En l’actualitat les persones no tenen les mateixes necessitats que aquells temps. A mes es un paradigma que exclou ja que pretén clavar i classificar a persones en categories acadèmica i no acadèmica. No tots som igual de talentosos per a totes les coses, hi ha gent que te habilitat per una cosa i altra gent per a un altra.
Después de visualizar en video de Ken Robison en clase, te hace pensar que el sistema de educación implantado en la actualidad no está bien estructurado y, por lo tanto, necesita un cambio.
ResponderEliminarLos principales pilares de la educación son el pilar económico y el pilar intelectual. Ambos producen un caos en la vida de los estudiantes ya que muchos niños no ven ninguna utilidad a los contenidos que se están dando en la asignatura y lo único que se pretende es que consigan el famoso “titulo” para tener un futuro mejor y más estable. Está claro que muchos contenidos se tienen que dar para que los niños tengan unos ciertos conocimientos y que no actúen de una manera incorrecta ante sociedad, pero no tienen por qué darse otros contenidos por pura conveniencia de la educación. Es por esta razón que aparece el síndrome de déficit de atención donde la mayoría de niños son incapaces de seguir los contenidos de la asignatura simplemente por puro aburrimiento. Otra de las causas de este déficit de atención también surge por el periodo estimulante que se vive actualmente donde los niños están muy enganchados al móvil, a los ordenadores, a la televisión… Esto produce un despiste constante en ellos.
A través del test realizado a los niños de 3-5 años, se puede ver como a lo largo del tiempo de se va perdiendo su capacidad creadora ya que a medida que van pasando los años, los niños llevan más tiempo en la escuela y allí les enseñan que solo hay una respuesta correcta y, por lo tanto, no puede haber diversas opciones para cualquier situación. Esto pienso que es un error ya que no deja desarrollar la mente de los niños y no deja que tengan un pensamiento libre.
Como bien he dicho antes, está claro que los niños tienen que tener ciertas bases educativas, pero no se les tiene porque enseñar como si estuviéramos en la ilustración donde la escuela se puede comparar perfectamente con una fábrica donde se clasifica a los niños por su edad y no por su capacidad de pensar o de ser creativo. Tenemos que pensar de forma diferente acerca de la capacidad humana donde se crea la vieja idea de lo académico y de lo no académico.
También pienso que el aprendizaje colectivo es mucho mejor ya que cada alumno puede aportar sus pensamientos y entre todos hacer un buen trabajo.
Por último, decir que se debería dar un cambio radical a la forma de enseñar donde aparecieran asignaturas más necesarias para la actualidad como podrían ser la psicología y dar menos peso a las asignaturas más monótonas y teóricas.
Des de sempre, el sistema educatiu de la societat actual ha estat molt qüestionat per les condicions i els mètodes que proporciona a l'hora de desenvolupar l'aprenentatge dels alumnes. La base de tot açò, comença amb la diferència de classes socials, on els nobles o el clergat eren els únics que podien optar a estudiar, mentre que els camperols i les classes baixes, no tenien cap possibilitat de fer-ho.Els diners sempre han manat i manaran per damunt de moltes coses, lamentablement. Qui tenia diners, estudiava, i qui no, havia de buscar-se la vida. Com a conseqüència, com es diu al vídeo, moltes persones brillants s'han quedat sense poder optar a aquests estudis, a l'actualitat per exemple, seria el cas de molts inmigrants o gent que no disposa de diners i ha de viure al carrer, amb les unes condicions que simplement els permeten sobreviure.
ResponderEliminarI els que opten a l'educació, no tot és estudiar i ja esta. Està clar que amb una carrera o amb un títol tens més possibilitats de trobar feina al futur, però hui en dia això ja no ho és tot. Quantes vegades s'ha estat estudiant algo i has preguntat "però acçò per a què em serveix?". Aquesta pregunta, es repeteix dia si i dia també, i no li donem la importància que realment mereix. Com és possible que gent que està estudiant pense que no està aprenent res, o que el que està fent no va a tindre cap utilitat? Ens enfoquem en matèries i matèries per a ensenyar, però, són les indicades? Ens hem de plantejar aquestes qüestions si volem millorar aquest sistema educatiu, tan recte i pautat.
La creativitat és una capacitat molt demandada quan d'aconseguir un treball es tracta. Una persona que aspira a ser, per exemple, dissenyador de moda, ha de tenir unes capacitats i unes habilitats de creació i originalitat molt elevades. Entre dos persones que optaren a aquest lloc de treball, una amb un 9 a la carrera però amb dissenys menys originals, i l'altra amb un 8 amb dissenys innovadors, a qui escolliríeu? Jo ho tinc clar, a la del 8.
Aquestes qualitats, es perden quan entres en l'àmbit de l'educació. Centrar-se en models rectes d'ensenyament és un error, ja que les persones no són màquines, han de crear i experimentar coses noves. Fins que no vegem aquests aspectes de forma clara, seguirem amb aquest sistema educacional, que cada any i generació, crea més polèmica.
Las necesidades de nuestra sociedad han cambiado, estamos ante un gran desarrollo de la tecnología a través de la cual podemos acceder a todo tipo de información. Hoy en día los niños buscan información sobre lo que les llama la atención y les interesa, esto les crea un interés por aprender cada vez más, y lo aprenden porque les interesa saber más. Todos los niños no tienen las mismas inquietudes, ni aprenden al mismo ritmo, y esto es un hecho, solo hay que ver los datos que hay sobre el déficit de atención, y no porque no tengan la capacidad por aprender sino por las condiciones en la que lo hacen. Quiero decir que no todos los niños aprenden a caminar en un mes en concreto, sino que existe un rango de edad en el que se considera un desarrollo natural aprender a caminar. Entonces porque se sigue enseñando a los niños por año de nacimiento si todos no tienen una maduración intelectual al mismo tiempo.
