Ideologies dominants en EF
Durant l'última classe vam tractar el tema de la ideologia i l'Educació Física, identificant algunes de les ideologies dominants que trobem a l'àmbit de les activitats fisicoesportives i que poden tindre una influència negativa en el procés d'ensenyament-aprenentatge si no prenem consciència de com operen, com es manifesten i com podem abordar-les. En el següent article, "El pensamiento del alumnado inactivo sobre sus experiencias negativas en educación física: los discursos del rendimiento, salutismo y masculinidad hegemónica", es posen de manifest les conseqüències que aquestes ideologies poden tindre en alguns grups d'alumnes. A més a més, com a exemple que alguns models tenen característiques que els poden fer més inclusius que altres, vam comentar l'article "Percepción del alumnado sobre una Unidad Didáctica de enseñanza comprensiva de los juegos deportivos de invasión en Educación Física, en el qual es mostra com el model horitzontal comprensiu d'iniciació esportiva genera experiències positives en les xiques i en l'alumnat que no practica activitat esportiva extraescolar. En aquesta entrada podeu reflexionar sobre aquestes qüestions i sobre com abordar-les en la vostra práctica professional.
En el artículo "El pensamiento del alumnado inactivo sobre sus experiencias negativas en educación física: los discursos del rendimiento, salutismo y masculinidad hegemónica" nos muestran a modo de resumen los cuatro temas que resultaron ser los más significativos en un estudio realizado con siete estudiantes de bachillerato. En dicho estudio podemos ver como la mala orientación de las evaluaciones de los planes de estudios, los prejuicios corporales, la incomodidad o vergüenza por nuestras habilidades y la marginación y burla por aspectos físicos y/o la baja competencia motriz hacen que el alumnado aburra o incluso odie una asignatura de forma total debido a todos estos factores, los cuales pueden hacer que para estos alumnos sea una tortura o un trago de agua fría asistir a las clases. Una frase que me ha llamado la atención del artículo es la siguiente "Este conjunto de experiencias negativas de los estudiantes inactivos aumenta la desafección hacia la actividad física y la asignatura, precisamente entre aquellos que más las necesitan". Por todo esto, el profesor debe tener especial cautela con todos estos alumnos para que no perciban ningún tipo de amenaza de forma directa o indirectamente en las clases o discursos del profesor, además de crear un clima agradable entre los compañeros de forma que los alumnos activos deportivamente o más experimentados ayuden a aquellos que no han realizado deporte o que tienen menor nivel.
ResponderEliminarEn mi opinión, las evaluaciones orientadas al rendimiento físico son un error ya que esto va a depender de muchos factores como el nivel del alumno, el estado de anímico del día en que realice las pruebas, su activación psicológica, el tipo de prueba, etc... por ello, si yo diseñara estas evaluaciones, el peso de los testeos físicos sería en gran parte menor a las actividades del día a día y sobre todo a la actitud de los alumnos y su esfuerzo en relación a su nivel. Un ejemplo de esto sería el de un alumno que es muy bueno jugando al fútbol pero que en las clases no se esfuerza y no le pone intensidad ni interés; y por otra parte un alumno inactivo deportivamente que presta atención en todo momento, motiva a los compañeros y se esfuerza en cada ejercicio. En mi opinión, el segundo tendría una nota final mayor respecto al primero todo y que este alumno no tenga las mismas habilidades ni el mismo estado físico.
Aquest article és un exemple més de com l'educació física que s'està impartint a les aules no és la correcta i està causant un objectiu totalment contrari al que es deuria. Aconseguint que és baixe la motivació a l'alumnat i que ja directament acudisquen a les classes amb les tipíques frases "jo, esque no servisc per fer esport i no vull participar".
ResponderEliminarAçò es deu al fet que la majoria de les classes s'impartisquen des de la perspectiva tècnica on se centra en la tècnica dels esports en concret les seues regles... No significa que no siga important però pense que a les classes d'educació física no s'hauria de donar aquesta importància, perquè estem tractant amb xiquets, adolescents que possiblement és el seu primer contacte amb l'activitat física i requerisquen una iniciació a la vegada que és junta amb companys que ja tenen un ampli bagatge motriu de certs esports per la pràctica d'esports fora de l'escola. Aleshores, amb açò el que es crea és una desigualtat entre els que són "bons" i els que són "roïns".
Des del meu punt de vista, pense que una bona manera d'impartir les classes de jocs i esports és a través, de jocs modificats com són els organitzats dintre d'invasió, bat i camp, blanc i diana, canxa dividida i de cooperació. On dintre es veuen englobats la major part dels esports. A través d'aquests jocs el que aconseguir és que aprenguen les bases de diferents esports posant-los d'exemples però reduint aquesta part tècnica i el caràcter motriu que requereix i així tindre una igualtat amb tot el grup, ja que, els que no han tingut aquesta experiència tenen com diu l'article uns majors resultats positius perquè aconsegueixen divertir-se i veure's inclosos amb els jocs i aquells alumnes més capacitats com no dominen aquests jocs, ja que, són "nous" no sobreïxen sobre la resta.