ResponderEliminarEstamos en un punto en el que el alumnado piensa que lo único que se hace en la escuela es memorizar y vomitar el contenido en un examen para aprobar y así un curso tras otro. El problema no radica en el contenido que se les intenta enseñar, sino en la forma de enseñarlo, como he dicho anteriormente no todos los niños aprenden al mismo tiempo y esto supone un estrés añadido a los que tienen que seguir el ritmo de la clase para no quedarse atrás.
La consecuencia es que cada vez hay más abandono en la enseñanza secundaria obligatoria, y se les da la opción de acabar en una FP básica en segundo de la E.S.O. y no por falta de capacidad sino por falta de interés en el estudio. Esto es el resultado que demuestra que el sistema educativo no responde a las necesidades de hoy en día.
Por otra parte, ya existen alternativas al sistema educativo tradicional y son las escuelas libres, quienes las utiliza dicen que los niños son más creativos y despiertos y muestran su interés por lo que aprenden, porque lo hacen a su ritmo y esto despierta su curiosidad, se cuestionan porque esto es así y no de otra forma.
Hay una cosa que es evidente y es que la sociedad ha cambiado y todo cambio conlleva nuevas necesidades y hay que adaptarlo todo para que pueda seguir funcionando.
En este video se aborda el tema del modelo de educación óptimo para la actualidad y las características que se adquieren al utilizar distintos modelos educativos, pienso que es un vídeo muy crítico que cuestiona determinados modelos de enseñanza, cosa que no está mal para nada, pero, a mi parecer, quizás falten posibles soluciones o sistemas educativos alternativos.
ResponderEliminarEstá claro que el debate de como se debe estructurar la educación es un asunto muy complejo, ya que tiene una gran cantidad de pequeños detalles que se debe ser capaz de conectar correctamente entre si. La sociedad esta en constante movimiento y transformación, por lo que es natural y necesario ir replanteándonos todos los aspectos que la componen, ya que si no lo hiciéramos nos quedaríamos anticuados y obsoletos, por lo que cuestionar el sistema educativo e intentar replantearlo cada cierto tiempo es una necesidad. A su vez, creo que también es necesario proponer alternativas, ya que si solo tratamos de cuestionar las cosas y de no pensar en soluciones nos quedamos estancados con una sensación de fracaso. Ya que critico levemente la falta de nuevas ideas, sería un poco hipócrita por mi parte que no intentara proponer nuevas ideas y puntos de enfoque, por lo que me gustaría compartir mi modesta idea de un nuevo sistema educativo.
Pienso que el sistema educativo actual es muy colectivo, educando de la misma forma a jóvenes con características muy diferentes, por mi parte defiendo la especialización y la profundidad, por lo que como se dice también en el vídeo, creo que se debería reducir la cantidad de materia que se da en todas las asignaturas, dejando que cada sujeto pudiera profundizar en el ámbito que más domine acompañado siempre de nociones básicas del resto de asignaturas. Esto sería posible si en vez de clasificar a los alumnos por edad se clasificara a cada asignatura por niveles, potenciando que estos puedan conseguir una mayor especialización en aquellos conocimientos que por sus características individuales más dominen. Es importante recalcar que pienso que también es necesario tener nociones básicas del resto de materias, pero también es una realidad, que con el sistema educativo actual, en ocasiones se frena el desarrollo de los alumnos por ciertas exigencias en campos de estudio que debido a las características de ese sujeto no puede cumplir, haciendo que aparezca el sentimiento de frustración que puede llevarlos a abandonar su formación.
Sincerament aquest vídeo ho hauria de veure el ministre d'educació i el president del govern per a plantejar-se moltes qüestions. Realment és un vídeo molt bo i molt interessant que et fa reflexionar de les fases que has tingut al llarg de la teua vida educativa.
ResponderEliminarCal actualitzar-se, com han fet les empreses a la digitalització, com ha fet l'esport, com ha fet la societat en general...El sistema educatiu està antiquat perquè quan ixes d'una carrera no saps res que pugues usar per exemple, però l'exemple que més em sorprén de hui dia és que durant la teua vida hages donat de normal 12 anys de l'assignatura d'Inglés, acabes segon de batxillerat i isques sense saber parlar anglés. Això mostra el fracàs del sistema educatiu on després de tants anys, l'alumne realment ha aprés tant com deuria?
Realment tothom està fet per a estudiar? Crec que no, crec que hi ha gent molt llesta i intel·ligent que s'atrofia intel·lectualment després d'anys i anys de classes on no li aportaran res per al seu futur. És clar que tots hem de tindre conceptes de cultura general bàsics però molts altres conceptes no els tenen perquè donar a tothom.
Realment cal plantejar-se una solució, deixar lliure la creativitat dels joves i possiblement així tindrem més genis al nostre país.
De acuerdo con el vídeo y la propia experiencia estudiantil, pienso que el sistema educativo actual, con progresos mínimos desde la industrialización, está totalmente obsoleto.
ResponderEliminarLos momentos que más se disfrutan en el colegio son los recreos, los tiempos de descanso, y, fundamentalmente, aquellos en los que pasamos tiempo junto a nuestros compañeros. Tal vez esto, nos pueda conducir a la solución, mediante la implementación de sistemas de aprendizaje colectivo en los cuales nos apoyemos los unos sobre los otros con la idea de crecer juntos, aunque esto choca con la idea general del sistema de competición por el que se rige el mundo en la actualidad. Tal vez, cambiando el prisma el error esté desde el momento en el que se construyen las escuelas como si fueran fábricas, como se comenta en el vídeo. Quizás, desde el momento en que se nos divide por nuestra edad, como si esta lo determinara todo, y no según nuestras capacidades, como debería ser, aunque esto visto desde fuera parece complejo de realizar. Cabe la posibilidad también de que el hecho de realizar las mismas asignaturas durante toda nuestra vida con muy pocas variantes pueda inducirnos a una rutina demasiado prolongada, la cual propicia la falta de motivación, apoyada por un sistema de aprendizaje que no impulsa la creatividad, imaginación o pensamiento propio. Es más, no desarrollamos apenas ninguna idea acerca de cómo manejar nuestro bienes, cuando algunos de los alumnos al acabar la ESO dejan de estudiar y se insertan en el mercado laboral; y tampoco, la capacidad de pensar por nosotros mismos con asignaturas como filosofía, que tampoco tiene el reconocimiento que merece.