Fomentant així que a través d'aquests jocs troben quin esport els podria agradar i fer que a les hores no lectives aconseguisquen practicar aquest esport o almenys fer activitat física, ja que, la percepció no en serà que no és per a ells. A més, de com em dit amb anteriors publicacions tractar altres temes transversals que puguen motivar a l'alumnat també en ampliar els seus coneixements o apropar-se als seus gustos farà que aquest grau de motivació per l'educació física canvie.
En aquests articles podem veure dos exemples de com no enfocar l’ensenyament de l'educació física en els centres.
ResponderEliminarAl primer artícul en mostra un estudi sobre adolescents inactius i les seues males experiències en educació física. Un dels principals problemes és la valoració del rendiment a les classes, ja que tots els alumnes no tenen les mateixes habilitats motrius ni la mateixa condició física, per lo tant, des d’un principi alguns parteixen en més ventaja sobre altres. Aquest fet provoca un distanciament social dins d’una classe, separant als que són “bons” realitzant esport i als que son “roïns”, el primer grup es sent superior a l’altre, van a classe més motivats i amb ganes, però l’altre grup es sent inferior i amb les males experiències que suposa ser avaluat ser sempre dels pitjors de la classe, pero lo tant cada classe els suposa un fracàs, aquest joves pensarán que no serveixen per a fer esport i aquest pensament els pot marcar per a tota la vida, provocant-los un rebuig a fer qualsevol tipus d’activitat esportiva. És important reflexionar sobre aquestes maneres d’avaluar, per evitar conseqüències negatives en els alumnes, fomentant la inclusió dels alumnes menys hàbils, deixant de costat el rendiment i les característiques individualistes. Amb un conjunt d’alumnes més motivats el professorat podria treballar millor i desarrollar el seu pla d'ensenyament amb més èxit.
Respecte al article de l’aprenentatge dels jocs esportius d’invasió, estic totalment d’acord amb ell, si treballem amb un perspectiva tècnica, ens centrem sols amb el gest esportiu d’una acció concreta, per lo tant és molt més difícil entendre el joc, a banda de que pot arribar a ser molt frustrant per als menys hàbils, ja que poden estar tota una classe enfocats amb un gest tècnic sense èxit. En canvi, si enfoquem l’ensenyament centrant-nos amb els principis tàctics del jocs els alumnes tenen un idea més clara del perquè del joc, son conscients del que fan en tot moment. També és interessant fomentar els jocs modificats, sobretot en la iniciació, per a eliminar les desigualtats entre els alumnes, on no destaquen uns sobre altres, fomentant la cooperació i la inclusió dels menys hàbils.
Una vegada llegits els comentaris dels meus companys i els articles exposats en aquesta nova entrada del blog, consideraria a destacar una sèrie d’aspectes que, sota el meu punt de vista, m’han semblat interessant i que val la pena destacar.
ResponderEliminarEn primer lloc, amb relació amb l’article de Devís i Beltrán-Carrillo, actualment en l’àmbit escolar trobem a persones/estudiants que es consideren o millor dit, nosaltres considerem d’inactius en aquesta matèria pel fet de que no es troben còmodes o no es senten representats amb ella. Açò que hi vol dir? Doncs, tal i com s’anomena a l’article, es consideren amb una perspectiva o visió del que n’és “inapropiat” dins de l’assignatura, per tant, son factors que comporten a uns estereotips, complexes físics i rebuig a l’AF i a l’EF quan a estes persones el que més els interessa saber és d’AF.
Si ens parem a pensar-ho i analitzar-ho, és bastant vergonyós, ja que, com a futurs professionals de l’esport, tinguem el dret (o almenys jo ho veig així) d’aconsellar, planificar i estructurar l’exercici físic a la persona que ens ho demani, per tant, que aquests individus es senten marginats de l’esport comporta la no pràctica esportiva i comporta alhora una disminució de la qualitat de vida, perquè l’esport és salut, és teràpia i és medicina.
En segon lloc, recalque el fet de fer front als discursos hegemònics, ja que, són en grans percentatges els causants d’aquestes situacions i conductes tan lamentable com l’assetjament escolar, estereotips, complexos físics.
Per últim, m’ha agradat una part de la conclusió del primer article en concret, en la qual es fomenta o es vol fomentar la participació del professorat en cursos formatius per a pal·liar l’impacte negatiu de certs discursos socials, una vegada més que son els causants d’aquestes situacions tan discriminatòries. En conseqüència, si tenim un professorat format en aquests temes i capaços de solucionar situacions com aquestes, hi haurà una menor tendència a la crítica per docència ideològica i alhora un menor nombre d’alumnes inactius a causa de no saber tractar amb els factors causants.