En conclusión, el foco lo podemos dirigir hacia muchas direcciones porque considero que hay muchos vacíos en el sistema educativo actual, pero parece que el propio desarrollo de las personas no interesa a aquellas personas más poderosas, ya que el conocimiento, de acuerdo a la famosa frase de Sócrates nos hace libres.
En este video se muestra el porque el sistema educativo debe actualizarse, ya que los tiempos han cambiado y el sistema actual es de la época de la ilustración.
ResponderEliminarEste sistema evalúa a todos por igual, incidiendo en que todos deben tener todos estos conocimientos. Además, siempre se ha dicho que hay que sacar buenas notas para poder así acceder a un buen trabajo con una buena remuneración. Esto es erróneo, ya que no asegura el tener unos estudios superiores a conseguir aquel trabajo deseado.
Actualmente los estudiantes no se creen este dicho, perdiendo el interés en aprender los contenidos propuestos y aumentando el absentismo escolar. Y la culpa no es de ellos, sino del sistema. Un sistema que parece más una fábrica de robots que no distingue los unos de los otros, no saca partido de las virtudes individuales y tampoco se le premia de tenerlas. Cada uno tiene unas cualidades, unas mejores y otras peores, y eso es lo que se debe fomentar. En este sistema se premia a aquel capaz de memorizar el temario a la perfección, y a muchos les parece aburrido o directamente no es su punto fuerte. Y este hecho, por desgracia, tacha a aquellos que no tienen buena memorización como “no inteligentes”, una completa barbaridad.
En conclusión, el sistema debería evolucionar concorde a los tiempos, haciendo hincapié en los puntos fuertes de cada alumno y procurando mejorar los puntos débiles, haciendo una evaluación justa y personalizada. Porque se puede conseguir que todos los alumnos, sean “personas académicas”.
Con este video hemos podido reflexionar sobre el sistema educativo actual, en el cual encontramos una desestructuración importante y es necesario un cambio.
ResponderEliminarUna de las cosas mas interesantes que se tratan en este video es el deficit de atención, pues algunos niños sufren este debido a que algunos conceptos que se tratan no los ven necesarios y no prestan atención y se distraen. Estos niños son medicados para activarlos pero lo que en verdad están haciendo es atontarlos para conseguir que sigan el modelo educativo.
Otra cosa interesante es el test que realiza a niños en diferentes edades para comprobar lo creativos que pueden llegar a ser y gracias a este nos damos cuenta que esta capacidad se va perdiendo con los años. Una causa de la pérdida de la capacidad creativa es la forma de enseñar en la escuela, pues te inculcan que solo hay una respuesta correcta y lo demás no merece la pena. Esto da lugar a que los niños no desarrollen su creatividad y se vaya deteriorando.
Desde mi punto de vista, siempre hemos criticado que el método de educación actual consiste en que el profesor te explica unos conceptos, tu los memorizas y más tarde los expones en el examen, esto da lugar a no aprender si no que en realidad solo retenemos una información durante un debido tiempo para conseguir más o menos nota.
Otro concepto que criticaría seria los exámenes, pues pienso que no tendrían que tener tanta repercusión en la nota final de una asignatura, si no que también se debería valorar el trabajo en clase, la participación o los trabajos que deban realizarse. Pues de la otra forma establecemos que según mas nota consigas en un examen más “listo” eres y cuanta menos pues más “tonto”, algo que pienso que es muy negativo para la autoestima de los niños.
“Ken Robinson: Cambios de paradigmas en la educación”.
ResponderEliminarEste vídeo habla sobre la educación mundial actual y se cuestiona sobre el método educativo más idóneo en el aprendizaje.
Critica la educación actual. Siempre nos han dicho y remarcado que hay que sacar buenas notas para tener un trabajo en condiciones, esto es falso ya que, si una persona estudia mucho y tienes buenas notas, no significa que vaya a tener el trabajo que desea.
El déficit de atención aparece cuando un niño se aburre y no presta atención en clase. También creo que una de las causas importantes hoy en día es que los niños utilizan mucho los móviles, los ordenadores y las tablets… esto hace que los niños se distraigan fácilmente y que estén pensando en clase que quieren llegar pronto a casa y coger estos aparatos electrónicos.
En las escuelas se les inculca a los niños que sólo hay una opción correcta y esto provoca que su pensamiento no sea libre y no puedan crear e imaginar.
También pienso que los niños no los deberíamos clasificar comparándolos con una fábrica ya que no se deberían clasificar por su inteligencia o creatividad, sino por la edad.
En conclusión, este sistema educativo debería evolucionar para que los alumnos mejoraran sus puntos fuertes y débiles y no se les comprara con nadie ni con nada porque cada niño es de una forma y no se les puede manipular.
Primer de tot, m’agradaria començar dient que el vídeo m’ha paregut molt interessant, però, conta molta informació en molt poc de temps, per lo que tenia que anar parant el vídeo per a poder prendre nota i entendre lo que explicava. A continuació, exposaré les idees principals que he vist al discurs de Ken Robinson acompanyades de opinions i aportacions meues.