Afegir també que cal prevenir situacions de injustícia i marginació social i acadèmica, ja que, pel que fa amb la meua experiència i el que jo he viscut a classe, aquests tipus d’alumnes tenen unes qualificacions menors a la resta, pel fet de que no són hàbils en la matèria i que el mètode ensenyança-aprenentatge no els té en compte.
Per tant, com a mena de conclusió, totes aquestes ideologies són molt canviants, al igual que la societat actual, però el que sabem segur que no serà mai neutral, per tant, les persones que ens hi anem a dedicar a aquest món, deguem de conèixer aquestes situacions i estar preparats/des per a tot i que cap alumne/a es quede enrere.
En el artículo “El pensamiento del alumnado inactivo sobre sus experiencias negativas en educación física: los discursos del rendimiento, salutismo y masculinidad hegemónica” se realiza un análisis de los motivos de las experiencias negativas que sufren algunos alumnos a lo largo de su vida escolar.
ResponderEliminarLas malas experiencias que surgen a diferentes alumnos, a lo largo de su vida, se dan debido a que la sociedad ha establecido una serie de parámetros y estándares. Estos alumnos destacan por no cumplirlos y por ello, pueden verse y se han visto marginados. El artículo habla del salutismo, rendimiento (muy ligado a los material, al físico) o la masculinidad como principales motivos de este problema. Como el hecho de que un alumno posea unas características físicas menos óptimas que otro pueda dar lugar a que este se sienta infravalorado, o no poseer ciertas características masculinas genere una posición de superioridad frente a los demás y estos se sientan inferiores.
El análisis del estudio llevó a la conclusión de que, los aspectos que comentábamos en el párrafo anterior tenía gran influencia sobre los alumnos que no cumplían dichos estándares. Esto nos lleva a que, este tipo de alumnos, repudien la educación física. En este aspecto el profesorado juega un papel vital para redireccionar su discurso y lograr que no haya consecuencias negativas.
Finalizando, es esencial la intervención del docente de educación física para lograr un cambio significativo en esta problemática. Promover la aceptación de todos los alumnos dará lugar a una mejora en el ambiente de una clase.
És possible que la majoria de persones coincidim al pensar que l'exercici físic i, en concret, l'Educació Física, és molt important a les nostres vides, pels grans beneficis i avantatges que té.
ResponderEliminarNo obstant, és una de les assignatures que més influència té en les persones, i després d'haver llegit l'article, aquest aspecte resalta per damunt de tot.
A tots ens haurà passat alguna vegada el que es descriu a l'article. Pot ser no a nosaltres, però sí als nostres companys. Les diferències físiques són i sempre seran un gran condiconant de cara a la pràctica de l'exercici. No obstant, l'aprenentatge i el plaer de practicar esport és independent a tots aquests trets, i han d'estar sempre per davant de qualsevol altre objectiu dins de l'educació. El docent, com a professional, ha de saber adaptar les seues classes als seus alumnes, sempre tenint com a objectiu tractar els continguts que considere oportuns, però ha de valorar principalment l'evolució de l'alumne. Des del meu punt de vista, és molt més important l'aprenentatge que rep l'alumne que el rendiment que pot tenir a les classes. Sempre hi haurà diferències entre persones, mentre un és més eficient en Matemàtiques, l'altre ho és en Biologia i l'altre en Educació Física.
S'ha d'evitar, doncs, centrar-se en els alumnes 10, amb un totes les qualitats d'un esportista, perquè ja saps que va a fer-ho bé, i serà un exemple en qualsevol esport. Les comparacions són odioses, i quan entrem en el pla del físic, encara ho són més. Per exemple, no pots comparar un xic amb una xica, pel simple fet que el cos de cadascun té diferències purament biològiques. Per tant, mai s'hauria de criticar o penalitzar a una xica per no desenvolupar una acció de la mateixa manera que un xic. Aquests detalls han de ser tinguts en compte a l'hora d'establir una valoració.
Finalment, vull tornar a resaltar que és més important veure com evoluciona un alumne, els coneixements que obté, i veure que disfruta amb l'assignatura, al seu ritme, però que mostra interés en aprendre i practicar esport.
En el artículo se puede observar un análisis de cuáles son las experiencias negativas de algunos alumnos a lo largo de su vida escolar, muchos son los niños y adolescentes que sufren este tipo de experiencias, a cualquier persona que le preguntes te podrá contar alguna historia de alguien que conozca o de el mismo sobre esto.