ResponderEliminarHui en dia, existeixen dos interessos sobre l’educació, la primera és l’interès econòmic on ens preocupa com introduir a les següents generacions en el sistema econòmic, sense saber ni com serà en aquells temps futurs l’economia. L’altre interès és la busca de un model educatiu on les persones tinguin un sentiment de identitat cultural.
Com bé diu l’autor, el sistema educatiu es va crear per a una època passada, per lo que s’ha quedat antiquat. Es basava en la cultura intel·lectual de la il·lustració i tenint en conter la circumstància econòmica de la industrialització. Abans, l’educació donava importància sobretot a l’assistència a classe i l’obtenció de títols acadèmics per a poder obtindré un futur, i aquelles persones que no s’adaptaven a eixe model eren els menys capaços i per lo tant no podien optar a un bon futur. Ara, els joves sabem que no es així, que un títol no ens assegura res.
Basant-se en aquestes circumstàncies, es creia que l’educació pública era una perduda de temps, ja que les persones o famílies que no tenien una bona economia eren uns analfabets i no servia per a res gastar els diners dels impostos en la seua educació, açò també reflectia el sistema social que es donava, on es pensava que les persones en diners tenien més capacitat intel·lectual que els que no tenien tants diners.
Gràcies a tot açò, es crea lo que hui en dia coneixem, les persones que són bons estudiants se’ls relaciona en que tenen una major capacitat que les persones que no els agrada estudiar; per suposat que no es així.
El vídeo ens parla també del TDH, el qual cada vegada està sent més diagnosticat als joves, pel simple fet de que els alumnes es distrauen en més facilitat. En la medicació que tracta aquest síndrome, lo que fa és “adormir” als alumnes, mentre que lo que es deuria de fer és “despertar-los”. Però, el sistema educatiu no ens el permet amb tota eixa matèria avorrida i sense sentiment.
Em pareix molt interessant quant Ken Robinson introdueix l’estructura i l’organització de les escoles, les quals es semblen molt a les fàbriques i l’industria, en llocs destinats a una sola matèria, la distribució de l'alumnat en grups per edat, el timbre per entrar i eixir de classe, etc. Al meu parer, la distribució de l’alumnat per grups de edat no és del tot correcte, ja que cada alumne independentment de la seua edat pot desenvolupar habilitats més prompte que altres, o treballar millor en certes circumstàncies. Al igual que la forma d’avaluar que es dona, si les persones treballem millor en grups no es coherent que ens avaluen per separat, ja que, ens desconnecten de la nostra arrel d’aprenentatge.
Per últim m’agradaria afegir el tema del pensament divergent, mai ho havia escoltat i m’ha paregut realment interessant. El pensament divergent com hem vist és la capacitat de trobar diverses respostes a una mateixa qüestió, veure les coses de més d’una manera, pensar lateralment. Kent Robinson conta la seua experiència en un experiment on els xiquets menuts tenien més capacitat de pensament divergent que quan anaven creixent. M’ha cridat molt l’atenció perquè mai ho havia pensat i he vist que té raó, que els xiquets tenen molta més imaginació i creativitat que els adults, i pot ser sigui pel sistema educatiu que vivim que ens priva de tots aquests pensaments més enllà de los que es la lògica, el sistema educatiu deuria focalitzar-se més en este tipus de cosa, en fer a les persones pensar més enllà de lo que sabem i buscar altres solucions i no soles aprendre de memòria fórmules i coneixements que ja han sigut demostrats temps abans.
La educación actual consiste en entregar mucha información a niños y adolescentes que no les resulta interesante por lo que pierden el interés fácilmente, en vez de crear curiosidad en ellos y hacerlos sentir vivos, se les está anestesiando en cierta manera, los medicamentos, las nuevas tecnologías, etc., ayudan a ello.
ResponderEliminarDesde mi punto de vista, el modelo de pensamiento divergente sería un gran modelo para educar a los más jóvenes, de esta manera desarrollarían la capacidad trabajar en distintas situaciones, con varios pensamientos y distintas respuestas a cada situación. Hay que cambiar la estandarización actual y dejar de educarlos para que tengan un pensamiento lineal, ya que hay niños y personas que tienen ciertas habilidades y conocimientos que a otros les cuesta alcanzar y por esto las personas más avanzadas pueden verse estancadas y en parte se les obliga a estar al nivel del resto, por lo que perderían dichas habilidades o conocimientos.
Como conclusión pienso que el sistema educativo debería de cambiar, ya que los tiempos cambios y no se puede pretender de igual manera a niños de nuestra época aprendan del mismo modo que los niños de cuando se creó el sistema educativo. A los estudiantes se les aísla y se les evalúa de manera individual y esto hace que sus conocimientos se deterioren y se sientan más presionados e insuficientes. Pienso que un sistema donde el trabajo cooperativo sea más importante favorecería al desarrollo de las personas ya que cada persona puede aportar algo que otra no y dar otro punto de vista a cada problema. La capacidad se tiene desde pequeños pero el sistema encasilla a todos los alumnos en un mismo nivel sin tener en cuenta sus conocimientos ni capacidades, lo que provoca dejadez en aquellos que pueden ir más avanzados que otros y frustración en aquellos que no son capaces de seguir el ritmo a los demás.
DANIEL NADAL SORIANO
ResponderEliminarÉs clar que l'educació necessita un canvi radical i dràstic, ja que el seu sistema ha quedat obsolet, mentre altres coses en canvi han evolucionat a velocitat vertiginosa en companyia del temps.
La societat en general està creada d´una forma ordenada i estàndard on cadascú té un lloc, però tots partixen del mateix punt de partida. Actualment el comú és bo i el diferent és roín, el que fa la majoria et fa ser acceptat i si te n´ixes dels paradigmes normals quedes apartat. Per altra banda el sistema educatiu també beneficia al que trau majors notes i no al millor. Ningú mereix ser calificat però així és. Per a alguns és una motivació i per a altres una depressió, i el sistema no deuria de permitir aquests extrems i per tant motivar i incentivar a tothom. No pots anar al ritme del millor, ni al del pitjor, és clar, fent-ho així perjudiques al millor i al pitjor avorrint a un i fastidiant a altre que no aplega creant un terme mig que crea gent igual conformista.
Cada persona té unes característiques diferents i tenim que donar lloc a la creativitat de cada una d'elles perquè si no es fa passa el que passa, solament alguns que tenen més sort o aptituds d'estudi consegueixen allò que volen o somien.
En compte de fer això hauriem d´incitar i destacar allò en el que sigues especial i diferent a la resta i desmarcar-se en això mateix, en comte d´intentar igualar-te a la resta de gent per tindre una formació anomenada cultura general. I si no trobes el teu tu interior, provar moltes coses per a encontrar-ho i buscar en el que realment eres bo, perquè pense que tot el món és bo fent alguna cosa, però alomillor encara no ho sap. A tot açò dir que pot ser provant aquests mètodes des de ben xicotets creariem xiquets/persones més competents i més motivades fent allò que els agrada i fent-ho de la millor manera i no com de l'altra manera que estudies per el sol fet d´obtenir un treball en el futur i viure d'ell per poder alimentar-se i a més tindre una vida en general bona, en comte de buscar algo per plaer i que damunt el done tot l'anterior, que més es pot demanar.
Com a conclusió dir que hem d´arriesgar-se i no tindre por a quedar-se enrere, han d´haver canvits, posar-se tot al nivell que deuria estar i no perdre mai la nostra essència.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEn primer lugar, creo que el vídeo ilustra de una manera muy clara la situación actual de la educación en el mundo y ofrece una opinión que, personalmente, comparto en gran parte. Creo que todos nosotros hemos sido educados en un sistema sin filtros en el que no se diferencian ni se tienen en cuenta las características y necesidades personales de cada estudiante, es decir, todos nosotros recibimos la misma información al mismo tiempo y de la misma manera pero en circunstancias diferentes. Como bien explica el vídeo, esto supone un grave problema en la eficacia del sistema, ya que debido a la diversidad de todas las personas frente al monopolio del sistema, solo aquellos que causalmente encajen en este podrán formarse de una manera óptima y útil para su futuro, más allá de ir superando exámenes, pasando de curso y obteniendo títulos académicos, los cuales, por cierto, no suponen ninguna garantía laboral como antaño sí lo hicieron.
ResponderEliminarEl afán por estudiar para aprobar y no para aprender y formarse como persona es un problema de raíz incitado desde las propias instituciones educativas por parte de los profesores, aunque de ellos no dependa, cuando se imponen resultados representados en exámenes exigentes que realmente, en muchas ocasiones no miden con veracidad el conocimiento del alumno, puesto que el rendimiento académico, es decir, obtener buenas notas y, por tanto, aprobar y pasar de curso, se ciñe a ciertas respuestas invariables las cuales los alumnos deben memorizar para plasmar posteriormente en el papel y olvidarse, con frecuencia, prematuramente de aquello “aprendido” durante la asignatura. Me llama la atención como muchos de mis conocidos aseguran no haber aprendido nada de utilidad práctica para sus vidas durante su etapa en bachiller y, aunque yo considero que exageran su posición, creo que esa afirmación popular nos invita a reflexionar sobre todo este ámbito por el cual todos pasamos alguna vez en la vida, quedando marcados para siempre de alguna forma u otra por lo vivido durante las etapas educativas.
Los inconvenientes, ventajas, alternativas o soluciones a un sistema educativo obsoleto son un tema de debate amplísimo pero, a pesar de ello, trataré de enfocar mi argumento hacia la posibilidad de flexibilizar el contenido y evaluación de las asignaturas que constituyen el plan de estudios de todos los alumnos. Creo que el futuro se halla en la resolución de la búsqueda de una manera que permita incluir en el proceso de aprendizaje a todos los alumnos, independientemente de sus características, creando una docencia más coactiva que de lugar a debate y cuestione las verdades impuestas ampliando las opciones de respuesta siempre que estén debidamente argumentadas y desarticulando esa rigidez escolar. Personalmente, creo que un modelo educativo que fomente la participación de todos los alumnos realizando una escucha activa la cual genere división de opiniones y debates entre alumnos, es decir, entre iguales, posibilitaría mayores tasas de aprendizaje real y profundo, más allá de la actitud pasiva a la que estamos acostumbrados.
(CONTINÚA DEBAJO)
Mediante esta forma de enseñanza se educaría a personas con una perspectiva o visión más amplia o global en diferentes aspectos de sus vidas, las cuales desarrollarían un espíritu más crítico, algo crucial en el entorno en el que actualmente nos encontramos, abrumados de información de todo tipo y desde distintos medios. No debemos olvidar que la educación es la base sobre la que construir un mundo mejor y por eso no podemos ignorar sus defectos, si no que debemos revertirlos tratando además de potenciar las ventajas que posea.
ResponderEliminarPor último, aunque el vídeo propuesto sea muy interesante y reflexivo para todo estudiante que lo vea, hay ciertos aspectos que no comparto completamente. Por ejemplo, respecto a la condición de jóvenes “anestesiados” e “hipnotizados” que el autor recalca que predomina hoy
en día en las aulas, pienso que no necesariamente se debe al sistema educativo en el que se ven inmersos, si no que existe una importante influencia desde otros ámbitos, los cuales obvia, como, por ejemplo, el contexto social en el que todos nos encontramos, en plena era informática, rodeados de pantallas que nos muestran imágenes, nos hablan y nos provocan todo tipo de emociones, desde el placer o la diversión hasta la agresividad o el estrés.
En el anterior video podemos ver una explicación sobre el sistema educativo y algunos de los problemas que supone el desarrollo de este sistema.