ResponderEliminarNormalmente las experiencias negativas de muchos alumnos aparecen en el momento en que se salen de lo normal, es decir, son diferentes al resto, ya sea un alumno con unas capacidades físicas que se salen de lo normal como puede ser tener sobre peso o incluso alumnos que obtienen muy buenas cualificaciones y que invierten mucho tiempo estudiando, estos también pueden ser rechazados o apartados por el resto. En el estudio llevado a cabo, se ratifica esto mismo que he comentado y como bien ha dicho algún compañero, pienso que es el profesorado el que tiene en sus manos la capacidad de cambiar estas cosas, o al menos intentarlo.
Si nos centramos en la educación física, no todos los alumnos tienen las mismas condiciones físicas, por tanto es un poco injusto pedir el mismo rendimiento a unos que a otros, como bien ha dicho Damián esto provoca un distanciamiento en la clase, entre aquellos que son buenos en el deporte y que tienen buenas capacidades y aquellos que no lo son tanto. Esto provoca que aquellos que tienen menos nivel lleguen a sentir rechazo de por vida a la práctica del deporte.
En conclusión pienso que es necesario buscar una solución a este tipo de problemas para que de esta manera todos se sientan involucrados en la educación física y además puedan obtener todos unas buenas cualificaciones.
Tras la lectura del documento “El pensamiento del alumnado inactivo sobre sus experiencias negativas en educación física: los discursos del rendimiento, salutismo y masculinidad hegemónica”, podemos observar un estudio realizado a unos alumnos de bachillerato, concretamente, para ver los datos en alumnos inactivos en cuanto a actividad física.
ResponderEliminarEncontramos el rendimiento que suele aparecer en las aulas, donde, aquel alumno que rinde bien o tiene una forma física buena es recompensado y aquel alumno que no rinde adecuadamente porque quizás no es su mejor faceta, es rechazado, y puede sentir vergüenza a la hora de realizar la actividad. Aunque todos deberían disfrutar por igual.
Tengan las capacidades que tengan, sean niños con sobrepeso (salutismo) o no posean las características ideales, esa masculinidad hegemónica, todos deben ser tratados por igual, porque, a lo mejor ese chico con sobrepeso está haciendo un esfuerzo muchísimo mayor que el chico que tiene unas condiciones físicas buenísimas.
Para finalizar, yo creo que debería cambiar el método de evaluación donde el profesor pase, de solo mirar unos criterios donde califica la puntuación más alta, y cree otros donde estos criterios puedan variar, siempre valorando el esfuerzo, es decir, hacer un método de evaluación igualitario, donde un alumno que tiene unas condiciones físicas no muy buenas pueda tener una nota superior a alguien que, si tiene esas capacidades físicas superiores, pero su esfuerzo es nulo. Valoremos el esfuerzo, y no obliguemos a nadie a hacer una actividad o le presionemos, porque lo único que podemos crear es rechazo a esta asignatura tan bonita de la etapa escolar. Como bien decía una alumna en el estudio, con toda la razón, “lo que importa es el esfuerzo”.
En primer lugar, respecto al primer artículo comentado, he de decir que iba en concordancia con otra entrada al blog que fue similar, en la que también pudimos observar distintas perspectivas negativas de los alumnos acerca de las sesiones de educación física en su formación escolar. No obstante, este artículo, además de los pequeños tramos de entrevistas, también explica con mayor profundidad algunos puntos de vista a lo largo de la historia - y que aún siguen - de los docentes respecto a las sesiones de EF y su relación con los alumnos.
ResponderEliminarRespecto a esta parte del artículo, me ha llamado mucho la atención el salutismo y, cómo este se relaciona con el individualismo, al concebir la salud como una cuestión de responsabilidad y elección personal, obviando factores genéticos, sociales y ambientales. Estos, sumados al contexto social de la sociedad de mercado - materialismo -, nos hace relacionar las personas delgadas y/o musculosas directamente con la salud y a aquellas con mayor porcentaje de grasas como todo lo contrario - cuando existen diferentes artículos cuyas conclusiones nos confirman que no existe relación directa -. Así pues, se estigmatiza la grasa y se concibe a las personas con sobrepeso u obesas como sujetos irresponsables, vagos o con poca iniciativa, hecho que se traslada directamente a las sesiones de EF con los alumnos.