ResponderEliminarBajo mi punto de vista en el video podemos ver tres principales problemas. En primer lugar se critica la antigüedad del sistema educativo actual, el cual fue creado durante la ilustración y desde entonces apenas se ha actualizado, ya que como nos dice el mismo video el titulo no es una garantía de éxito laboral cosa que antes si ocurría. Sin embargo yo pienso que si en la actualidad tener un título no es sinónimo de un buen trabajo es porque las competencias en el mundo laboral han aumentado haciendo mas complicado el acceder a un determinado puesto de trabajo.
En segundo lugar el tratar de educar a distintos tipos de personas de una misma manera no es adecuado, ya que cada alumno tiene unas situaciones determinadas en distintos momentos de su vida. El fracaso escolar puede ser consecuencia de problemas familiares que impiden al niño desarrollar su potencial pero sin duda el principal enemigo del alumno de hoy en día es la continua reclamación de atención por parte de las redes sociales, videojuegos, etc. Y el gran volumen de información que en alumnos sin una capacidad crítica para poder seleccionar la información correcta, adecuada y veraz provoca en muchos casos la desinformación.
En tercer lugar, se critica el que los institutos tienen muchas similitudes con las fabricas y que por ende se busca el educar a los niños como futuros empleados en lugar de explotar su potencial académico. En este punto lo que más llama la atención es el test de un libro titulado mas halla del punto de ruptura en el que muestran la evolución del alumnado para medir el pensamiento divergente en un estudio longitudinal.
Como conclusión la educación es obvio que necesita varios giros de tuerca y menos cambios de leyes educativas edulcoradas. Una enseñanza que permita una libertad de pensamiento e indagación al alumnado para dotarle de herramientas que le ayuden a no ser manipulado fácilmente y pueda ser critico con la información que reciba. Por ultimo en el ámbito de la educación física se necesitan mas horas de clase semanales para combatir el sedentarismo entre los estudiantes y una utilización combinada de los distintos estilos de enseñanza.
El sistema educatiu actual va nàixer en una altra època i situació econòmica diferent a l’actual. La societat evoluciona, no ho fa a un ritme constant però evoluciona, per tant canvia també tot el que ens envolta i forma part del nostre dia a dia però, el sistema educatiu ha evolucionat?
ResponderEliminarEstà clar que s’han eliminat alguns mètodes antics de càstig de pegar amb un regle i tots els pareguts que coneixem, però per què no ha canviat la manera d’avaluar els alumnes?
Com diu al vídeo el sistema educatiu actual diferència entre dos tipus de persones: els acadèmics i els no acadèmics. Coincidisc en la idea mencionada al vídeo de que açò és un concepte erroni ja que molta gent brillant ha cregut tota la vida que no ho és per haver sigut avaluat d’aquesta manera. Com bé diu al vídeo tot això ve per la estandardització, només s’accepta una resposta correcta a una qüestió, només és vàlid allò que hem normalitzat com a correcte i coherent. També comenten el concepte de ‘pensament divergent’ com a saber respondre o interpretar una qüestió de diferents maneres per a canviar aquesta estandardització.
També mencionen el cas dels diagnosticats amb TDH que són medicats amb tranquil·litzants quan en realitat el que hauríem de fer és el contrari, estar atents i receptius per poder sentir experiències estètiques i no anestètiques(medicaments tranquil·litzants).
Per tant veiem com realment el sistema educatiu no ha avançat a la mateixa mesura que evoluciona la societat, s’ha quedat enrere en molts aspectes i això ha de canviar.
En primer lloc dir que ja havia vist algunes intervencions de Ken Robinson i sempre m'ha paregut bastant interessants, ja que em feien reflexionar sobre l'educació que tenim i perquè és en quasi tots els llocs iguals.
ResponderEliminarKen el que planteja és la necessitat de crear un sistema educatiu basat en la creativitat, que deixe expandir-la en mes de soscavar-la, ja que en l’educació que tenim avui estem llançant a perdre a molts menuts, els quals si no tingueren aquesta educació probablement deixarien eixir la seua creativitat i potser tingueren grans idees i projectes. D’aquesta manera el que estem aconseguint és reprimir-los, modelant-los per al dia de demà estar preparats per a treballar, és l'únic que els interessa a la gran majoria d’empresaris.
Per aquest motiu hi ha tan grans tasses d'abandons escolar, ja que els avorreixen les classes o probablement no és els done bé totes les matèries i es frustren per no traure les notes que haurien de traure. Ací jo pose l'exemple d'un vídeo que vaig veure farà un temps que parlava d’aquest tema i deia “no podem jutjar a un peix per no saber escalar un arbre” i estic d’acord amb el que diu, tots no podem ser bons en tot, cada u segur que és brillant en alguna cosa en concret.
Un altre punt del qual parla és del TDAH, jo crec que és una manera fàcil per als psicòlegs diagnosticar aquesta “malaltia”, jo opine que és una farsa, ja que al meu germà, de xicotet li varen dir que tenia dèficit d’atenció a l’escola i li receptaren pastilles, les quals ell es va negar a prendre's, hui en dia el meu germà té una carrera, un màster i es dedica al que realment li agrada, aquesta és una situació extraordinaria, ja que la majoria de xiquets no tenen la mateixa sort.
Aquest video , entre altres, mostra una critica al que es l'actual sistema educatiu, basat en el que es va crear moltes dècades enrrere, concretament, al periode de la il.lustració. Actualment, es seguix mantenint aquest sistema, però la informació que ha d'estudiar l'alumne cada vegada incrementa més. L'estudiant va a l'escola i s'aburreix en les classes. El temari que es s'implementa, no els crida l'atenció. Són moltes les assignatures i poques les que vertaderament arriben a apassionar a un alumne o alumna. I després, per valorar la seua ''intel.ligènica'' , es realitzen examens, on majoritàriament, el que ocurreix es que: s'estudia ( es memoritza ) i una vegada arriba l'examen, expulsen tota la informació que han memoritzat i després que ocurreix? Que s'obliden. Simplement perquè no s'educa per ensenyar, sino per a aprendre a memoritzar.