De esta manera, el artículo contempla este término de salutismo, discursos del rendimiento (muy ligados al deporte) y masculinidad hegemónica (término que engloba a sujetos esteriotipados heterosexuales, con gran capacidad competitiva, fuertes físicamente, etc. ) con las experiencias que viven algunos alumnos en las sesiones de EF, tanto respecto a sus compañeros como a sus docentes. Así pues, si la visión de los docentes es esta, está claro que los alumnos con menor capacidad competitiva, menos activos físicamente o, directamente, con sobrepeso u obesidad o mayor porcentaje graso respecto al resto, se les calificará con peores resultados, por lo que, podemos suponer que estos docentes pondrán menos atención sobre ellos y, sumado a todas las posibles experiencias negativas que esto acarrea, acabará por no gustarles todo lo relacionado con el movimiento corporal. Es decir que, al final, los sujetos que aparentemente más necesitan estas sesiones y el hecho de realizar actividad física - por sus aspectos positivos ya contemplados en otras entradas al blog y que ya todos conocemos, como: beneficios físicos, psicológicos y sociales, entre otros -, acabarán por ser los menos incitados para llevarla a cabo - por todo el cúmulo de experiencias negativas que cargan a sus espaldas (sentimiento de incompetencia, de invalidez, presión, malas calificaciones, sistema de evaluación injusto y que engloba a unos determinados alumnos con unas características determinadas...) -.
CONTINUA DEBAJO
Este artículo, apoyado y financiado por la Generalitat - y en el que participa una muestra amplia con cerca de 400 alumnos -, no deja de demostrar que hay muchos aspectos que debemos cambiar en las sesiones de EF para que sean más accesibles a todos y puedan ser motivantes para cada uno de los participantes y no solo para pequeños grupos con unas características determinadas. Así pues, el sistema de calificaciones y el cambio de visión acerca de las pruebas puramente 'analíticas' y sus requerimientos es el punto más a tener en cuentas y que debe ser sujeto a mayor cambio, ya que fuerza situaciones de frustración a aquellos alumnos con otras capacidades distintas a las planteadas, además de ser escenario de burlas y, por la otra parte, vergüenza para los alumnos, que se ven amenazados por, encima de todo, tener de público a sus compañeros - como comentan algunos de ellos en las entrevistas realizadas -.
ResponderEliminarEn concordancia con esta última parte, el segundo artículo, más corto que el anterior, nos muestra la posibilidad real de realizar una unidad didática basada en la enseñanza comprensiva de los juegos deportivos de invasión y la respuesta de los alumnos, tal y como se observa en los resultados, es altamente positiva, debido a una participación y motivación respecto a las actividades mucho mayor.
En primer lloc, m'ha paregut molt interessant aquest article ja que presenta els principals problemes de l'assignatura de l'educació física, desde la pròpia experiència per part de alumnes que han patit aquest tipus de problemes i que com a consequència han rebutjat l'assignatura.
ResponderEliminarEls problemes que planteja l'article son el tipus d'avaluació per part dels professors (orientada cap al rendiment), el discurs de masculititat hegemònica que presenten algunes classes d'educació física, el sentiment de vergonya i incomoditat per part de les xiques a l'hora de mostrar el seu cos a les classes d'EF i el despreci i marginació que pateixen aquells alumnes amb obessitat o que no tenen la condició física "adequada" segons el discurs de masculinitat hegemònica. Ara bé, clar està que aquests problemes ocorren i tots sabem d'algun cas i per a mi la responsabilitat de que acò ocorrega la tenen els professors ja que com bé diu a la conclusió de l'article, son els professors els que hauríen de corregir primer, el tipus de comportament segons la masculinitat hegemònica i després, el tipus d'avaluació en el que basen l'assignatura.
L' enfocament (erroni) que se li dona a l'assignatura provoca carencies en la personalitat de les persones afectades i això es un problema que afecta a la societat en general i no sols dins de l'àmbit escolar i de les classes, per tant hem de ser conscients de que acò ha de canviar i que més enllà d'avaluar la capacitat atletica dels alumnes, hi hauria que donar-los les ferramentes per a que els alumnes puguen aplicar a la vida els molts beneficis que l'Educació Física i l'exercici físic poden aportar. La manera d'avaluar hauría de ser mesurada, en lloc de amb el rendiment físic, la competitivitat i els resultats, segons la capacitat d'esforç (autosuperació), l'interés i l'assimilació dels coneixements per part de l'alumnat i tractar de ser més igualitaris i respetuosos.
DANIEL NADAL SORIANO
ResponderEliminarTothom és coneixedor de la importància i la necessitat de fer exercici en el nostre dia a dia, tant a nivells de salut com físics i que tot açò engloba un cúmul de coses beneficioses per al nostre organisme. Ja des de ben petits tenim contacte per allà on mirem i a més tenim un reforç a l´assignatura d'educació física.
Tret característic del ser humà és que cada persona és diferent i per tant única. Això fa que hi hagi gran varietat de complexions i de formes deixant de banda el model idealitzat. El físic vulguis o no és un gran condicionant per a marcar diferències a la pràctica esportiva tant per a altres àmbits, però per a aquest cas en concret més. Dir que tota persona té dret a realitzar qualquier pràctica esportiva i tota persona té el seu marge de millora dintre de les seues capacitats. Les metes i els límits se´ls posa un mateix.
En quant al professor que imparteix l'assignatura ha de saber adaptar-se a les circumstàncies i als alumnes que té, i impartir un model o una classe digna per a tothom, fent vore així que la confiança en un mateix i el ambient en que s´està pot ser molt determinant. De tots s'aprén i dir que no hi ha gent bona ni gent roïna, hi ha gent amb unes qualitats i altra gent amb altres.
Per tant a la gent més sobrada hi haurà que proposar-li nous reptes per a incitar-lo a seguir aprenent més coses i enfocar-ho d'una manera que no es caiga en la repetició i avorriment. Així la gent menys sobrada es podrà posar al mateix nivell i podrà sentir-se important. Açò repercutirà de manera positiva en l'assignatura i en el seu propi rendiment acadèmic, a més de la seua confiança en altres classes.
Al fi i al cap l'interés que un mostra és sinònim de ganes, i si això passa l´alumne estarà feliç, si està feliç tindrà ganes, ganes que serviran per aprendre més i més ràpid i d´una manera eficient.
ResponderEliminarEn el primer artículo de este post llamado “El pensamiento del alumnado inactivo sobre sus experiencias negativas en educación física: los discursos del rendimiento, salutismo y masculinidad hegemónica” nos encontramos con un estudio sobre las experiencias negativas de algunos alumnos inactivos, sus pensamientos, sus relatos personales…
Una de las cuestiones más importantes de todas en este tema es que normalmente los chicos y chicas que más necesitan hacer deporte para su bienestar son los que más huyen de la actividad física, por tanto estas experiencias negativas provocan un gran rechazo hacia la asignatura y hacia el deporte en general. Por esto mismo los profesores o nosotros en un futuro tendremos que hacer una gran reflexión que permita cambiar este tipo de problemas y como consecuencia que más niños practiquen deporte. Uno de los problemas que más afecta a los niños a la hora de su paso por la asignatura son las pruebas físicas, que en un principio antes de leer el artículo apoyaba y que ahora después de haberlo leído entiendo porque no hacen falta y son una forma de que muchos alumnos rechacen la actividad física.
Ya pasando a comentar el segundo artículo llamado “Percepción del alumnado sobre una Unidad Didáctica de enseñanza comprensiva de los juegos deportivos de invasión en Educación Física “ nos encontramos que la unidad didáctica sobre los juegos de invasión tienen una gran repercusión positiva en la clase y que tanto los que practicaban deporte como los que no han encontrado divertida la sesión. En conclusión este tipo de enseñanza creo que es la más adecuada para el buen desarrollo y aprendizaje de los niños y niñas, ya que crea un ambiente inclusivo y permite que toda la clase se relacione y se involucre.
Tras leer el articulo queda claro que la enseñanza no se esta impartiendo de una forma adecuada para el correcto desarrollo de los niños y niñas. El principal objetivo según mi punto de vista de la asignatura de Educación Física debería de ser el de crear hábitos de vida saludables para que en un futuro los ciudadanos tengan mejores hábitos de vida, lo cual supone una mayor calidad de vida de esas personas, lo que conlleva un menor gasto en la sanidad pública. Sin embargo, se sigue realizando una enseñanza física valorando al alumnado según la técnica, fuerza, etc. Esto supone que los alumnos que no logran destacar finalmente acaben abdicando de la actividad física porque piensan que ese no es su sitio y terminan buscando un hueco donde ellos se sientan que encajan fuera del deporte.
ResponderEliminarPor este motivo es importante evaluar teniendo en cuenta otros aspectos que también son importantes y no solo premiar la técnica, la cual también es importante pero si después supone una pérdida de interés por parte del alumnado en el deportes no debería de tenerse como algo fundamental a la hora de evaluar.
Finalmente la importancia de los juegos modificados supone una herramienta importante a la hora de adaptar la actividad física a los distintos niveles del alumno. Esto nos ayuda sobre todo a la hora de programar una progresión en cualquier deporte, ya que el juego modificado comprende las acciones que nos interesan del deporte centrando al alumno en un momento especifico y abstrayéndolo del resto de elementos a los cuales en una situación real debería prestar atención.
En el estudio realizado en este articulo muestra que hay evidencias claras sobre cómo sigue afectando la práctica docente al alumnado. Es tarea importante la que recae en los nuevos docentes. Saber aplicar practicas orientadas a la tarea que sean inclusivas y en las que cada alumno pueda desarrollar un rol y le aporte un desarrollo personal y social hacia el resto del grupo, que hará que el clima motivacional sea positivo.