ResponderEliminarUn tema que m'ha cridat l'atenció del video, es el tema de el suposat dèficit d'atenció que mostren molts xiquets. Un dèficit que, segons molta gent, està provocat per les noves tecnologies, sobre tot, en els més joves, per les videoconsoles o jocs que fàcilment es poden conseguir mitjançant un telèfon mòvil, sense tirar-li culpa als milers temaris que s'aborden a les classes, avorrits i monòtons, que fan que un xiquet/a es quede mirant les mussaranyes. La solució per a açò? Pastilles… per a disminuir ixe dèficit , en quan, com en el video ens diu el narrador, el que deuria de fer-se, és activar al xiquets, mitjançant activitats que el fagen estar actiu i amb ganes d'aprendre, no mitjançant pastilles formades per compostos químics.
El narrador ens parla sobre l'ensenyament divergent, definint-lo com un component essencial, on es mostra la capacitat per pensar de manera lateral i no linial, on es puguen veure múlitples respotes per a una questió, i no tan sòls una. És a dir, un pensament que permeta obrir més la ment al alumne o alumna.
Per a mi, l'actual sistema educatiu fa que l'alumne o alumna odie estudiar. Deuria donar un gran gir, i donar més oportunitats a un alumne per demostrar les capacitats que puga tenir de base, realitzant classes més interactives,i es recompense més el treball que faja dia a dia, i lo actiu que es mostre, en compte de realitzar un examen o examens en els quals es juguen part del seu futur i com ja he dit abans, un examen el qual majoritàriament es memoritza, i després, al cap d'unes setmanes, s'obliden de quasi tot allò estudiat (memoritzat).
És clar que a tots no se'ls pot donar igual de bé una asignatura, però, si no es redueix temari o es fica com a optativa, almenys que s'encontre alguna solució per a que l'alumne que s'esforça molt, no es deprimixca per suspendre l'assignatura a causa de suspendre dos examens en els quals t'ho jugues tot. Clarament, entenc que ha d'existir un component d'avaluació, però el que ja he nombrat; que s'utilitzen eines per no tenir que memoritzar per a un exàmen, i que el treball dia a dia i les ganes d'aprendre que mostre l'alumne tinguen un gran valor.
El següent vídeo fa una crítica a l’actual model educatiu, el qual podríem dir que està quasi intacte des de que va nàixer al període de la Il·lustració, tot i que tenim unes condicions econòmiques, socials i culturals molt diferents a les d’aquella època.
ResponderEliminarAquest model diferència les persones acadèmiques, de les no acadèmiques, el qual pot provocar que gent amb una ment molt brillant, i jutjat amb aquest sistema educatiu es perda pel camí. A més, fa es que els alumnes al llarg del temps vagen perdent l’interés. Podem observar com xiquets d’una curta edat son curiosos, i tenen ganes d’aprendre, mentre que si ho comparem amb uns xiquets de 13-14 anys, sembla que estan cansats i que han perdut l’interés. Una de les raons per les quals ocorre açò és perquè hi ha un pensament convergent, on teòricament podríem dir que sols hi ha una manera de poder arribar a les sol·lucions.
Per altra banda, m’ha paregut interessant la comparació que ha fet entre els col·legis i les fabriques. Realment, podríem dir que ho son. Des d’un principi se’ns agrupa segons unes categories (l’edat), i durant aquestes etapes, el que s’intenta es formar als estudiants, amb un pensament convergent, fent-nos així a tots iguals.
Per concloure, tal vegada si durant aquestes etapes se’ns ensenyara a pensar, en lloc d’obeïr, l’actual model educatiu donaria un canvi brusc. D’aquesta manera trobaríem un pensament divergent, on s’utilitza la creativitat per a obtrindre totes les possibles sol·lucions; i conseqüentment, deixaríem de perdre ments brillants i de trobar-nos alumnes totalment desmotivats.
Este video hace referencia a uno de los temas más comentados últimamente como es la educación y su criticada puesta en escena. Es un debate con muchos aspectos a tratar, donde por muchas leyes nuevas que se saquen no termina de tener expectativas deseadas.
ResponderEliminarPara mí, la educación es un sistema homogéneo que se aplica a seres heterogéneos, esos seres tienen características personales, niveles socioculturales distintos, etc. Si te paras a pensar en eso, empiezas a cuestionarte varías cosas al respecto.
Como bien transmite el vídeo, hay muchas cosas que se pueden cambiar y que con el tiempo se podrán aplicar para que se consiga mejorar. Hay que evadirse un poco de esa metodología tradicional y comenzar aplicar metodologías alternativas, para ello, hay que conseguir generar interés y motivación a todo el alumnado, que sientan entusiasmo por aprender y formarse, que aprendan materias y temarios que sean significativos para ellos en un futuro, que se retroalimenten y que ese aprendizaje les sirva para afrontar y solucionar situaciones que les pondrán aparecer hasta en la vida cuotidiana.
El vídeo lo dice y también muchos de mis compañeros lo comentan, no por tener carrera o más estudios universitarios, se tendrá más éxito. Se trata a los alumnos y alumnas de máquinas, capaces de memorizar conceptos sin entender el porqué de ello, para que el día del examen lo vomiten y aprueben. Entonces, se crea la duda si se estudia solo para aprobar y pasar el corte o se busca también aprendizaje.
No todos tienen el mismo nivel, ni el mismo conocimiento, tampoco pueden seguir todos el mismo ritmo de la clase, por todo eso, se tiene que perder el tiempo, en el buen sentido de la palabra, en esas personas con más dificultades para que tengan posibilidades de poder aprender, evitando castigos y penalizaciones por no entender lo que se hace o por hacerlo mal, tampoco dejarlos de lado, ni mucho menos premiar solo a la gente que sí que es capaz de entender mejor las cosas. Hay que motivar a esas personas e intentar que salgan de su zona de confort, tiene que entusiasmarse por aprender cosas nuevas, que sean útiles, sin necesidad de depender de castigos o evaluaciones constantes que les provoca miedo e inseguridades. Todos no rinden igual, y por eso no hay que evaluarles a todos por igual.
Finalmente, quería añadir que para progresar en el ámbito de educación hay que saber trasladar los contenidos que se marcan y adaptarlos a las capacidades y necesidades de cada alumno, con el propósito de conseguir que todos sean capaces de llegar a los objetivos propuestos. Unos necesitarán una forma de llegar y otros otras, pero por eso no será uno mejor ni peor, no se busca competitividad, sino más bien el contrario, se busca que todos tengan el derecho a la formación. Hay que aprovechar todas las técnicas que se tengan al alcance para conseguirlo y saber en qué momento, y de qué forma hacer trasladar esos aspectos a todos ellos.
El video lo refleja bastante claro y es muy interesante, no hay una única forma de interpretar una respuesta, sino muchas, a eso se le llama pensamiento divergente, que para mí tendría relación en elaborar diferentes paradigmas según el contexto de cada alumno o cada clase y que todos ellos sean aplicables a una única respuesta que sería el currículum, es decir, que según las características de las personas sepas llegar a transmitir los valores propuestos sacando metodologías y conclusiones propias y adecuadas, cumpliendo en todo momento con las reglas del currículum.
Como dice Ken Robinson, el sistema de educación actual fue creado en una época pasada. Fue concebido en la cultura intelectual de la ilustración y en las circunstancias económicas de la revolución industrial. En mi opinión, pienso que el hecho de que el modelo de educación no haya evolucionado desde que fue creado es un problema al que se le debería dar más importancia en la actualidad. La sociedad ha evolucionado y con ello la economía, los valores o la cultura intelectual de nuestro país y, por ello, el modelo de educación debería haber evolucionado y debería estar adaptado a las condiciones de la sociedad presente.
ResponderEliminarOtra de las cosas que comenta Ken Robinson en el video en referencia al sistema de educación actual, con la que estoy totalmente de acuerdo, es el problema que puede crear con el hecho de que las personas sean evaluadas. Desde mi punto vista, muchas veces los tipos de evaluaciones utilizadas no son fieles representaciones de lo que la persona puede llegar a saber, es decir, no por tener una evaluación positiva o negativa eres más o menos inteligente que otra persona o sabes más o menos que ella. En ocasiones, las personas más inteligentes son evaluadas peor que otras solo por el simple hecho de tratar un tema que les interese menos o por haber tenido un mal día, pero esto puede llegar a afectar a la persona en sí pensando que no vale para eso y teniendo una repercusión negativa en sus futuras evaluaciones.
Por otro lado, me parece muy interesante el concepto del pensamiento divergente el cual desconocía completamente. Después de haber visto la explicación que Ken Robinson da de este concepto, estoy totalmente de acuerdo con él cuando dice que la educación es el problema por el que, a medida que las personas crecen se nota una pérdida de esta capacidad. Pienso que el sistema educativo actual está enfocado en muchos aspectos a aprender unos conocimientos fijos sin la posibilidad de ir más allá debido a que, como ya he comentado anteriormente, la forma en la que se evalúa y lo que te va a dar un reconocimiento mayor por ser lo que se valora y lo que te va a “abrir puertas” hacia otros caminos y la posibilidad de continuar tu formación es aquello que te imponen que aprendas, por lo que la mayoría de las personas no se esfuerzan en desarrollar la mentalidad de buscar más alternativas o, ni si quiera saben cómo hacerlo.
En conclusión, pienso que el sistema educativo que tenemos en la actualidad debería evolucionar y adaptarse a la sociedad presente. Necesitamos un sistema educativo que, de verdad, valore y reconozca el aprendizaje y no la mera memorización de unos contenidos impuestos que después se van a evaluar. De esta forma, por mucho que el profesorado se esfuerce en utilizar diferentes metodologías e intente que aprendamos a pensar y a aprender de formas distintas, estaremos en la misma situación, puesto que no se le puede pedir al alumnado que sea creativo y que se salga de lo establecido si después se le va a evaluar de forma tradicional (p.ej. prueba de acceso a la universidad, oposiciones, etc.) para poder continuar su formación.
Como podemos observar en el siguiente video, vemos como hace una critica al modelo actual sobre la educación ya que a pesar de la evolución que hemos tenido desde la época en la que se instaura la educación, sigue siendo la misma.
ResponderEliminarTambién vemos como el modelo actual hace que muchos estudiantes con una gran capacidad mental pierdan el interés por estudiar ya que el modelo actual se basa en una educación obligatoria la cual te judgan por tus calificaciones y no por tu capacidad o interés por ciertos temas. Es por ello que los alumnos con el paso del tiempo pierdan el interés en el estudio, ya que con este sistema educativo parece que solo haya una solución.
En mi opinión pienso que hoy en día habría que hacer que los alumnos tengan ese interés por estudiar. Habría que fomentar que los alumnos aprendieran a pensar por ellos mismos y no obligares a estudiar por obligación y calificarlos por una nota, ya que si a los alumnos les enseñáramos a pensar por ellos mismos y no los calificáramos, todos los alumnos tendrían muchos más interés en estudiar y por lo tanto obtendrían mejores resultados y serían capaces de tomar decisiones por ellos mismos y ser capaces de solucionar problemas y tener diferentes puntos de vista a la hora de solucionar un problema.