ResponderEliminarLas clases orientadas al rendimiento y su evaluación son algunas de las causas del malestar entre los jóvenes que tienen sobrepeso, no le encuentro sentido realizarles un test que no va a transcender a nada, porque los que no tienen capacidad para hacerlo, lo verán como un fracaso. Es importante tener presente que no todos los alumnos tienen las mismas capacidades físicas.
Por lo tanto, el docente ha de tener en cuenta este tipo de ideologías orientadas al rendimiento, el salutismo y la masculinidad hegemónica para evitar que se puedan dar casos en los que los alumnos se vean perjudicados hasta el punto de no querer realizar actividad física en el futuro a causa de las malas experiencias en las clases de Educación Física.
Després de la lectura dels dos articles i la seua respectiva reflexió, el primer que em ve al capdavant, és que els autors del primer article tenen molta raó i que els professors de *Eduación Física tenen una gran part de culpa en general.
ResponderEliminarLa veritat que m'agrada el primer article perquè inclou els testimoniatges i els posen tal qual en l'article perquè et pugues posar el la pell d'aqueixa persona. Quan ho lliges, o almenys així m'ha passat a mi, penses en algun company o amic teu de la infància que saps que li ha passat i que ha hagut de passar per això. Jo si em pose en la pell d'aqueixos companys i puc arribar a entendre aqueix malestar i el no voler ni anar a classe de *Eduación física, quan en canvi, a uns altres era l'assignatura més esperada de l'horari escolar.
Quan em referisc al fet que la gran culpa ho tenen els professors de la matèria, és que és veritat, amb això no significa que tots els professors de tots els instituts i col·legis siguen així, però si que una gran majoria ho són, o almenys ho han sigut en el passat. Gràcies a que les noves tendències van a millor, alguns d'aquests professors s'estan reciclant i *adatándose a les noves i millors tendències. En part també crec que és culpa dels sistemes d'avaluació i aptituds que es tenen en compte per a posar una nota a un alumne. Crec que això és culpa de la legislació actual i que potser es podria millorar per ací.
Per descomptat, els que també tenim culpa, som els propis alumnes, que ja siga en aquesta o en qualsevol situació, es crea una rivalitat, insults o prejudicis que no poden ser acceptats pel professor i que com diu l'article, aquest els ha de tindre molt controlats i que no es produïsquen en les seues classes. Hui dia no crec que hi haja més assetjament escolar que abans, crec que hi ha fins i tot menys, però es dóna més a conéixer i se li dóna molta més importància. Això està perfecte, i és un treball des dels pares fins als professors perquè els alumnes que passen per les seues mans, a part de millors alumnes, siguen millors persones i no hi haja situacions d'assetjament escolar.
Hui dia els estereotips són molt diversos i des de la meua experiència, no et pots fiar del físic d'una persona per a jutjar-la, ni per la seua condició física ni per les seues ganes de millorar ni res. És clar que cal inculcar als joves que han de portar una vida saludable, però tampoc picar-los amb això, ja que com tot en la vida, una vegada tinguen aqueixa informació, a poc a poc ells aplicaran lloe millor per a ells en les seues vides.
Después de leer ambos artículos podemos ver como sigue afectando la practica y la evaluación docente en los alumnos.
ResponderEliminarDespués de leer algunos comentarios de mis compañeros, estoy de acuerdo con ellos ya que el principal problema en el que coincidimos todos o lo vemos de esta forma es la manera de evaluar que tiene los profesores sobre el rendimiento de los alumnos. Esto con el paso del tiempo con los futuros docentes debería de cambiar ya que como ha comentado alguno de mis compañeros no todos parten de la misma base y es por ello que nos deberíamos centrar más en el esfuerzo y el empeño que le ponen esos alumnos que no tienen las mismas capacidades que puedan tener algunos de sus compañeros pero se esfuerza por ello. Y con todo esto lo que quiero decir es que si los futuros docentes no empiezan a darle importancia a estas cosas y empiezan a cambiar la forma de evaluar seguirá pasando lo mismo que nos ha mostrando el artículo, es decir, los alumnos "más capacitados" se seguirán burlando y excluyendo a los "menos capacitados" generándoles esas inseguridades y ese malestar en clase que les hará abandonar la asignatura.
Acabat de llegir l'article, em venen a la ment milers de situacions o de companyers que poder haver sofrit alguna d'aquestes situacions. Quan hem referixc a situacions, pense en moments on una persona s'ha vist superada per un avaluació extrema d'alguna disciplina que no dominava o no li agradava i així i tot, es tenia que examinar. Després, algunes persones es pregunten perquè l'abandonament de l'assignatura d'Educació Física i no hi ha més que veure una quantitat de situacions que donen sentit a totes aquestes postures negatives.
ResponderEliminarD'altra banda, però sense deixar de costat el mal ensenyament de l'assignatura, pense que es podria donar una nova perspectiva a l'assignatura d'Educació Física, no sols puntuant a les persones per la forma d'executar un moviment o un gest tècnic, o a l'hora de practica un esport, sinó encarant l'assignatura cap a un punt de vista més des de la salut, per a poder portar un estil de vida més saludable. Una forma en que la gent no abandone la pràctica esportiva sinó que la necessite per al seu dia a dia.
Per a que tot açò funcione, hi han alternatives com els jocs modificats que van de la mà del que cada alumne necessita, sense pressionar sobre el nivell que cal obtenir en un esport. Anar progressivament, sabent el que cada alumne necessita fins a arribar a l'objectiu final però, poc a poc. Cadascú necessita el seu temps i no tots els alumnes tenen el mateix nivell i es desenvolupen de diferent forma.
Como todos nosotros sabemos y bien comentamos en clase, hay ciertas ideologías dominantes en la Educación Física que llevamos observando toda la vida pero son negativas para el proceso de enseñanza-aprendizaje y además pueden ser perjudiciales a nivel psicológico para un cierto grupo de alumnos y alumnas.
ResponderEliminarEn el artículo de “El pensamiento del alumnado inactivo sobre sus experiencias negativas en educación física: los discursos del rendimiento, salutismo y masculinidad hegemónica” se comentan algunas de estas ideologías que seguro hemos visto a lo largo de nuestra vida de estudiante. Personalmente pienso que es una desgracia que se sigan dando estos casos, no se debería juzgar a alguien por su apariencia física, ni dar tanta importancia al rendimiento físico a la hora de evaluar esta asignatura. Es un tema con el que hay que tener mucho cuidado porque puedes ofender o traumatizar a algunos alumnos o alumnas, además a estas edades tanto en primaria como en secundaria, son etapas muy delicadas ya que cada persona se está formando por así decirlo y algunas de estas ideologías pueden dejarles marca.
Como futuro profesor de Educación Física, espero no cometer nunca estos errores, pero sí que es verdad que respecto a evaluar el rendimiento físico pienso que se debe evaluar porque si no sería como si en matemáticas no se evaluase saber resolver problemas. Lo que considero un error es darle la máxima importancia al rendimiento físico, pudiendo ser cruel para algunos alumnos y alumnas las marcas que se fijan en ciertas pruebas físicas para conseguir aprobar. Es complicado pero creo que se puede llegar a un punto intermedio en el que se evalúen más aspectos de manera que ningún alumno ni alumna se sienta excluido ni marginado, como por ejemplo un apartado para evaluar la técnica, los conocimientos teóricos, el tiempo utilizado en practicar cada prueba física y otros posibles apartados.
Siendo positivo, pienso que se pueden ir eliminando poco a poco estas ideologías dominantes en la Educación Física con la implicación de las nuevas generaciones de profesores, pero sinceramente veo complicado que se eliminen por completo ya que al final cada persona tiene su opinión.
Després de llegir l’article “El pensamiento del alumnado inactivo sobre sus experiencias negativas en educación física: los discursos del rendimiento, salutismo y masculinidad hegemónica”, que ha sigut molt interessant, pel fet que és un tema que sempre ha estat a l’ordre del dia i fins fa poc no ho veien com un problema que ens involucrara a nosaltres com a educadors.
ResponderEliminarAquest article m’ha fet pensar i recapacitar, ja que de menut a l’escola i l’institut veies com aquestes coses passaven i el professor no feia res per resoldre, com posar-se a fer flexions i molts alumnes tan sols feien una o cap, la majoria dels que estem a CAFE, per sort, no hem tingut aquestes males experiències que ens hagen fet rebutjar l’AF i l’EF.
Moltes d’aquestes experiències negatives són causades per les situacions explicades a l’article, com són el fet de tindre un bon rendiment en l’esport, ja que es centra a fer bé la tasca i traure un bon resultat en aquesta, també el "salutisme" que ve envoltat tot el que són els estereotips i la bona forma física en compte de relacionar-ho bé amb els temes de salut i encarar-ho d’una manera perquè ells sàpiguen planificar-se i avaluar les seues millores, i per últim la masculinitat hegemònica, que ve relacionat molt directament amb l’assetjament escolar i és un dels grans problemes de l'abandonament escolar i com hem dit abans el rebuig a l’AF per culpa dels comentaris per als alumnes amb cossos “inapropiats”.
Hem d’abordar aquests problemes encarant-los a la salut, ja que l'obesitat i les malalties del trastorn alimentari estan a l’ordre del dia i no podem deixar-ho de banda, però mai relacionar-ho d'una manera directa amb la forma física.
Per últim hem d'utilitzar metodologies inclusives des de ben menudes, perquè cap alumne tinga experiències negatives com les nomenades anteriorment i sempre tinguen millora en les tasques a realitzar.